Gran Los Angeles | |
---|---|
Alministración | |
País | Estaos Xuníos d'América |
Estaos | California |
Tipu d'entidá | Área estadística combinada |
División |
ver
|
Xeografía | |
Coordenaes | 34°N 118°W / 34°N 118°O |
Demografía | |
Población | 18 644 680 hab. (1r abril 2020) |
Más información | |
Estaya horaria | Tiempu del Pacíficu |
El Gran Los Angeles (n'inglés Greater Los Angeles), Southland, LA y oficialmente Área Estadística Metropolitana de Los Angeles-Long Beach-Santa Ana, CA MSA son los distintos nomes utilizaos pa denominar al área metropolitana centrada alredor de la ciudá de Los Angeles, California, nos Estaos Xuníos y que toma distintos condaos y ciudaes según cada casu. Ye dempués del área metropolitana de Nueva York, la más poblada d'esi país, y pola so estensión de más de 91.000 km², la más estensa de tol continente americanu. Tola área ta llena d'autopistes, urbanizaciones, oficines, edificios y rascacielos. El Gran Los Angeles inclúi 184 ciudaes y tien el títulu de capital del entretenimientu del mundu, ye amás un importante centru económicu, financieru, cultural y tamién de la electrónica, l'arte y la enseñanza.
Área del Gran Los Angeles
El Gran Los Angeles o Southland, son los nomes colos que comúnmente se noma a una área qu'ocupa cinco condaos del sur de California: Los Angeles, Orange, San Bernardino, Riverside y Ventura. La so población según los resultaos del censu 2010 ye de 17.877.006 habitantes,[1] nun área de 91.469,7 km².
LA
L'área o aglomeración urbana del área metropolitana ye considerada a cencielles como "LA", especialmente polos residentes del condáu de Los Angeles y árees axacentes. L'área urbana ye tan grande que los residentes referir a la mesma en sub-rexones:
Área Estadística Metropolitana de Los Angeles-Long Beach-Santa Ana, CA MSA
Oficialmente, la Oficina d'Alministración y Presupuestu, denomina como Área Estadística Metropolitana de Los Angeles-Long Beach-Santa Ana, CA MSA al Área Estadística Metropolitana que toma solo los condaos de Los Angeles y Orange. Tien 12.828.837 habitantes[2] y tien una superficie de 14.763,8 km². Estremar nes siguientes divisiones metropolitanes:
Área Estadística Metropolitana Combinada de Los Angeles-Long Beach-Riverside, CA CSA
Ye l'Área Estadística Metropolitana Combinada, que toma l'Área Estadística Metropolitana de Los Angeles-Long Beach-Santa Ana, CA MSA xunto con:
18.889.495 habitantes,[1] según los resultaos del censu 2013 nun área de 91.469,7 km².
La reputación d'esparcimientu urbanu, nel área de Los Angeles ye más d'historia en tiempos de güei. La ciudá de Los Angeles empezó a crecer coles mesmes que la compañía de ferrocarriles, como la compañía Pacific Electric Railway. Pacific Electric estender del Centru de Los Angeles a tola área de la ciudá y a Pasadena. Pero, cola popularidá de los automóviles, y la cayida de les compañíes de ferrocarril los pueblos de fora de la ciudá empezaron a crecer más puestu y grandes estendiéndose con más sprawl urbanu. Con esta descentralización, la ciudá de Los Angeles ye menos urbana comparada a otres ciudaes estauxunidenses. Unu tien que tener en cuenta los Montes de Santa Mónica que crucien la ciudá. Per esi llau, l'área de West L.A. ye una de les árees de mayor densidá en toLos Estaos Xuníos.
Cola crecedera del área urbana de Los Angeles, nueves cases ya industries tán prefiriendo les rexones del Condáu de Riverside, y na Ciudá de Irvine. la población y precios de viviendes nestes árees del Inland Empire y otres xubieron abondo nos postreros 5 años. Coles mesmes L'Autoridá de Tresportes de Los Angeles promueve la construcción de viviendes d'altu nivel de densidá. Nos suburbios de la rexón la población aumentó dando como resultáu una alta densidá de 7,070 de persones per milla cuadrada (2,730/km²) d'alcuerdu al censu del añu 2000. Pero l'esparcimientu de Los Angeles llegó a la so llende xeográfica alredor del añu 2000, y tuvo qu'estendese salvando cuetos completos. La concentración de vendedores de viviendes tán concentrándose nes árees centrales de la ciudá de Los Angeles. Por casu: Nel centru de Los Angeles edificáronse dellos rascacielos (munchos d'ellos residenciales), les oficines llibres empiecen a arralecer y los arriendos siguen xubiendo. La xente y l'alcalde, Antonio Villaraigosa, entienden que les claves pal futuru del área y la ciudá son el tresporte públicu y alto densidá. Gran Los Angeles ye l'área metropolitana más grande d'América per quilómetru cuadráu, más grande que la Ciudá De Méxicu (Valle De Méxicu) y dos veces más grande que Nueva York. Envalórase que'l Gran Los Angeles va devasar al Área Metropolitana de Nueva York en Población. En 2010 la población de Nueva York yera 22.2 millones ente que la de Los Angeles xubía a 20.5 millones.
Gran Los Angeles tien bastantes formes de tresporte, hai cuatro aeropuertos internacionales nel área, y hai tres aeropuertos nacionales. Los Angeles tien cuatro sistemes de tren rápidu con más de 100 estaciones, tamién tien 2 llinies de tren soterrañu, y otros dos llinies de tren pesáu coneutando tola área. Cada ciudá tien la so llinia d'autobús, delles ciudaes tienen más de cinco. Gran Los Angeles tien el sistema de carreteres más llargues y grandes d'América, hai más de 50 carreteres coneutando l'área. El Puertu De Los Angeles ye'l puertu más grande d'América y el más ocupáu tamién. En Los Angeles ta'l World Cruise Center pa cruceros, alcontráu debaxo del Puente Vincent Thomas, ye la terminal de cruceros más grande de la mariña oeste de los Estaos Xuníos.
Por cuenta de la posición de Los Angeles como la capital mundial del entretenimientu”, hai una bayura d'atraiciones, y ye porque ye unu de los destinos más visitaos del mundu. He equí dalgunes de les atraiciones principales:
Los Angeles ye reconocíu pol so clima grebu y secu, colos meses más calorosos siendo agostu, setiembre, y xunetu. Ye bien común que la temperatura de la rexón xuba hasta los 100F/38C, y ye bien raru que baxe per debaxo de los 40F/5C.
Plantía:Los Angeles weatherbox
Parámetros climáticos permediu de Los Angeles (Centru/Este de Los Angeles) | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mes | Xin | Feb | Mar | Abr | May | Xun | Xnt | Ago | Set | Och | Pay | Avi | añal |
Temperatura máxima media (°C) | 23 | 23.2 | 24.2 | 26.8 | 28.7 | 30.3 | 33.8 | 34.2 | 33.7 | 29.7 | 26.6 | 23.2 | 28.8 |
Temperatura media (°C) | 16.2 | 16.7 | 17.4 | 19.9 | 26.7 | 27.4 | 27.9 | 28.7 | 28.4 | 25.5 | 20.3 | 17 | 23.4 |
Temperatura mínima media (°C) | 9.9 | 10.1 | 11.3 | 12.6 | 16.1 | 19.2 | 20.6 | 21.7 | 21.2 | 15.8 | 12.1 | 9.8 | 16.9 |
Temperatura mínima absoluta (°C) | -1.1 | 1.1 | 1.7 | 5.6 | 7.2 | 8.9 | 11.7 | 10.6 | 12.2 | 6.1 | 3.3 | 0 | -1.1 |
Lluvia (mm) | 75.7 | 79 | 61 | 16 | 6.1 | 2 | 0.8 | 3.6 | 6.6 | 9.1 | 28.7 | 45.5 | 334 |
Díes de lluvia (≥ 0.01 in) | 6.4 | 6.3 | 6.5 | 2.6 | 1.3 | 0.5 | 0.4 | 0.5 | 1.2 | 2.0 | 3.1 | 4.7 | 35.5 |
Fonte: National Oceanic and Atmospheric Administration[3] |
Parámetros climáticos permediu de Los Angeles (Canoga Park, nel Valle de San Fernando) | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mes | Xin | Feb | Mar | Abr | May | Xun | Xnt | Ago | Set | Och | Pay | Avi | añal |
Temperatura máxima media (°C) | 22.5 | 23.3 | 24.4 | 27.1 | 30.1 | 33.4 | 37.8 | 38.4 | 37.5 | 30.8 | 26.4 | 22.4 | 30.1 |
Temperatura media (°C) | 12.1 | 13 | 16.8 | 19.1 | 24.6 | 26.1 | 26.7 | 27.7 | 26.9 | 22.7 | 15.6 | 12 | 22.3 |
Temperatura mínima media (°C) | 6.9 | 7.7 | 9.6 | 12.1 | 13.9 | 17.3 | 20.4 | 20.8 | 20.5 | 12.3 | 9.3 | 6.8 | 14.7 |
Temperatura mínima absoluta (°C) | -6.1 | -5.6 | -3.3 | 0 | 0.6 | 2.2 | 5.6 | 5.6 | 3.3 | -2.8 | -5 | -6.7 | -7.8 |
Lluvia (mm) | 97.3 | 111.8 | 91.4 | 22.4 | 8.1 | 1.8 | 0.3 | 3.8 | 6.1 | 15.7 | 32.8 | 60.5 | 451.9 |
Díes de lluvia (≥ 0.01 in) | 6.2 | 5.9 | 6.1 | 3.0 | 1.3 | 0.4 | 0.1 | 0.7 | 1.3 | 2.0 | 3.2 | 4.4 | 34.6 |
Fonte: NOAA[4] |
Anguaño, el Área Metropolitana de Los Angeles, entiende según la Oficina del Censu de los Estaos Xuníos un conglomeráu urbanu de 22.235.332 habitantes, en 2010. L'área tien xente de toles partes del mundu. La mayoría son hispanos, europeos, asiáticos, blancos y del Mediu Oriente. Hai pocos africanos. Nel área de Gran Los Angeles hai munches colonies de xente de distintos partes del mundu por casu, Chinatown, Little Tokiu, Little Saigon, Little Italy, colonies franceses, Little Ethopia, Little Armenia, Little Taipei, Little India, Greektown, Cambodia Town, Japantown, Sawtelle, Koreatown, Little Seoul, Fillipinotown, Little Manila, Thai Town, colonies ruses, Maltatown San Pedro, Via Italia, Germantown, Portugal, Little Moscow, Little Arabia, Little Persia, Tehrangeles, Arab Street, Olvera Street, South America, colonies cubanes y Puertorriqueñes, Caribe y Little France.
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes NCDC-CANOGA