Cristina Bermúdez![]() | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Corniana, circa 982 |
Nacionalidá | Reinu de Lleón |
Muerte | 1050 (67/68 años) |
Familia | |
Padre | Bermudo II de León |
Madre | Velasquita de León |
Casada con |
Ordoño Ramírez el Ciego (es) ![]() |
Fíos/es | |
Hermanos/es | |
Pueblu | dinastía Astur-lleonesa |
Creencies | |
Relixón | Ilesia Católica |
![]() |
Cristina Bermúdez (circa 982, Corniana – circa 1050) foi infanta de Lleón y fía del rei Bermudo II de Lleón y de la so primer esposa, la reina Velasquita Ramírez. Los sos güelos paternos fueron el rei Ordoño III de Lleón y la reina Urraca Fernández, fía del conde de Castiella Fernán González. Los sos güelos maternos fueron probablemente'l conde gallegu Ramiro Menéndez y la condesa Adosinda Gutiérrez, dambos de la más alta nobleza galaicoportuguesa.[1]
El so padre, el rei Bermudo refugara a la so primer esposa y volvió contraer matrimoniu con Elvira García, con quien tuvo al futuru rei Alfonso V de Lleón y a les infantes Teresa y Sancha Bermúdez.
Cristina casóse pocu dempués de 1000 y antes de 1016 con Ordoño Ramírez el Ciegu,[2] fíu del rei Ramiro III de Lleón y de Sancha Gómez. D'esti matrimoniu, probablemente favorecíu pola reina Velasquita y pola reina viuda Teresa Ansúrez, dambes recluyíes nel monesteriu de San Pelayo d'Uviéu,[3] baxa'l llinaxe de los Ordóñez d'Asturies, el más importante d'esti reinu nel sieglu XI. La descendencia de los infantes Ordoño y Cristina ye mentada por Rodrigo Jiménez de Rada na so crónica del rei Bermudo II de Lleón, «...de Velasquita tuvo a la infanta Cristina; esta Cristina tuvo de Ordoño el Ciegu, fíu del rei Ramiro, a Alfonso, Ordoño, la condesa Pelaya y Aldonza», información que coincide cola documentación asturiana de dellos monesterios, incluyendo'l de Corniana y el de Courias, según cola de la catedral de San Salvador d'Uviéu,[4] onde se noma como los sos fíos a Alfonso, Aldonza, Ordoño y Pelaya Órdoñez, esta postrera tamién llamada doña Palla.[2]
La infanta Cristina yá yera viuda en 1024 según declárase nuna donación que realizó al monesteriu de Corniana que fundara en «réxime de partición hereditaria» nesi mesmu añu.[5] Finó alredor del añu 1050[2] y probablemente recibió sepultura nel monesteriu que fundara y onde profesó como relixosa.[6]