Clupea harengus

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Clupea harengus
Un arengue (Clupea harengus).
Denominacions populars
arengue [1], verdel [2], guardia civil[3], sardineta de cabal, sardina de cubo[4]
Estau de conservación

Seguro (IUCN)
Clasificación cientifica
Reino:
 Animalia
Filo:
 Chordata
Clase:
 Actinopterygii
Orden:
 Clupeiformes
Familia:
 Clupeidae
Chenero:
 Clupea
Especie:
 C. harengus
Descripción
Clupea harengus
Linnaeus, 1758
Distribución cheografica
Distribución de l'arengue.

L' arengue (Clupea harengus (Linnaeus, 1758)[5]) ye un peix d'a orden d'os Clupeiformes y familia Clupeidae que ye una d'as especies de peixes mas abundants d'o mundo. Se puede trobar a toz dos costaus de l'Oceano Atlantico, pueden creixer dica 45 centímetros de largo y pesar dica 1,1 kilogramos.

L'arengue chugó, y encara lo fa, un paper muit important como birolla basica en Europa y en Nordamerica. A suya pesca en Suecia se remonta a lo sieglo X y en os Países Baixos enta l'anyo 1167.[6] En a edat meya (sieglo XIV) ya s'empecipió a meter-los en tonels de fusta en salmuerra y la suya importancia en os Países Baixos estió tal que os habitants d'Amsterdam dicen que la suya ciudat a construyoron sobre raspas d'arengue. En o sieglo XV, os Países Baixos y Francia sinyoron un tractau pa trestallar-se as redoladas de pesca d'iste peix.[7] L'arengue estió la birolla prencipal d'a Cuaresma y se clamaba "l'hordio d'a mar".

En a peninsula Iberica se vende per un regular zafumau y envasau en plastico, fresco, conchelau, en conserva u salau. A suya carne ye muit apreciada, tanto per o suyo gusto como per a suya valor nutricional (ye muit rica en graixas y tien un alto conteniu en acidos grasos omega 3, lo que le converte en un birolla muit cardiosaludable. Amás ye una fuent de proteínas, selenio, fosforo, yodo, vitamina D y cualques vitaminas d'o grupo B -niacina y riboflavina-).[8] Tamién puede trobar-se envasau en potes transparents, conservaus en vinagre muit suau, en chullas enrolladas que rodian brunos dulces y pepinos que son muit populars en o norte d'Europa.

Subespecies

[editar | modificar o codigo]
  • Clupea harengus harengus (Linnaeus, 1758)
  • Clupea harengus membras (Linnaeus, 1761)
  • Clupea harengus suworowi (Rabinerson, 1927)

Galería d'imachens

[editar | modificar o codigo]
  • Bandada d'arengues.
    Bandada d'arengues.
  • Pescata d'arengues.
    Pescata d'arengues.
  • Captura mundial d'arengue en toneladas notificadas per la FAO, 1950–2010.
    Captura mundial d'arengue en toneladas notificadas per la FAO, 1950–2010.
  • Rollmops.
    Rollmops.
  • Arengues zafumaus.
    Arengues zafumaus.
  • Un tonel u cubo con arengues.
    Un tonel u cubo con arengues.
  • Surströmming.
    Surströmming.
  • Salad pod shuboi.
    Salad pod shuboi.

.

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. ↑ (an) Rafel Vidaller Tricas: Libro de As Matas y Os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals,Ed. Val d'Onsera, 2004, ISBN 978-84-8986-235-7, p.137
  2. ↑ (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
  3. ↑ (es) Francisco Bruballa Angusto Vocabulario del habla de La Puebla de Castro, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2009, ISBN 978-84-8127-214-7, p.196
  4. ↑ (es) María Pilar Benítez Marco L'ansotano. Estudio del habla del Valle de Ansó, Gubierno d'Aragón, 2001, ISBN 9788477538554, p.325
  5. ↑ (en) Clupea harengus Linnaeus 1758 en fao.org
  6. ↑ (en) Alheit, J., E. Hagen. 1997. Long-term climate forcing of European herring and sardine populations. Fisheries Oceanography, 6:2: 130-139.
  7. ↑ (ca) Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, p. 74.
  8. ↑ (ca) areng en a Gran Enciclopedia Catalana

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]