![]() | |
Tipos | abuxida, sistema d'escritura natural y alfabetu de caxa única |
---|---|
Llingües |
tailandés, Idioma pali, Southern Thai (en) ![]() ![]() ![]() |
Creador | Ramkhamhaeng |
Dates | 1283 |
Basáu en |
alfabeto camboyano (es) ![]() |
ISO 15924 | Thai (352) |
Direición del testu | d'izquierda a derecha |
Estaya Unicode | U+0E00-0E7F[1] |
Formáu por | lletra del alfabetu tailandés |
![]() |
L'alfabetu tailandés (tailandés: อักษร ไทย, àksŏn thai) utilizar pa escribir l'idioma tailandés y otros idiomes pertenecientes a les minoríes llingüístiques de Tailandia y el Laósico. Tien cuarenta y cuatro consonantes (tailandés: พยัญชนะ, phayanchaná) y quince símbolos vocálicos (tailandés: สระ, sàrà) que combinen en siquier ventiocho formes vocales, y cuatro marques de tonu (tailandés: วรรณยุกต์ o วรรณ ยุต, wannayúk o wannayút).
El tailandés tien el so propiu conxuntu de númberos tailandeses (tailandés: ตัวเลข ไทย, tua lek tailandés), pero los númberos arábigos (tailandés: ตัวเลข ฮินดู อา ร บิ ก, tua lek hindú arabik) tamién son d'usu común.
L'alfabetu tailandés deriva del alfabetu camboyanu (อักขระเขมร), que ta inspiráu na lletra brahmí de les llingües indo-aries. Al igual que los birmanos adoptaron l'alfabetu Mon (que tamién tien oríxenes índicos), el tailandeses adoptaron una forma modificada d'alfabetu camboyanu pa crear el so propiu sistema d'escritura. Ente que la más antigua inscripción conocida en camboyanu data del 611 d. C., les inscripciones n'alfabetu tailandés empezaron a apaecer alredor de 1292 d. c
Les sos carauterístiques más notables inclúin:
Esto postreru causa problemes pa la codificación informática y representación de testos.
Símbolu | Nome | Institutu Real | |
---|---|---|---|
Inicial | Final | ||
ก | ko kai (pollu) | k | k |
ข | kho khai (güevu) | kh | k |
ฃ | kho khuat (botella) [obsoleta] | kh | k |
ค | kho khwai (búbalo) | kh | k |
ฅ | kho khon (persona) [obsoleta] | kh | k |
ฆ | kho ra-khang (campana) | kh | k |
ง | ngo ngu (culiebra) | ng | ng |
จ | cho chan (platu) | ch | t |
ฉ | cho ching (platillos) | ch | - |
ช | cho chang (elefante) | ch | t |
ซ | so so (cadena) | s | t |
ฌ | cho choe (arbustu) | ch | - |
ญ | yo ying (muyer) | y | n |
ฎ | do cha-da (tocáu) | d | t |
ฏ | to pa-tak (aguiyón) | t | t |
ฐ | tho san-than (base) | th | t |
ฑ | tho nangmon-tho (bailadora) | th | t |
ฒ | tho phu-thao (vieyu) | th | t |
ณ | non nen (monxu noviciu) | n | n |
ด | do dek (neñu) | d | t |
ต | to tau (tortúa) | t | t |
ถ | tho thung (bolsa) | th | t |
ท | tho thahan (soldáu) | th | t |
ธ | tho thong (bandera) | th | t |
น | non nu (mure) | n | n |
บ | bo baimai (fueya) | b | p |
ป | po plaa (pez) | p | p |
ผ | pho phueng (abeya) | ph | - |
ฝ | fo fa (tapa) | f | - |
พ | pho phan (bandexa) | ph | p |
ฟ | fo fan (diente) | f | p |
ภ | pho sam-phao (veleru) | ph | p |
ม | mo ma (caballu) | m | m |
ย | yo yac (xigante) | y | y |
ร | ro ruea (barcu) | r | n |
ล | lo ling (monu) | l | n |
ว | wo waen (aniellu) | w | w |
ศ | so sala (Pabellón) | s | t |
ษ | so rue-si (ermitañu) | s | t |
ส | so suea (tigre) | s | t |
ห | ho hip (arca) | h | |
อ | o ang (cuenca) | ʔ | - |
ฮ | ho nok-huk (curuxa) | h | - |
Los soníos vocálicos y los diptongos escríbense entemeciendo símbolos vocálicos con consonánticos y combinaciones de símbolos vocálicos. Cada vocal ye amosada na so posición correuta relativa a una consonante inicial (representada equí por un trazu "–") y dacuando tamién en forma relativa a una segunda consonante (un segundu trazu). Les vocales pueden dir enriba, embaxo, a la izquierda o a la derecha de la consonante, o en combinaciones d'estos allugamientos. Si una vocal tien partes antes y dempués de la consonante inicial, y la sílaba empieza con un grupu de consonantes, la separación va dir alredor de tol grupu consonánticu.
La pronunciación de les vocales nel cuadru, ye indicada acordies con l'Alfabetu Fonéticu Internacional AFI y la treslliteración según el Sistema Xeneral de Trescripción del Royal Thai Institute (Institutu Real Tailandés).
Símbolu | Nome | AFI | Royal |
---|---|---|---|
– | a implícita | a | a |
– – | o implícita | o | o |
–รร– | ro han * | ɑ | a |
–ว– | tua wo * | ua | ua |
–วย | sara uai | oɛj | uai |
–อ | sara o | ɔː | o |
–อย | sara oi | ɔːj | oi |
–ะ | sara a | aʔ | a |
–ั – | mai han-akat | a | a |
–ัย | sara ai | ɑj | ai |
–ัว | sara ua | ua | ua |
–ัวะ | sara ua | uaʔ | ua |
–า | sara a | aː | a |
–าย | sara ai | aːj | ai |
–าว | sara ao | aːw | ao |
–ำ | sara am | ɑm | am |
–ิ | sara i | i | i |
–ิว | sara io | iw | io |
–ี | sara i | iː | i |
–ึ | sara ue | ɯ | ue |
–ื | sara ue | ɯː | ue |
–ุ | sara o | o | o |
–ู | sara o | oː | o |
เ– | sara y | yː | y |
เ–็ – | sara y | y | y |
เ–ะ | sara y | yʔ | y |
เ–ย | sara oei | ɤːj | oei |
เ–อ | sara oe | ɤː | oe |
เ–อะ | sara oe | ɤʔ | oe |
เ–ิ – | sara oe | ɤ | oe |
เ–ว | sara eo | yːw | eo |
เ–า | sara ao | aw | ao |
เ–าะ | sara o | ɔʔ | o |
เ–ีย | sara ia | iːa | ia |
เ–ียะ | sara ia | iaʔ | ia |
เ–ียว | sara iao | io | iao |
เ–ือ | sara uea | ɯːa | uea |
เ–ือะ | sara uea | ɯaʔ | uea |
แ– | sara ae | ɛː | ae |
แ–ะ | sara ae | ɛʔ | ae |
แ–็ – | sara ae | ɛ | ae |
แ–ว | sara aeo | ɛːw | aeo |
โ– | sara o | oː | o |
โ–ะ | sara o | oʔ | o |
ใ– | sara ai mai muan | ɑj | ai |
ไ– | sara ai mai malai | ɑj | ai |
ฤ | ro rue (curtia) * | rɯ | rue |
ฤๅ | ro rue (llarga) * | rɯː | rue |
ฦ | lo lue (curtia) * | lɯ | lue |
ฦๅ | lo lue (llarga) * | lɯː | lue |
* vocales o diptongos escritos con símbolos consonantes