Artemisia rupestris | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Asterales | |
Familia: | Asteraceae | |
Subfamilia: | Asteroideae | |
Tribu: | Anthemideae | |
Subtribu: | Artemisiinae | |
Xéneru: | Artemisia | |
Especie: |
A. rupestris L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Artemisia rupestris, ye una especie que pertenez a la familia de les asteracees.
Arbustu pequeñu con numberosos biltos estendíos que non florcen, y tarmos florales ascendentes de 7-45 cm. Fueyes unidivididas, los lóbulos lliniales. Capítulos hemisféricos, inclinaos, nuna inflorescencia laxa ramosa. Bráctees involucrales oblongues, verdes, les internes pardes con márxenes de llargos pelos.[1]
Alcuéntrase en Suecia y Federación Rusa. En terrén predresu abiertu.
Artemisia rupestris describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 847. 1753.[2]
Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artemisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos. Según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. Nel so homenaxe alzóse'l Mausoléu d'Halicarnasu, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[3]
rupestris: epítetu llatín que significa "que s'atopa cerca de les roques".[4]
Wikispecies tien un artículu sobre Artemisia rupestris. |