Claire Bishop | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | febreru de 1971[1] (53 años) |
Nacionalidá | Reinu Xuníu [1] |
Estudios | |
Estudios |
Universidá de Cambridge Saint John's College (es) Universidá d'Essex |
Llingües falaes | inglés[2] |
Oficiu | historiadora del arte |
Emplegadores | Universidá de la Ciudá de Nueva York |
Premios |
ver
|
clairebishopresearch.blogspot.com | |
Claire Bishop (febreru de 1971) ye una historiadora d'arte, crítica, autora y profesora nel Departamentu d'Historia del Arte nel CUNY Graduate Center, Nueva York dende setiembre de 2008.[4] Bishop ye editora de los llibros Participation (2006) y Installation Art: A Critical History (2005) y ye collaboradora de munches revistes d'arte incluyendo Artforum y October.
El so ensayu Antagonismu y estética relacional (n'inglés Antagonism and Relational Aesthetics) qu'apaeció en October en 2004, sigue siendo una crítica influyente de la estética relacional.[5] Los sos llibros fueron traducíos a más de dieciocho llingües.[6]
Bishop estudió Historia del Arte na Universidá St. John, Cambridge (1990-1994) y completó el so MA y Ph.D na Universidá de Essex en 1996 y 2002 respeutivamente. Convertir en profesora acomuñada nel Departamentu d'Historia d'Arte na Universidá de Warwick, Coventry de 2006 a 2008 y en Tutor en Teoría Crítica nel Departamentu de Curaduría d'Arte Contemporáneo na Royal College of Art, Londres de 2001 a 2006.[7]
La investigación actual de Claire Bishop enceta l'impautu de les teunoloxíes dixitales nel arte contemporáneo, según les cuestiones de amateurismo y "de-skilling" na danza contemporánea y l'arte de performance.[8] El so llibru recién Artificial Hells: Participative Art and the Politics of Spectatorship (2012) ye la primer visión histórica y teórica del arte participativo socialmente comprometíu, más conocíu nos Estaos Xuníos como "práutica social". Nél, Bishop sigue la trayeutoria del arte del sieglu XX y esamina momentos clave nel desenvolvimientu d'una estética participativa. Esti Itinerariu recueye'l Futurismu y el Dada; la Internacional Situacionista; Happenings n'Europa del Este, Arxentina y París; el Movimientu de les Artes Comuñales de 1970; y el Artists Placement Group. Conclúi con un discutiniu de proyeutos educativos al llargu plazu d'artistes contemporáneos como Thomas Hirschhorn, Tania Bruguera, Pawel Althamer y Paul Chan.[9] Artificial Hells: Participatory Art and the Politics of Spectatorship foi revisáu nuna amplia gama de publicaciones incluyendo Art in America, Revista d'Arte, CAA Reviews (College Art Association), Art Review, Art Montly y TDR: The Drama Review.[10][11][12][13][14][15] En 2013, Artificial Hells ganó'l Frank Jewett Mather Prize pola crítica d'arte y el premiu de llibru ASAP, y en 2016 foi traducíu al español pola editorial Taller d'Ediciones Económiques en Méxicu.[16]