![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde d'Huélaga | Álvaro Calvo Prieto | ||||
Nome oficial | Huélaga (es)[1] | ||||
Códigu postal |
10849 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 40°03′26″N 6°36′54″W / 40.0571°N 6.6151°O | ||||
![]() | |||||
Superficie | 11 km² | ||||
Altitú | 286 m | ||||
Llenda con | Moraleja, Gata, Calzadilla y Casas de Don Gómez | ||||
Demografía | |||||
Población |
205 hab. (2024) - 109 homes (2019) - 111 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe | 0.05% de provincia de Cáceres | ||||
Densidá | 18,64 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
![]() |
Huélaga ye un conceyu y pueblu de la provincia de Cáceres, Comunidá Autónoma d'Estremadura, (España).
Ta asitiada nes Vegas del Alagón, a les faldes de la Sierra de Gata, al norte de la provincia de Cáceres (España). Ye'l so enclave ente ríos y los sos afluentes lo que la convierte nuna paraxa de singular guapura, dotáu de les tierres más fértiles de les vegues de Coria.
El términu municipal de Huélaga parte con:
Ta bañada peles agües del Árrago y del Galapagar y ta bien cercana al banzáu del Borbollón.
Los sos iviernos son fríos con bastantes xelaes y los branos son nidios.
A la cayida del Antiguu Réxime la llocalidá de constitúi en conceyu constitucional na rexón d'Estremadura, Partíu Xudicial de Coria[2] que nel censu de 1842 cuntaba con 30 llares y 164 vecinos.
Huélaga tuvo los siguientes datos de población dende 1900:[3][4]
Economía eminentemente agrícola y ganadera. Bañada peles agües del Árrago, el Patana y el Galapagar y cercanu al banzáu del Borbollón, nes sos fértiles veres predomina l'agricultura de regadío, n'el so güertes cultívense árboles frutales, verdures y hortolices, amás de los grandes maizales o los destacaos plantíos de tabacu y algodón que son les más importantes de la rexón. Los grandes secaderos destinaos al tabacu de lladriyu vistu predominen nel paisaxe agrario de les sos tierres.
Por Huélaga pasen o s'empecipien les siguientes carreteres:[5]
Carretera | Llugar d'entrada al pueblu | ---- | CC-103
Avenida del Príncipe Felipe || Oeste de la llocalidá || Lleva a Moraleja. |
---|---|---|---|
Avenida d'Estremadura | Sur de la llocalidá | Lleva a la EX-109, dende onde puede dise a Moraleja o a Coria. | |
Camín de Casa Rubio | Esti de la llocalidá | Lleva a Calzadilla. |
Apenes tien patrimoniu históricu por cuenta de que la ilesia parroquial católica, construyida n'estilu barrocu foi derruida na década de los 60. Coles mesmes tien una solariega casona señorial asitiada na Plaza de San Pedro de piedra encalada y con formosa balconada enrexada de yelsu blancu del sieglu XVIII, perteneciente a una aristocrática y faneguera familia de la rexón. Na Plaza de San Pedro hai amás una cruz medieval.
Dalgunes de les sos fiestes más importantes son les de San Pedro Advincula o San Periquín, que la so imaxe atópase na ilesia llocal d'escasu interés artísticu. Les fiestes de San Periquín duren 3 díes: 31 de xunetu, 1 y 2 d'agostu. Realícense encierres taurinos les tardes del 1 y 2 d'agostu. Tamién ye una fiesta importante la romería de la Virxe del Rosario, nel tercer sábadu de mayu.[6]