Dorrit Hoffleit![]() | |
---|---|
| |
Vida | |
Nacimientu |
Florence (es) ![]() |
Nacionalidá |
![]() |
Residencia |
New Castle (es) ![]() Cambridge |
Muerte | New Haven[1], 9 d'abril de 2007[3] (100 años) |
Estudios | |
Estudios |
Radcliffe College (es) ![]() |
Llingües falaes | inglés[4] |
Oficiu | |
Oficiu | astrónoma |
Emplegadores |
Yale Ballistic Research Laboratory (en) ![]() Observatorio Maria Mitchell (es) ![]() Observatorio Harvard College (es) ![]() Yale University Observatory (en) ![]() |
Trabayos destacaos | Bright Star Catalogue |
Premios |
ver
|
Influyencies | Harlow Shapley, Harlan True Stetson, Henrietta Hill Swope y Antonia Maury |
![]() |
Ellen Dorrit Hoffleit (12 de marzu de 1907, Florence (es) – 9 d'abril de 2007, New Haven)[8] foi una astrónoma d'Estaos Xuníos de la Universidá de Yale. Ye conocida pol so trabayu sobre estrelles variables, astrometría, espectroscopía, y pol Bright Star Catalog, según la so función como mentora de munches xeneraciones d'astrónomos.[9]
L'interés de Hoffleit na astronomía empezó en 1919 cola agua de meteoros que reparó cola so madre.[10]
Llogró'l so Bachelor of Arts en 1928 graduándose summa cum laude en matemátiques, antes d'empezar a trabayar nel Observatoriu del Harvard College buscando estrelles variables.[11]
Llogró'l so PhD n'astronomía nel Radcliffe College y foi contratada como astrónoma en Harvard en 1948. Permaneció ellí hasta 1956, cuando se treslladó a Yale, onde se xubiló en 1975.[12]
En Yale siguió los pasos de Día Barney siguiendo'l so trabayu de astrometría, y de quien escribió: "Conocela foi un placer, una inspiración y un privilexu, tantu nel trabayu como socialmente".[13]
Hoffleit tamién foi direutora del Observatoriu Maria Mitchell en Nantucket de 1957 hasta 1978, onde dirixó programes de branu pa más de 100 estudiantes, munchos d'ellos tuvieron esitoses carreres d'astrónomos.[9]
Nos sos últimos años en Yale, Hoffleit tomó al so cargu cursos básicos d'astronomía pa estudiantes de pregrado. Les sos clases apasionaes en Davies Hall, de normal con más de 100 estudiantes, yeren una fonte d'inspiración pa ellos. Xeneró gran interés pola astronomía nos mozos, inda cuando munchos d'ellos asistíen a les sos clases pa satisfaer un requisitu formal de los sos estudios de pregrado.
A mediaos de los 50, Hoffleit asesoró al Llaboratoriu d'Investigación Balística del Exércitu de los Estaos Xuníos n'amenorgamientu del efeutu Doppler[14]
Foi l'autora del Bright Star Catalogue, un compendiu d'información sobre les 9.110 estrelles más brilloses del firmamentu; coles mesmes foi coautora de The General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes, conteniendo precises midíes de distancies de 8.112 estrelles, información crítica pa entender la cinemática de la Vía Láctea y la evolución del sistema solar.
Xunto a Harlan J. Smith, Hoffleit afayó la variabilidá óptica del primer quasar descubiertu, 3C 273.[15]
En 1988, Hoffleit recibió'l Premiu George Van Biesbroeck per parte de l'American Astronomical Society por una vida dedicada a l'astronomía. Cumplió 100 años el 12 de marzu de 2007 y morrió un mes más tarde por entueyos d'un cáncer.[16]