Hebanthe eriantha | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Caryophyllales | |
Familia: | Amaranthaceae | |
Xéneru: | Hebanthe | |
Especie: |
Hebanthe eriantha (Poir.) Pedersen | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
El ginseng de Brasil o Hebanthe eriantha[1]) ye'l raigañu d'una enredadera del suelu, en Suramérica, usada tradicionalmente como medicina tonificante. Bautizada "pa tou", ye una medicina yerbácea con cualidaes adaptogénicas que sirve pa normalizar y ameyorar los sistemes corporales, amontando la resistencia a estrés y amplificando el bon funcionamientu.
Ameyora'l balance hormonal, amenorga inflamaciones, inhibe cáncer (célules de leucemia), ameyora inmunidá, xube libido, y efeutos normalizantes y de remocicamientu. Una de les razones de les sos miríaes d'efeutos puede ser la so habilidá d'amontar la oxixenación y eficiencia enerxética celular. Contién xermaniu, betaecdisterona, alantoina, un grupu de saponinas pfaffósidos.
La etnomedicina revela que Hebanthe eriantha, Tlantcuayin, yera usada pola civilización Maya-Quiché ca. 2000 años tras.
La especie apaez nel famosu manuscritu de 1552 de medicina precolombina: "Libellus de Medicinalibus Indorum Herbis".
Mientres los años 1960 hasta 1986, Efraín Contreras (1898-1986), un naturópata bien conocíu, afaya les sos propiedaes antitumorales. Ente les décades de los 1970 y los 1980, llogra l'aprobación gubernamental d'alministrala como un líquidu d'estractu de yerba seco a pacientes hospitalarios nel "Hospital El Retiru" y nel "Hospital Bertha Calderón", Managua, Nicaragua. La evaluación de la "Comisión Científica del Ministeriu de Salú de Nicaragua" (1983) conclúi que : “ l'estractu herbal Codin VII (Iresine celosia) dau a pacientes con tumores nel aparatu dixestivu - enantes de la ciruxía, y dempués, postcirugía. Estos pacientes teníen dellos carcinomes d'estómagu y ganglios rexonales. Les dosis postcirugía invariablemente amenorgaron el tamañu tumoral y otros casos trataos. Mientres la ciruxía de los carcinomes en glándula mamaria y metástasis in situ y a distancia, estes metastasis in situ sumieron dientro de los 12-15 díes de tratamientu, y aquellos a distancia amenorgar. En tolos casos onde Codin VI emplegóse, l'ameyoramientu foi distintívamente obvia. Ameyoró'l llestáu xeneral, hemorraxes, descargues vaxinales y dolor sumieron. Ensin toxicidá nin efeutos colaterales reparáronse”. Na década de 1990, la Iresine celosia dar a pacientes sufriendo de problemes prostáticos; n'impotencia sexual con resultaos promisorios. Importantes estudios lleváronse a cabu por Pierre Crabbé, P.R. Leeming y Carl Djerassi como una contribución del Departamentu de química de la Universidá Wayne State, EE. XX. (estructura de la isoflavona Tlatlancuayin).
La Hebanthe eriantha introducir n'Europa en 1994. Ms. Edda Contreras, la fía de Efraín Contreras, collaborando nel primer tiempu col "Institutu Européu d Fitoterapia Tropical. De 1994-1998, Iresine celosia presentar en "De Natura Rerum Forum" en Cannes, Sophia Antipolis, Biarritz, Lyon y Paris (Francia). Los rexistros tradicionales amuesen que Iresine celosia usar en patoloxíes de tumores como próstata, glándules mamaries, ovarios, celebru, intestín, etc. La Iresine celosia ye tamién usáu p'activar la libido, en patoloías psiquiátriques y en depresiones del sistema inmune.
Los estudios clínicos en Nicaragua amuesen que Iresine celosia afecta la permeabilidá de les célules patolóxiques y camuda el potencial bioeléctrico de la membrana cancerosa (Dindail et al).
Hebanthe eriantha describióse por (Poir.) Pedersen y espublizóse en Bonplandia (Corrientes) 10(1–4): 101. 2000.[2]
Wikispecies tien un artículu sobre Hebanthe eriantha. |