Belgranodeutsch o Belgrano-Deutsch (Alemán de Belgrano) ye un pidgin aniciáu del amiestu del idioma alemán y l'idioma español (nel so variante rioplatense) que se fala na Ciudá de Buenos Aires, concretamente nel barriu de Belgrano.[1][2][3]
Esti amiestu surdió de los munchos inmigrantes alemanes asitiaos nel barriu ente finales del sieglu XIX y empiezos del sieglu XX:[2]
-Pero sí compartiríen los clásicos delirios verbales...
-Sí, siempres xugando del vocablu, como dicía. Col so amigu Adolfito Bioy taben "arrexuntando" frases d'un idioma, que yá taríen falando los alemanes afincaos nel barriu de Belgrano... L'idioma llamábase "Belgrano-Deutsch". Al vecín distrayíu que se pasiaba col pantalón desabotonado glayáben-y: "Braguetieren Sie!"...Fragmentu d'una entrevista.[4]
Foi faláu pola comunidá alemana que vivió tantu en Belgrano "R" (residencial) y Belgrano "C" (comercial). Había dos escueles principales del barriu, el Goethe Schule y el Pestalozzi Schule. Alredor de la Segunda Guerra Mundial hubo una cierta división d'orixe políticu y relixosu ente los dos escueles.
El Belgranodeutsch inda sobrevive güei y puede ser comparáu col Spanglish, un amiestu d'español mexicanu y inglés americanu que se fala nos Estaos Xuníos y Méxicu.
Polo xeneral, escribir con suxeción a les regles de la morfoloxía de la llingua alemana, anque tien nel so conxuntu vocabulariu de raigaños d'orixe español. Estos raigaños afáense fácilmente al modelu de formación de pallabres alemán, teniendo afixos alemanes. Los verbos utilizar con frecuencia nel sentíu de la conxugación del verbu n'alemán.