39 Arietis | ||
---|---|---|
Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
Constelación | Aries | |
Ascensión reuta (α) | 02h 47min 54,54s | |
Declinación (δ) | +29º 14’ 49,6’’ | |
Mag. aparente (V) | +4,51 | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | K1.5III | |
Masa solar | 1,6 M☉ | |
Radiu | (11,3 R☉) | |
Magnitú absoluta | +0,92 | |
Gravedá superficial | 2,64 (log g) | |
Lluminosidá | 48 L☉ | |
Temperatura superficial | 4600 - 4670 K | |
Metalicidá | [Fe/H] = +0,05 | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | -15,53 km/s | |
Distancia | 171 ± 2 años lluz (53 pc) | |
Paralax | 19,01 ± 0,21 mas | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
Otres designaciones | ||
HD 17361 / HR 824 / HIP 13061 / SAO 75578 / BD+28 462 / AG+29 333 / GC 3356 | ||
[editar datos en Wikidata] |
39 Arietis (39 Ari)[1] ye una estrella na constelación del Aries. De magnitú aparente +4,51, ye'l séptimu astru más brillosu na so constelación.
39 Arietis alcuéntrase a una distancia de 171 años lluz del Sistema Solar, siendo'l error en tala midida del 1,1%. En rellación al Sol mover a una velocidá de 51,3 km/s, aproximao'l doble de la que tienen les estrelles de la redolada solar.[2] La so cinemática puede corresponder a la d'un miembru de la «corriente de Hércules»;[3] ésti ye un numberosu grupu d'estrelles que la so velocidá de rotación en redol al centru galácticu difier significativamente de la que tienen la gran mayoría de les estrelles de la Vía Lláctea.
39 Arietis ye una xigante naranxa de tipu espectral K1.5III con una temperatura efectivo ente 4600 y 4670 K.[4][5] Relluma con una lluminosidá 48 vegaes superior a la del Sol, igual a la de la conocida Pólux (β Geminorum), la xigante naranxa más próxima a la Tierra. El so tamañu, evaluáu a partir de la midida del so diámetru angular, ye 11,3 vegaes más grande que'l del Sol[4] y tien una masa de 1,6 mases solares. Ye una «xigante de primer ascensu» —nel so nucleu nun empezó la fusión nuclear del heliu—[6] y la so edá envalorada ye de 2410 millones d'años.[7]
39 Arietis presenta una metalicidá llixeramente más alta que la solar ([Fe/H] = +0,07). La mayor parte de los elementos evaluaos son más abondosos que nel Sol —bariu y escandiu son esceiciones— y la mayor diferencia reparar pal manganesu, que'l so conteníu cuasi dobla'l del Sol ([Mn/H] = +0,27).[8]
La rellación ente los conteníos de 12C y 13C —que s'utiliza como diagnósticu del amiestu d'elementos n'estrelles evolucionaes— ye igual a 23, una cifra elevada qu'indica que'l procesu d'entemecíu foi llindáu.[6]