Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
---|---|---|
Constelación | Andrómeda | |
Ascensión reuta (α) | 02h 13min 36,34s | |
Declinación (δ) | +51º 03’ 56,9’’ | |
Mag. aparente (V) | +5,31 | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | G8III:v | |
Radiu | (7,2 R☉) | |
Magnitú absoluta | +1,25 | |
Gravedá superficial | 2,72 (log g) | |
Lluminosidá | 26 L☉ | |
Temperatura superficial | 4863 ± 28 K | |
Metalicidá | [Fe/H] = -0,52 | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | 27,3 km/s | |
Distancia | 212 años lluz (65 pc) | |
Paralax | 15,39 ± 0,49 mas | |
Sistema | ||
Nᵁ de componentes | 2 | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
Otres designaciones | ||
HD 13530 / HR 645 / HIP 10366 / SAO 23047 / BD+50 481 / FK5 77 / AG+50 249 | ||
[editar datos en Wikidata] |
6 Persei (6 Per)[1] ye una estrella que, magar la so denominación de Flamsteed, ta encuadrada na constelación d'Andrómeda. De magnitú aparente +5,31, alcuéntrase a 212 años lluz del Sistema Solar.
6 Persei ye una xigante mariellu-anaranxada de tipu espectral G8III que la so temperatura efectivo ye de 4863 ± 28 K.[2] Ye 26 vegaes más lluminosa que'l Sol y tien un diámetru 7 vegaes más grande que'l diámetru solar,[3] siendo dambos valores modestos pa una estrella de les sos carauterístiques. Xira amodo sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 1 km/s.[4]
Presenta un conteníu metálico claramente inferior a la solar, siendo'l so índiz de metalicidá [Fe/H] = -0,52.[5] Tolos elementos evaluaos son deficitarios en rellación al Sol, magar esta diferencia ye menos acusada nel casu de magnesiu y calciu.[6]
6 Persei muévese al traviés de la Vía Lláctea con una velocidá relativa respectu al Sol de 126 km/s, cifra inusitadamente elevada, yá que, polo xeneral, la velocidá relativa de la estrelles de la nuesa redolada nun suel superar los 40 km/s. Amás, la so órbita galáutica ye por demás escéntrica (y = 51,7), lo que fai que la so distancia al centru galácticu fluctúe ente 3,1 y 9,8 kilopársecs.[7]
6 Persei ye una estrella binaria, con una compañera estelar que completa una órbita alredor d'ella cada 1650 díes. Dicha órbita ye bien escéntrica (y = 0,75). Nada se sabe sobre la naturaleza de la estrella acompañante.[8]