Calla palustris | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Liliopsida | |
Orde: | Alismatales | |
Familia: | Araceae | |
Subfamilia: | Calloideae | |
Xéneru: | Calla | |
Especie: |
Calla palustris L. | |
Sinonimia | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Calla ye un xéneru monotípicu de plantes fanerógames perteneciente a la familia Araceae, contién una sola especie Calla palustris. Ye nativa de les rexones fríes del hemisferiu norte, nel este, norte y centru d'Europa, Francia y Noruega, norte d'Asia y América del Norte (Alaska, Canadá, nordeste d'EE. XX.). Ye l'únicu miembru de la subfamilia Calloideae.[2]
Ye una planta rizomatusa, yerbácea perenne que crez en llamargues y banzaos. Les fueyes son arredondiaes cuasi paecíes a un corazón con 6-12 cm de llargu y 4-12 cm d'anchu con un peciolu de 10-20 cm. Les flores producir en espádice con inflorescencies de color mariellu verdosu. El frutu ye un recímanu de coloraes cereces, conteniendo caúna varies granes.
La planta ye bien venenosa cuando ta fresca debíu al acedu oxálico que contién, pero los rizomas son comestibles una vegada fervíos o secos.
Ye usáu contra'l reuma. Utilizáu nel tratamientu de los resfriaos y la gripe. Un té fechu del raigañu secu usóse nel tratamientu del gripe, sangráu y como cataplasma n'edemes y mordedures de culiebres. Los tarmos aéreos utilizáronse nel tratamientu del dolor nes piernes.
Calla palustris foi descritu por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 968. 1753. [3]
Wikispecies tien un artículu sobre Calla palustris. |