HD 10180 | ||
---|---|---|
Vista cercana del cielu alredor de la estrella HD 10180 | ||
Descubrimientu | ||
Descubridor | Lovis et al (sistema planetariu). | |
Fecha | 2010 | |
Datos d'observación (Dómina J2000) | ||
Constelación | Hydrus | |
Ascensión reuta (α) | 01h 37m 53,5763s[1] | |
Declinación (δ) | −60° 30′ 41,499″[1] | |
Mag. aparente (V) | 7,33[2] | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | G1V[3] | |
Masa solar | 1,062 ± 0,017[4] M☉ | |
Radiu | 1.20 ± 0.318[4] km | |
Gravedá superficial | 4.39[5] (log g) | |
Temperatura superficial | 5,911[5] K | |
Metalicidá | [5] | |
Astrometría | ||
Mov. propiu n'α | 14.92[1] mas/añu | |
Mov. propiu en δ | 6.17[1] mas/añu | |
Velocidá radial | +35.2 km/s | |
Distancia | 128 ± 3 años lluz (39.4 ± 1 pc) | |
Paralax | 25.39 ± 0.62[1] mas | |
Otres designaciones | ||
CD-61°285, HD 10180, SAO 248411, HIP 7599.[2] | ||
[editar datos en Wikidata] |
HD 10180 ye una estrella análoga solar que los científicos creen que siquier tien siete planetes, y posiblemente hasta nueve.[7] Convirtiéndolo nel sistema exoplanetario con más planetes hasta agora descubiertu. Superando a Kepler-11, 55 Cancri y al propiu Sistema solar. Ta a 127 años lluz de distancia, na constelación meridional de Hydrus.[8] La masa y la metalicidá de HD 10180 son del 6% y el 20% mayores que los valores del Sol.
El sistema contién cinco planetes del tamañu de Neptunu (con mases mínimes ente 12 y 25 vegaes la de la Tierra y probabilidaes de detección falses inferiores al 0'1%) nos radios orbitales de 0'06, 0'13, 0'27, 0'49 y 1'42 UA.[9] Amás, esiste un planeta del tamañu asemeyáu a la tierra alcontráu a 0'02 UA (la masa mínimo ye de 1'4 vegaes la de Tierra; probabilidá de detección falsa de 1'4%).[9]
Darréu añadiríase un planeta del tamañu de Saturnu a una distancia de 3'4 UA (la masa mínimo ye de 65 vegaes la de la Tierra, refundiándose una probabilidá de falsa detección del 0.6%) consideráu como confirmáu por EPE.
Los posibles planetes non confirmaos son dos super tierres, unu orbitando a 0'09 UA y l'otru a 0'3 UA.
El sistema planetariu nun contién planetes en resonancia, anque tien una serie de ratios cercanos a la resonancia media de movimientu orbital.[9]
Les ratios averaos de los periodos de les órbites axacentes son (dende l'interior escontra l'esterior) de 1:5, 1:3, 1:3, 2:5, 1:5 y 3:11. Los planetes fueron detectaos per aciu l'espectrógrafu HARPS usando la velocidá radial, conxuntamente col telescopiu de 3'6 m del ESO, nel observatoriu de La Silla, Chile. Puesto que la enclín de les órbites de los planetes nun se conoz, namái pueden conocese anguaño les mases mínimes planetaries.[10]
El sistema HD 10180.[9]
Nome !Masa (MT) |
Semiexe mayor (UA) |
Periodu orbital (díes) |
Escentricidá | |
---|---|---|---|---|
b | >1.35 ± 0.23 | 0.02225 ± 0.00035 | 1.1777 ± 0.0001 | 0.0000 ± 0.0025 |
c | >13.1 ± 0.5 | 0.0641 ± 0.0010 | 5.7598 ± 0.0006 | 0.045 ± 0.026 |
i (non confirmáu) | >1.9 ± 1.8 | 0.0904 ± 0.047 | 9.655 ± 0.072 | 0.05 ± 0.23 |
d | >11.8 ± 0.6 | 0.1286 ± 0.0020 | 16.358 ± 0.004 | 0.088 ± 0.041 |
y | >25.1 ± 1.2 | 0.270 ± 0.004 | 49.74 ± 0.02 | 0.026 ± 0.036 |
j (non confirmáu) | >5.1 ± 3.2 | 0.330 ± 0.016 | 67.55 ± 1.28 | 0.07 ± 0.12 |
f | >23.9 ± 1.4 | 0.493 ± 0.008 | 122.8 ± 0.2 | 0.135 ± 0.046 |
g | >21.4 ± 3.4 | 1.422 ± 0.026 | 601 ± 8 | 0.19 ± 0.14 |
h | >64.4 ± 4.6 | 3.40 ± 0.11 | 2220 ± 90 | 0.080 ± 0.070 |