Filistéu | |
---|---|
Faláu en | Filistea Anguaño: Israel Palestina |
Rexón | Canaán |
Falantes | aprox. 15 000 (sieglu XI e. C.)[1] |
Llingua muerta | alredor del sieglu IX e. C. |
Familia | Ensin clasificar ¿Indoeuropéu? |
Alfabetu | alfabetu semíticu occidental (tardíu) |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 | {{{iso2}}}
|
ISO 639-3 | |
Estensión de les ciudaes filistees en redol al 830 e. C. |
L'idioma filistéu yera la llingua de los filisteos, falada —y raramente inscrita— na franxa costera del suroeste de Canaán, concretamente na pentápolis formada por Gaza, Ascalón, Asdod, Gat y Ecrón. Dexó d'escribise, y presumiblemente de falase, escontra finales del sieglu IX e. C., cuando foi sustituyida por dalguna caña de les llingües cananees locales (fenicia o hebrea).[2]
L'orixe xeográficu de los filisteos nun ta esclariáu, anque se suel considerar que s'asitiaron na rexón conocida como Filistea alredor del 1200 e. C., de resultes de los movimientos de población causaos polos «pueblos del mar».[4] Ye oxetu d'alderique, sicasí, la so identificación col grupu de «pueblos del mar» que les fontes exipcies refieren como peleset. Paez probáu que l'idioma orixinal de los filisteos yera distintu de les llingües de la rexón,[3] pero les inscripciones de Tell ye-Safi[2] demuestren qu'en dalgún momentu de la edá del fierro local los filisteos empezaron a utilizar dalguna de les cañes de les llingües cananees locales, según la so escritura.
En cuanto al númberu de falantes que pudo tener el filistéu, la población del área acomuñada colos filisteos rondaría los 25 000 habitantes nel sieglu XII e. C., ente que'l picu máximu de población sería d'unos 30 000 nel sieglu XI e. C.[1] Con tou, la naturaleza cananea tantu de la mayoría de los topónimos como de la cultura material suxeren que bona parte de la población sería indíxena, polo que l'elementu filistéu constituyiría probablemente menos de la metá.[1]
Col tiempu, la nueva llingua cananea amazcaró y reemplazó a les tradiciones llingüístiques anteriores, qu'aquel día quedaríen amenorgaes a sustratu llingüísticu, yá que dexen de rexistrase nes inscripciones. A finales de la edá del fierro local, nel sieglu VIII o VII e. C., el principal idioma escritu de la Filistea yera un dialeutu cananéu escritu nuna versión del alfabetu semíticu occidental tan carauterística que Frank Moore Cross denominar Escritura neo-filistea.[5] Esti dialeutu denominar n'ocasiones «lengua de Ecrón» arriendes de la inscripción topada en Ecrón en 1996, la más estensa rellacionada colos filisteos.[6] Un fechu llamativu ye que la Biblia nun menta nengún problema llingüísticu ente los israelites y los filisteos, como sí fai nel casu d'otros pueblos.[7][8] Finalmente, los filisteos empezaron a utilizar alredor del 300 e. C. l'araméu, que yera entós la llingua franca de la rexón y taba emparentáu direutamente col cananéu.
El nome filistéu que s'utiliza anguaño pa referise a esti idioma provién del llatín philistæus, variante de philistinus, qu'apaez nos escritos de Flavio Josefo. De la mesma ta tomáu del griegu φιλιστινοι (philistinoí), utilizáu por Filón d'Alexandría, magar na Septuaginta el términu utilizáu ye φυλιστιειμ o φυλιστιιμ (fylistieim o fylistiim).[9] N'última instancia provién del hebréu pĕlištī,[10][nota 1] «xente de Plešt» (Filistea); cf. l'acadiu palastu y l'exipciu parusata.[11]
Los estudiosos de la Biblia suelen proponer que'l nome aniciar a partir del raigañu semítica plš (hebréu: פלש), que significa «estremar» o «invasor».[12] El endónimu o autoglotónimu que los filisteos dar a sigo mesmos nun se conoz. Sicasí, como la Biblia mentar tamién como xentes de Kaftor (hebréu: כפתור;[13] quiciabes rellacionáu con Keftiu),[14] que nun ye un términu semíticu, suxirióse que dicha pallabra seya similar a la qu'usaben pa referise a sigo mesmos o al so idioma. Al paecer, l'idioma tamién apaecería referíu na Biblia como «llingua d'Asdod»,[15] anque ye revesosu si referir al idioma filistéu, al dialeutu canaeo que los filisteos adoptaron a partir del sieglu VIII e. C. o a dalguna otra llingua utilizada na ciudá.[16][17]
Otra teoría, propuesta por Jacobsohn y sofitada por otros autores, ye que'l nome deriva de la rexón iliria de Palaeste, que los sos habitantes llamar Palaestīnī añader el sufixu ilirio -ino utilizáu pa grupos étnicos.[18]
Sábese bien pocu de dichu idioma, del que sobreviven unes poques pallabres n'hebréu a manera de préstamos culturales. Estes describen instituciones específicamente filistees, como los seranim, los señores» de la Pentápolis filistea,[nota 2] el receptáculu ’argáz qu'apaez na Biblia, namái en 1 Samuel (capítulu 6)[19] o'l títulu padî.[20]
Nun hai abonda información sobre l'idioma de los filisteos como pa rellacionalo con seguridá con nenguna otra llingua: la so posible rellación con llingües indoeuropees (inclusive col griegu micénicu) sofita la idea, per otra parte ensin confirmar, de que los filisteos tienen el so orixe nos «pueblos del mar». Esisten ciertos restos de vocabulariu y onomástica non semíticos, pero les inscripciones auténtiques —pos dalgunes resultaron ser falsificaciones modernes—[21] son enigmátiques:[22] topóse una serie de «sellos d'ancla» en miniatura inscritos en dellos xacimientos filisteos.[23] Per otru llau, l'amenorgáu corpus de curties inscripciones de la edá del fierro IIA-IIB de Tell ye-Safi/Gat,[2] demuestra qu'en dalgún momentu de la edá del fierro local los filisteos empezaron a utilizar dalguna de les cañes de les llingües cananees locales (bien feniciu o hebréu), según la so escritura.[nota 3]
Con éses xulgando solo poles inscripciones tardíes, más numberoses, podría interpretase equivocadamente que l'idioma filistéu nun ye más qu'una variedá de continuu dialeutal cananéu.[24] Por casu, la inscripción de Ecrón, qu'identifica'l xacimientu arqueolóxicu con seguridá como la Ecrón bíblica, ye'l primer testu siguíu que foi identificáu como filistéu. Sicasí, ta escritu nun dialeutu cananéu simliar al feniciu.[25][26]
La evidencia a favor de que los filisteos falaren una llingua indoeuropea ye bien llindada.[27] Delles pallabres rellacionaes colos filisteos qu'apaecen na Biblia nun son d'orixe semíticu y, en dellos casos y con reserves, pueden rastrexase hasta raigaños protoindoeuropeas. Por casu, R. D. Barnett rastrexó la pallabra filistea pa «capitán», seren,[28] que puede tar rellacionada col términu neohitita sarawanas/tarawanas[29][30] o'l griegu τύραννος, týrannos (que ye en sí probablemente un préstamu de dalguna llingua d'Anatolia occidental).[31][32][33][34][35][36][37] Edward Sapir defendió l'orixe indoeuropéu de kōbá o qōbá, «cascu», referíu al cascu de cobre de Goliat y presumiblemente rellacionáu col hitita kupaḫi.[38][39][8][nota 4]
Dellos nomes filisteos, como Achish, Ficol y Goliat paecen nun ser d'orixe semíticu y suxiriéronse etimoloxíes inodeuropeas.[40] El nome propiu Achish rellacionóse col griegu Ἀγχίσης (Anchisēs, «Anquises») o col etnónimo griegu «aqueo» (del Prehistoria del griegu griegu arcaicu Ἀχαίϝος, achaiwos).[8] Sicasí, rellacionóse coles mesmes con llingües non indoeuropees, como'l nome hurrita Aki-ia-ash o'l eblaíta A-ga-ish.[41] El nome propiu Goliat (hebréu: גלית) rellacionóse col nome propiu lidiu Ἀλυάττης Alyattēs,[42] que ye la forma griega d'un supuestu orixinal *Walweiattes.[8] En 2005 topar en Tell ye-Safi/Gat una inscripción de finales del sieglu X/principios del sieglu IX e. C. con dos nomes, unu d'ellos (ולת, «wlt») bien similar a esta posible variante de Goliat.[43] Otros autores señalaron la semeyanza del nome «Goliat» con nome luvitas como «Madduwatta» o «Azitawadda».[41]L'apaición d'otros nomes non semíticos n'inscripciones filistees de la Edá del Fierro son indicativos adicionales de los posibles oríxenes non semíticos del grupu.[43]
Les inscripciones en filistéu son bien escases,[2] magar paez tuvieron un sistema d'escritura.[44] En 1964 topar en Deir ʿAllā unes tablillas nel mesmu estratu arqueolóxicu qu'unes vasíes de cerámica filistea. Les tabilillas conteníen daqué más de cincuenta carácter, arrexuntaos nunos quince pallabres separaes per llinies verticales, que d'esa manera recuerden a les tablillas minoiques escrites en llinial A y llinial B.[45] Ye probable que los testos conteníos tean en filistéu, pero podríen representar la escritura de dalgún otru pueblu;[45] seya que non, el corpus de testos topáu tantu d'escritura chipro-minoica como filistea son tan exiguos que difícilmente podríen dar pie a pruebes concluyentes.[46] De xuru la escritura (según la téunica alministrativa del usu de sellos) adoptóse cuando les poblaciones filistees yá crecieren en complexidá, siquier una xeneración dempués del so supuestu asentamientu.[47] Con posterioridá utilizar en cierta midida tamién l'alfabetu semíticu occidental, del que s'atoparon afayos posteriores.[5] Comoquiera que fora, el sistema d'escritura del filistéu sigue siendo materia d'alderique.[44]
Les inscripciones n'escritura llinial que se menten de siguío posiblemente zarren testos en filistéu.[46][47] Dellos especialistes en chipro-minoicu (como Sylvia Ferrara o Philip Steele) espresaron series duldes sobre que'l sistema d'escritura d'estos fragmentos tea realmente rellacionáu col llinial A o B. Sía que non, el corpus de testos ye tan exiguo que difícilmente podríen dar pie a pruebes concluyentes.[46]
du-re?-()-te-jaTestu 1
ja?-()-ro-ba + silabograma separáuTestu 2
ti?-jo 1
Topáronse dellos fragmentos de cerámica micénica con calteres aisllaos que s'asemeyen a la escritura chipro-minoica (probablemente marques d'alfareru).[55] Asina mesmu, tamién delles marques n'ánfores cananees» y otres vasíes de Ascalón identificáronse como símbolos chipro-minoicos, pero estos son muncho más senciellos y nun cunten con paralelos bien convincentes.[49]
Identificáronse com filisteos unos pocos testos de cierta entidá, como un óstracon topáu en ʿIzbet Ṣarṭah y dos topaos en Tell Jemmeh.[56][53]
El testu topáu en Izbet-Sartah (5 llinies, sieglu IX e. C.) ta escritu, según paez, en alfabetu protocananéu, precursor del alfabetu feniciu. El testu nun se pudo interpretar, sacante la última llinia, que ye una llista alfabética: tratar de les lletres del alfabetu nel orde que tienen na escritura fenicio, anque falta la m, en que'l so llugar hai un espaciu en blancu y esisten dos anomalíes, h z y p ʿ.[57]
- ʾbsdhʾt ʾʿ
- ktnʿqhʾtbʾz[]tʿltt
- y qsqq
- ʿygbnhpʾtbhdzqlʿtʿʾʿbʾhbrʿbs
- ʾbgdhwhztykl[]nspʿsqršt
El primer óstracon de Tell Jemeh (sieglu VII e. C.) ye una llista de nomes, na que cada llinia significa «A (fíu de) B», alcordar con Kempinski.[58] Cada llinia acaba col sufixu -š, interpretáu como una marca de xenitivu indoeuropéu. Anque la mayoría de los nomes son semíticos, alredor d'un terciu pueden tener paralelos en llingües anatolies o eteochipriota (según testos asirios).[58] Facchetti, sicasí, interpreta que la marca de xenitivu taría rellacionada col etruscu.[54]
- lhrš . bnkš
- wnnt . ʾdnš
- šlm . ʾnš
- bʿlšmʾ . šgš
- rkʾ . šmʾš
- bʿlʾ . hmš
- ntn . ppš
- tb . šl[
El segundu óstracon de Tell Jemeh (sieglu VII e. C.) ye tamién, al paecer, una llista de nomes con númberos a la fin de cada llinia. Nel testu atópase repetidamente la marca morfolóxica -yh y probablemente el yá mentáu sufixu xenitivu -š.[54]
- []
- []h klytbš[]
- [] ksryh 2[]
- []y brzyh 20[]
- []rvš 3Z[nota 5] []
- [] 1Z
Quiciabes podríen añader a estos varios óstraca con 1 o 2 marques de Asdod, Tell Qasile, Tell el-Farah, etc. Naveh cunta un total 14 inscripciones filistees realizaes con escritura fenicio o aramea.[59]
The number of migrants that reached Philistia in the twelfth century cannot be established, yet something can be said about the scale of migration (Chapter 8). According to calculations of the inhabited area, the population of Philistia after the arrival of the migrants numbered about twenty five thousand in the twelfth century (reaching a peak of thirty thousand in the eleventh century). The continuation of local Canaanite material culture and toponyms indicates that a good part of the population was local. The number of migrants amounted, at most, to half of the population, and perhaps much less. Even the migrant population probably accumulated over at least two generations, the minimum estimated time for the continuous process of migration.El númberu de migrantes que llegaron a Filistea mientres el sieglu XII nun puede establecese, pero sí puede dicise daqué sobre la escala de la migración (Capítulu 8). Acordies colos cálculos del área habitada, la población de Filistea tres la llegada de los migrantes rondaba los venticinco mil nel sieglu XII (llegando a un máximu de trenta mil nel sieglu XI). La continuidá de la cultura material y topónimos cananeos indica que bona parte de la población yera llocal. El númberu de migrantes llegaba, como muncho, a la metá de la población, y quiciabes inclusive menos. Inclusive la población migrante atropaba siquier dos generación, el tiempu mínimu envaloráu pal procesu continuu de migración
A basalt statuette of one Pet-auset was found somewhere in the Delta, in which he is described as an interpreter 'for Canaan and Philistia'. There would be non point in mentioning the two places if they had a common language. Ashdod, we have seen, preserved a patois down to the time of Nehemiah; but it is clear that the Philistines had become semitized by the time of the operations of the Assyrian kings.Topóse una estauína de basaltu d'un tal Pet-auset en dalgún llugar del Delta [del Nilu], na que se-y describe como intérprete «pa Canaán y Filistea». Nun sería necesariu mentar dambos llugares si tuvieren un idioma común. Asdod, como se vio, caltuvo un dialeutu hasta los tiempos de Nehemías; pero rescampla que los filisteos habíense semitizado yá na dómina de les operaciones de los reis asirios.
Little is known of the Philistine language or script. There is never any indication in the Bible of a language problem between the Israelites and Philistines. The Philistines must have adopted the local Semitic language soon after arriving in Canaan, or they might have already known a Semitic language before they came. Their names are usually Semitic (e.g., Ahimelek, Mitinti, Hanun, and the god Dagon). But two Philistine names may have come from the Asianic area: Achish has been compared with Anchises, and Goliath with Alyattes. A few Hebrew words may be Philistine loanwords. The word for helmet (koba H3916 or qoba H7746) is a foreign word often attributed to the Philistines. The term for "lords," already mentioned (seren), can possibly be connected with tyrannos ("tyrant"), a pre-Greek or Asianic word. Some have connected three seals discovered in the excavations at Ashdod with the Philistines. The signs resemble the Cypro-Minoan script. Three inscribed clay tablets from Deir Alla (SUCCOTH) also have been attributed to the Philistines. These signs resemble the Cypro-Mycenaean script. Both the seals and clay tablets are still imperfectly understood.Sábese pocu del idioma o la escritura de los filisteos. Nunca hai na Biblia indicación d'un problema llingüísticu ente los israelistas y los filisteos. Los filisteos debieron d'adoptar l'idioma semíticu local pocu dempués de llegar a Canaán, y pue que yá falaren un idioma semíticu antes d'asitiase. Los sos nomes suelen ser semíticos (p. ej. Ahimelek, Mitinti, Hanún o'l dios Dagón). Pero dos nomes filisteos pueden provenir del área minorasiática: Achish rellacionóse con Anquises y Goliat con Alyattes. Unes poques pallabres hebrees podríen ser préstamos filisteos. La pallabra pa cascu (koba H3916 or qoba H7746) ye un términu estranxeru frecuentemente atribuyíu a los filisteos. La pallabra pa «señores», yá mentada (seren) podría tar rellacionada con týrannos («tiranu»), una pallabra pregriega o minorasiática. Hai quien rellacionó tres sello descubiertos nes escavaciones de Asdod colos filisteos. Los símbolos recuerden a la escritura chipro-minoica. Atribuyéronse tamién a los filisteos trés tablillas de magre de Deir ʿAllā (Succoth). Los símbolos d'estes recuerden a la escritura chipro-micénica. La comprensión tantu de los sellos como de les tablillas ye inda bien imperfecta.
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes drae
[...] the ancient tongue of the Philistines lingered still in Ashdod, the town which probably retained exotic characteristics the longest. The distinction which Strabo (XVI. ii. 1) draws between the Γαζαῖοι and the Ἀζώτιοι ('Jews, Idumaeans, Gazaeans, and Azotii' being the four minor races of Syria which he enumerates) may possibly be founded on a reminiscence of these linguistic survivals. Non doubt the language was by now much contaminated with Semitic words and idioms, but still it possessed sufficient individuality to be unintelligible without special study. It had of course lost all political importance [...]: it was now a despised patois [...]. It is true that some critics have explained the 'speech of Ashdod' as being the tongue of Sennacherib's colonists. If so, however, Nehemiah (himself a returned exile from a neighbouring empire to Sennacherib's) would probably have had some understanding of it and of its origin, and would have described it differently. The Semitic speech of the children of the Ammonite and Moabite mothers does not seem to have caused him so much vexation.[...] l'antigua llingua de los filisteos inda perduraba en Asdod, probablemente la ciudá que retuvo carauterístiques exótiques por más tiempu. La distinción que fai Estrabón (XVI. ii. 1) ente los Γαζαῖοι y los Ἀζώτιοι («xudíos, idumeos, gazeos y azotios» son los cuatro races menores de Siria que numbera) pue tar basada na reminiscencia d'estes muertes llingüístiques. Ensin dulda l'idioma taba yá bien contamináu con pallabres y modismos semíticos, pero inda tenía l'abonda personalidá como para nun ser intelixible ensin estudialo. Había perdíu, ta claro, tola so importancia política [...]: yá nun yera más qu'un facer# de menos dialeutu [...]. Ye ciertu que dellos críticos esplicaron la llingua de Asdod» como la de los colonos de Senaquerib. En tal casu, Nehemías (que yera un exiliáu d'un imperiu vecín al de Senaquerib) tendría dalguna conocencia d'ello y del so orixe y, poro, describir de manera distinta. La fala semítica de los fíos de madres ammonitas y moabitas nun paecen causalu tanto disgustu.
For while Ashdod here may represent Philistia [...], the 'Ašdôdît at issue was probably, from its historical setting in the Achaemenid period, a form of Aramaic or another non-Hebrew West Semitic tongue, not something Indo-European from the Aegean or Anatolia.Yá que magar Asdod equí puede representar a toa Filistea [...], el 'Ašdôdît en cuestión yera probablemente, pol so allugamientu histórica dientro del periodu aqueménida, una variedá d'araméu o otra llingua semítica occidental non hebrea, pero non daqué indoeuropéu del Exéu o Anatolia.
Según la tradición griega, Giges de Lidia foi'l primer gobernante al que s'aplicó'l términu tiranu (ibid.).Tyrannos is not a Greek word. It comes from one of the languages of Asia Minor and may have affinities with Lydian words and names [...]Týrannos nun ye una pallabra griega. Vien d'una de les llingües d'Asia Menor y tien afinidá con pallabres y nomes lidios [...]
Little is known of Philistine personal names, but the little we know seems to confirm Jacobsohn's Illyrian hypothesisSábese pocu de los nomes propios filisteos, pero lo poco que se sabe paez confirmar la hipótesis iliria de Jacobsohn.