Provincia de Luxemburgo Province de Luxembourg | |||||
Provincia de Belchica | |||||
| |||||
Entidat • Estau • Rechión • Comunidat |
Provincia![]() Valonia Francesa | ||||
Capital | Arel | ||||
Subdivisions | 5 districtos y 44 comunas | ||||
Superficie • Total |
4 439.72 km² | ||||
Población • Total (2016) |
278 748 hab. | ||||
ISO 3166-2 | BE-WLX | ||||
![]() Luxemburgo en Valonia y en Belchica | |||||
Pachina web oficial |
A provincia de Luxemburgo (en francés, Province de Luxembourg, en neerlandés, Provincie Luxemburg, en valón Province do Lussimbork, en luxemburgués Provënz Lëtzebuerg) ye una provincia d'o sud-este de Belchica. A suya capital ye Arel. Tamién se diz Luxemburgo belga. No confundir con o Gran Ducau de Luxemburgo.
Historicament, o Gran Ducau y a provincia belga actual formaban una unica entidat, pero dimpués d'a independencia de Belchica, o 14 d'octubre de 1831, as grans potencias europeas decidioron dividir Luxemburgo en dos: a parti occidental que torna a Belchica y a parti oriental que pasa a mans de Guillén I d'os Países Baixos, que bels anyos dimpués se convertirá en una nación independient, l'actual Luxemburgo. As mugas finals se fixoron en o Tractau de Londres sinyau por Belchica, os Países Baixos y as cinco grans potencias europeas d'a epoca lo 19 d'abril de 1839.
Ye la provincia mas gran de Belchica, ya que tiene una superficie de 4.443 km². A suya población ye de 246.820 habitants. Administrativament, a provincia se divide en 5 arrondissements (districtos) y 44 communes (municipios).
| |||
Comunidatz humanas Comunidat Francesa de Belchica · | |||
Rechions y provincias
|
Arbûmont | Arel | Atert | Bastogne | Biertogne | Bietris | Bouyon | Faiviè | Dåvdisse | Derbu | Éibeng | Erezêye | Etåle | Floravile | Habâ | Houton | Govi | Libin | Libråmont | L'Eglijhe | Li Rotche | Li Tchestea | Li Vå-so-Seure | Li Viye Såm | Manhé | Maartel | Måtche-el-Fåmene | Méch-divant-Vierton | Miezeg | Musson | Nassogne | Oufalijhe | Palijhoû | Rindeu | Sinte-Oude | Sint-Houbert | Sint-Ldjir-e-Gåme | Tchini | Telin | Tiniveye | Tintnî | Vierton | Welin |