![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Provincia | ![]() | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcalde de Castroverde de Campos (es) ![]() | Cecilio Lera Blanco | ||
Nome oficial | Castroverde de Campos (es)[1] | ||
Códigu postal |
49110 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 41°58′12″N 5°18′12″W / 41.97°N 5.3033333333333°O | ||
Superficie | 64.4 km² | ||
Altitú | 701 m[2] | ||
Llenda con | Valdunquillo, Bolaños de Campos, Aguilar de Campos, Barcial de la Loma, Villar de Fallaves, Villanueva del Campo y Valderas | ||
Demografía | |||
Población |
256 hab. (2024) - 150 homes (2019) - 137 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe | 0% de provincia de Zamora | ||
Densidá | 3,98 hab/km² | ||
![]() |
Castroverde de Campos ye un conceyu y llocalidá española de la provincia de Zamora, na comunidá autónoma de Castiella y Lleón.[3]
Parte del so términu municipal intégrase dientro de la ZEPA Penillanuras-Campos Sur y de la ZEPA Penillanuras-Campos Norte.
Castrum Viride apaez citada per primer vegada na delimitación de la diócesis de Lleón que fizo Ordoño II de Lleón nel añu 916. Ye por ello que se supón qu'esta llocalidá foi de los llugares ocupaos mientres la colonización lleonesa de les riberes de los afluentes del Duero.[4]
Lo cierto ye qu'en 1129 cuntaba con fueru propiu, nel que se señalaba que la infanta Elvira, fía d'Alfonsu VI de Lleón, yera la tenente de Castroverde, privilexu que caltuvo hasta la década de 1150. Ente 1161 y 1167 figura al mandu de la villa'l conde Ponce de Cabrera y en 1175 Iohannes Gallecus.[5][6]
In nome Domini sancte et indiuidue Trinitatis, Patris et Filii et Spiritus Sancti, que ab uniuersis Christi fidelibus in una Deitate colitur et cum devotione et cordis contritione adoratur. Cum in rerum principia humanarum homines decipi possint super eo quod perfecte se facere credebant, pre nimia el so¡ animositate et varia dum viverent solicitudine mundiati, eorum facta post longos temporis cursus non prout liquerit disposita semper inveniebant ordinata, quibus alíe discretiores et ab antiquis sapientiores omnímoda gratiarum dote et uirtutum scientia premuniti, his consulentes in suis propriis rebus consulendis necessarium valde et utilem conditionem induxerunt quatenus prime institutionis conventionem semper duraturum scriptum suscipiant immutabilem conservent aut veterata postmodum in nova representent. Catolicos ergo reges semper docuit ac nobilísimos qui terram hanc regimini super alios adquirere debuerunt, et contra suos inimicos et nominis et famae sui ipsius honoris et progeniei pretium vindicarent in parte sui regni secundum quod magis foret necesarium de suorum nobilium providentia rem talem omni tempore mansuram instituere sibi et el so generationi; provindentes, unde, ad expeditionem contra hostium incursus maxime sebentium et utilitatem sibi ad pacem uel grerram consiguí possent, ut optime eorum exemplo rex voluiset gubernare, quare ego rex Alfonsus Dei gratia Legionensis, una cum uxore mexa regina apodera Berengalia, considerans utilitatem et servitium quod nobis de populatione loci nostri de Castro viride potest semper exire, facimus cartam vobis conceyu de Castro viride maioribus, minoribus, filiis et filiabus vestris, nepotibus, et toti generationi vestre in perpetuum valituram de bonis foris. ...(Fueru de Castroverde de Campos - Lleón, 7 de xineru de 1129)[7]
La vecindá de la llocalidá a territorios pertenecientes a la Orde de San Juan provocó conflictos ente Castroverde y los sanjuanistas, como asocedió en 1201 al asignar Alfonsu IX de Lleón a Castroverde la llocalidá de San Vicente de la Lomba,[8] o nuevamente en 1262 pola heredá de Pedrosillo, saldándose esti postreru col saquéu de San Vicente de la Lomba (entós perteneciente a la Orde de San Juan) per parte de les milicies conceyiles de Castroverde.[9]
Cola creación de les actuales provincies en 1833, Castroverde de Campos pasó a formar parte de la provincia de Zamora, dientro de la Rexón Lleonesa, que, como toles rexones españoles de la dómina, escarecía de competencies alministratives.[10]
Tres la constitución de 1978, Castroverde pasó a formar parte en 1983 de la comunidá autónoma de Castiella y Lleón, en tanto conceyu perteneciente a la provincia de Zamora.[11]
Gráfica d'evolución demográfica de Castroverde de Campos ente 1900 y 2017 |
![]() |
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia. |
y Arquiteutura Tradicional Terracampina del lladriyu, adobe y tapial; (frontón, palombares, bodegues, chozos...).
El conceyu cunta con un Centru d'Interpretación de los Palombares con información sobre les construcciones típiques de la zona.