Ficus religiosa ye una especie del xéneru Ficus, nativa de Nepal, India, suroeste de China, Indochina, esti de Vietnam.
Nun se debe confundir col árbol baniano (Ficus bengalensis, figal de Bengala o figal de la India).
Ye un gran árbol d'estación seca, caducifoliu o semi-siempreverde, de más de 30 m d'altor y con un diámetru de tueru de más de 3 m. Les fueyes son cordaes con un distintivu bilortu na punta; de 10-17 cm de llargor y 8-12 cm d'anchu, con peciolu de 6-10 cm. El frutu ye un pequeñu figu de 1-1,5 cm de diámetru, verde que maurez a púrpura.
Los siguidores del budismu, el hinduismu y el yainismo consideren sagráu a esti árbol, y por eso lleva l'apelativu «figal sagrada». Según la lleenda, Siddhartha Gautama algamó'l nirvana (convirtiéndose nel primer Buda), dempués de tar meditando debaxo d'una figal espiritual.
La ficus relixosa más famosa foi l'árbol Bodhi, en Bodh Gaia (estáu de Bijar, nel norte de la India), sol cual Buda algamó'l nirvana. L'árbol orixinal foi destruyíu pola esposa del rei Ashoka. Supónse que l'árbol que s'atopa nesi llugar ye un descendiente direutu del anterior. Otru árbol importante ye'l Sri Maha Bodhi (otru supuestu descendiente del árbol boddhi orixinal de Buda), en Anuradhapura (isla de Sri Lanka, nel sur de la India). Ta rexistráu que foi llantáu nel 288 e.C., polo que ye l'anxosperma con mayor antigüedá verificada del mundu. Munchos árboles multiplicáronse a partir d'esi perantiguu árbol.
Na actualidá, munchos sadhús (ascetes) hinduistes y budistes entá mediten debaxo d'estos árboles sagraos.
Según el Sanskrit-English Dictionary del británicu Monier Monier-Williams (1819-1899), el términu sánscritu plakshá referir al árbol Ficus infectoria, mentáu nel Átharva vedá[1] y al árbol Thespesia Populneoides. Tamién Macdonell & Keith (1912) opinen lo mesmo.
En testos hindús, l'árbol plakshá acomuñar cola fonte del ríu Sárasuati. El testu Skandá puraná diz que'l ríu Sárasuati aniciar de la jarra del dios Brahmá y flúi dende plakshá a los Himalayas.
Según el Vamaná-purana 32.1-4, el ríu Sáraswati naz d'un árbol plaksá (o pipal).[2]
El términu plakshá pra-sravana indica'l llugar onde naz el ríu Sárasuati.[3] Nos Rigveda Sutras, Plakshá Pra-sravana refier a la fonte del Sarasvati.[4]
Tamién se llama Plakshá Duipa (la islla de les figales) a un inmensu continente míticu dwip dvippa con forma concéntrica que taría más allá del océanu d'agua salao, arrodiando Eurasia.
Ficus religiosa describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 1059. 1753.[5]
Ficus: nome xenéricu que se deriva del nome dau en latin al figu.[6]
relixosa: epítetu llatín que significa "sagrada".[7]
Wikispecies tien un artículu sobre Ficus religiosa. |