Fuercies Armaes de Malta Forzi Armati ta' Malta | |
---|---|
Fundada | 19 d'abril de 1973 |
Estructura actual | Cuartel Xeneral 1º Reximientu 3º Reximientu 4º Reximientu Escuadrón Marítimu Ala Aérea |
Base | Luqa |
Disponible pa serviciu militar |
homes d'edá 15-49: 99.107 (2002 est.), edad 15–49 |
Gastos | |
% PIB | 1.7% (2000) |
Les Fuercies Armaes de Malta (FAM) ye'l nome que reciben les fuercies armaes combinaes de Malta. Les FAM ye una organización col tamañu d'una brigada consistente nun cuartel xeneral y trés batallones separaos, con unes fuercies naval y aereu mínimes. Les FAM tamién son responsables del control de fronteres.[1]
El Cuartel Xeneral de les Fuercies Armaes de Malta ye'l principal centru de control de les mesmes, y ta estremáu en cuatro árees principales.
El 1º Reximientu ye la unidá d'infantería de Malta, y tien responsabilidá principal na defensa territorial del país. Ta estremáu en trés compañíes de rifles, una compañía de sofitu y la compañía de Cuartel Xeneral (o Plana Mayor)..
L'Ala Aérea de les Fuercies Armaes de Malta ye'l componente área de les actuales fuercies militares malteses. L'Ala Aérea ye responsable de la seguridá del espaciu aereu maltés, conduz patrullaje marítimu y les obligaciones de busca y rescate, y apurre asistencia militar a otros departamentos gubernamentales de Malta.
L'escuadrón marítimu tien un ampliu rangu d'obligaciones, incluyendo la guardia costera, fronteres, policía marina, proteición de pesca y busca y rescate. Los actuales activos marítimos inclúin:
En serviciu | Clase | Flota # | Constructor/Orixe[2] | Añu d'entrada en serviciu | Notes |
---|---|---|---|---|---|
1 | Patrullera Clase Diciotti "modificáu"[3] | (P 61) | Fincantieri S.p.a. n'Estelleru de Muggiano Italia | 2005 | Con base'l Cuerpu de Capitanía del Puertu - Guardia Costera |
2 | Embarcación de Guardia Costera - Clase Proteutor[4] | (P 51, P 52) | Bollinger Shipyards Incorporated, Estaos Xuníos d'América | 2002 | Basáu nel Damen Stan 2600 |
1 | Embarcación de Patrullaje Clase Bremse (Bremse Type KB123)[5] | (P 32) | Alemaña | 1992 | Construyíu pa l'antigua Marina de l'Alemaña Oriental 1971-1972[6] |
2 | Embarcación de patrullaje Clase Swift | (P 23, P 24) | Sewart Seacraft Limited Estaos Xuníos d'América | 1971 | Construyíu pa la Guardia Costera d'EE.XX. en 1967 USA C6823 y USA C6824[6] |
2 | Llancha de Busca y Rescate Clase CP800 Vittoria Melita[7] | (Melita I, Melita II) | Cantiere Navale Vittoria, Adria Italia | 1998 | |
1 | Interceptor-Rápidu inflable semirígido[8] | (P 01) | FB Design Srl Italia | 2006 | Adquiríu en 2003 |
4 | Embarcación de patrullaje clase P21[9] | P21, P22, P23, P24 | Austal, Perth Australia[10] | 2010 | Ordenáu en febreru de 2009. Dos embarcaciones fueron llanzaes el 6 d'ochobre de 2009.[6] Los cuatro embarcaciones (P21, P22, P23 y P24) fueron apurríes en febreru de 2010. |
La Comisión Europea destinó 110 millones d'euros en fondos pa les Fuercies Armaes de Malta (FAM). El gobiernu adquirió 4 nueves embarcaciones de patrulla p'anovar y fortalecer l'escuadrón marítimu según tamién ordenó l'adquisición d'una nueva aeronave de vixilancia marítima offshore.
Una llista de buques retiraos poles FAM:[11]
Flota # | Tipu | Notes |
---|---|---|
P25, P26 | barcos de patrulla | |
C26 | llancha patrullera | |
P28 | ||
P29, P30, P31 | embarcaciones de patrulla | Clase Kondor I de l'antigua Alemaña Oriental 1968-1970 |
P33 (Clase Bremse) | ||
P34, P35 | ||
P36, P37 | ||
P38, P39 | ||
LCVP Mk7 | llancha de desembarcu | Ex-USN |
El Equipu d'Esplegue Rápido Archiváu 2018-09-08 en Wayback Machine ye una unidá empobinada a operaciones de Refuerzu de la Llei del Mar ya intervenciones contra terroristes nel mar. Los sos miembros operen la embarcación de intercepción-rápida P 01.
El 3º Reximientu ye la unidá principal de sofitu de les FAM, y consiste en tres seiciones operacionales.
Establecíu cola reforma de les FAM de 30 d'ochobre de 2006, inclúi:
Amás de les fuercies regulares, tamién esiste una Fuercia d'Emerxencia de Reservistas Voluntarios, que consiste de voluntarios a tiempu parcial en sofitu de los regulares na Compañía de Sofitu & Defensa Aérea (1º Reximientu).
La presencia de la Misión Militar Italiana (MMI) en Malta desenvolvióse na forma d'asistencia téunica a lo llargo de tres periodo. El primeru, ente 1973 y 1979, dempués ente 1981 y xunetu de 1988, y finalmente ente xunetu de 1988 hasta l'actualidá.
El personal del MMI algama 12 oficiales y 35 suboficiales de los trés cañes de serviciu de les Fuercies Armaes Italianes. Tamién ta forníu con dos helicópteros AB 212, 15 vehículos pesaos, 60 vehículos llixeros multi-propósitu, telecomunicaciones de radiu y armamentu.
Les Fuercies Armaes de Malta (FAM) fueron formaes cuando Malta convertir nuna república en 1974, cuando'l 1º Reximientu Real d'Artillería de Malta foi renombráu como 1º Reximientu, FAM. Esti primeramente siguió'l rol d'artillería, col 2º Reximientu formáu como una unidá d'inxenieros. En 1980, el 1º Reximientu convertir nuna unidá mista, con infantería, y responsabilidaes marítimes y aérees, siendo l'elementu d'artillería tresferíu al 2º Reximientu. En 1992, hubo una importante reorganización, que llevó a la formación del 3º Reximientu y la estructura actual.
Les FAM lleven una única insinia na gorra, basáu na del Reximientu Real d'Artillería del Malta, que consiste d'un cañón, similar al que lleven la Real Artillería Británico pero ensin la corona, nel timbre la Cruz de Malta, col lema Tutela Bellicæ Virtutis" debaxo.
El Reximientu de Malta Propiedá del Rei foi un reximientu territorial d'infantería del Exércitu Británicu colonial anterior a la independencia de Malta. Foi formáu en 1801 como "Reximientu de Milicia Maltesa", esistiendo solo hasta l'añu siguiente. Foi reformáu como "Milicia Maltesa" por Sir Adrian Dingli en 1852 antes de ser desmanteláu en 1857. Foi llevantáu de nueva, esta vegada como "Reximientu Real de Milicia de Malta" en 1889; esti reximientu foi consideráu'l socesor de los "Cazadores Malteses" (Maltese Chasseurs) de principios del sieglu XIX. El reximientu foi renombráu como "Real Reximientu de Milicia de Malta Propiedá del Rei" en 1903, y foi desmanteláu en 1921. El reximientu foi llevantáu per una cuarta vegada en 1931 como "Reximientu de Malta Propiedá del Rei". Primeramente como parte de la Estructura Británica, en 1951 foi tresferíu a encomalo Territorial de Malta antes de convertise en parte de les Fuercies Terrestres de Malta a la independencia d'esti país en 1970. El reximientu foi eslleíu en 1972.
Honores de Batalla
Material | Orixe | Tipu |
---|---|---|
Bofors 40 mm | Suecia | Cañón antiaéreo |
ZPU-4 14.5 mm SPAAG | Xunión Soviética | Cañón antiaéreo |
Morteru de 81mm | Reinu Xuníu | Morteru |
Material | Orixe | Tipu |
---|---|---|
Land Rover Wolf | Reinu Xuníu | 4x4 |
Iveco VM 90 | Italia | SUV tácticu |
Bedford TK | Reinu Xuníu | Camión |
Bedford TM | Reinu Xuníu | Camión |
Fiat Ducato | Italia | Carroceta |
Material | Orixe | Tipu |
---|---|---|
RPG-7V | Xunión Soviética | Llanzador de granaes |
FN MAG | Bélxica | GPMG |
Browning M2.50 HMG | Estaos Xuníos d'América | Metralleta pesada |
FN Minimi | Bélxica | Metralleta llixera |
Beretta 92 | Italia | Pistola |
Heckler & Koch MP5 | Alemaña | SMG |
Beretta M12 | Italia | SMG |
Tipu 56 | China | Rifle d'asaltu |
Tipu 81 | China | Rifle d'asaltu |
Beretta AR70/90 | Italia | Rifle d'asaltu |
AK-47 | Xunión Soviética | Rifle d'asaltu |
FN FAL | Bélxica | Rifle de combate |
Tipu 80 | China | Metralleta mediana |
PK | Xunión Soviética | Metralleta mediana |
Accuracy International PM/L96 - Incluyendo L115 (.338), AI96 (.308), Accuracy International AWM, y AW50 variantes anti-material | Reinu Xuníu | Rilfe d'asaltu |
Morteru L16 81mm | Reinu Xuníu | Morteru |
Morteru Llixeru L9A1 51 mm | Reinu Xuníu | Morteru |
Granada M67 | Estaos Xuníos d'América | Granada de mano |
SRCM 35 | Italia | Granada de mano |
Granada MK3A2 | Estaos Xuníos d'América | Granada de mano |
AN M18 | Estaos Xuníos d'América | Granada de mano |
Granada M84 | Estaos Xuníos d'América | Granada de mano |