Glaucium flavum (en llatín, lliteralmente: Glaucio mariellu) o tamién glaucio, adormidera marina, amapola lloca, amapola marina ye una planta de la familia Papaveraceae.
Ye una planta de gran guapura con tarmos qu'algamen 10-100 cm. d'altor. Biañal o perenne. Bien peluda. Fueyes cimeres abrazadoras, dentaes y sésiles y les inferiores peciolaes y pinnatilobulaes. Les flores son grandes de color mariellu oru, dacuando con una mancha naranxa na base de los pétalos y de 55-75 mm, con sépalos los arispios caedizos. El frutu ye una cápsula allargada y estrecha d'hasta 20 cm, glabres, con numberoses granes corites, reniformes y reticulaes. Floria dende la primavera, pel branu y seronda.
Nativa dende Macaronesia hasta El Cáucasu. Naturalizada en cualesquier otra parte del mundu. Tamién cultivada en xardinos.
Hábitats costeros, en llugares arenosos o cascayosos.
↑Cortixu J, Villagrasa V, Pons R, Berto L, Martí-Cabrera M, Martinez-Llosa M, Domenech T, Beleta J, Morcillo EJ. Bronchodilator and anti-inflammatory activities of glaucine: In vitro studies in human airway smooth muscle and polymorphonuclear leukocytes. British Journal of Pharmacology. 1999 Aug;127(7):1641-51. PMID 10455321
↑Rühle KH, Criscuolo D, Dieterich HAI, Köhler D, Riedel G. Objective evaluation of dextromethorphan and glaucine as antitussive agents. British Journal of Clinical Pharmacology. 1984 May;17(5):521-4. PMID 6375709
↑Rovinskiĭ VI. A case of hallucinogen-like action of glaucine. (Russian). Klinicheskaia Meditsina (Mosk). 1989 Sep;67(9):107-8. PMID 2586025
↑Rovinskiĭ VI. Reserve glaucine syndrome in the physician's practice: the clinical picture and potential danger. (Russian). Klinicheskaia Meditsina (Mosk). 2006;84(11):68-70. PMID 17243616
↑Dargan PI, Button J, Hawkins L, Archer JR, Ovaska H, Lidder S, Ramsey J, Holt DW, Wood DM. Detection of the pharmaceutical agent glaucine as a recreational drug. European Journal of Clinical Pharmacology. 2008 May;64(5):553-4. PMID 18204834
Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 635 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.