Creta Κρήτη | |
---|---|
Localizazión | |
Estau | Grecia |
Mar | Mediterrania |
Coordenatas | 35° 12′ 00″ N 24° 54′ 00″ E |
Cheografía | |
Superficie | 8.450 km² |
Largo maximo | 260 km |
Amplo maximo | 60 km |
Punto más alto | 2.456 (Mont Ida) |
Demografía | |
Capital | Irákleio |
Población | 636,504 |
Densidat | 75.3 hab./km² |
Chentilicio | Cretense[1] |
Mapa | |
Creta (en griego: Κρήτη) ye la cinquena isla mas gran d'a mar Mediterrania, dimpués de Sicilia, Cerdenya, Chipre y Corcega. Creta se troba arredol de 160 km a lo sud d'o continent. Tien un aria de 8.336 km² y una costa de 1.046 km. A suya capital y la ciudat mas gran ye Irákleio, en a costa d'o norte d'a isla.[2]
Os sers humans han habitau la isla dende fa a lo menos 130.000 anyos, mientres o Paleolitico. Creta estió lo centro d'a primera civilización abanzada d'Europa, os minoicos, dende 2700 dica 1420 a.C. A civilización minoica estió invadida per a civilización micenica de Grecia continental. Creta estió gubernada mas adebant per Roma, posteriorment y succesivament per l'Imperio Bizantín, os arabes d'Al-Andalus, a Republica veneciana y l'Imperio Otomán. En 1898 Creta aconsiguió la suya independencia d'os otomans, convertindo-se formalment en l'estau de Creta. Creta se convirtió en parti de Grecia d'aviento de 1913.
O clima en Creta ye sobretot mediterranio. L'atmosfera puede estar pro humida, dependendo d'a proximidat a la mar, mientres que d'hibierno ye pro suau. A nieu ye comuna en as montanyas entre noviembre y mayo, pero rara en as redoladas baixas.
As suyas prencipals ciudaz son:
Ciudat | Habitants |
---|---|
Irákleio | 144.422 |
Janiá | 53.910 |
Réthimno | 34.300 |
Ierápetra | 23.707 |
Ayios Nikólaos | 20.679 |
Sitía | 14.338 |