Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
furlan y lenghe furlane | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Faláu en | |||||||||||
Faláu en | Italia | ||||||||||
Númberu de falantes | |||||||||||
| |||||||||||
Datos | |||||||||||
Familia | Retorrománicu | ||||||||||
Estáu de vulnerabilidá | 3 definitivamente en peligru | ||||||||||
Sistema d'escritura | alfabetu llatín | ||||||||||
Reguláu por | Agencia Regional para la Lengua Friulana (es) | ||||||||||
Códigos | |||||||||||
ISO 639-2 | fur | ||||||||||
ISO 639-3 | fur | ||||||||||
Esti artículu fai parte de la serie Llingües romániques |
Grupos llingüísticos |
Iberorrománicu |
La llingua friulana, qu'en friulanu se llama furlan ye una fala románica del greyu retorrománicu; davezu inclúise dientro del ladín col que tien munches analoxíes pero estrémase nes influyencies d'otres llingües asina como pola so perceución social.
La so formación llévase a cabu sobre l'añu 1000, mientres que les sos primeres espresiones lliteraries apaecen nel sieglu XIII cola poesía Piruc myo doz inculurit (El mio frutu, dulce y coloríu). Nel sieglu XVI el poeta Ermes de Colloredo dio a la llingua dignidá lliteraria coles sos obres sobro problemes diarios. Pero ye'l sieglu XIX cuando, cola obra poética de Pietro Zorutti y la prosa de Caterina Percoto, se vive la renacencia de les lletres friulanes.
Nesti mesmu sieglu naz el primer pallabreru friulanu, obra del Abade Pirona, y ye la principal figura friulana, el llingüista Graziado Isaia Ascoli, el que saca de la escuridá a esta llingua y crea la Sociedá Filolóxica Friulana pal espardimientu de la fala.
Anguaño, el centru de la llingua ta allugada na discusión sobre la norma gráfica a siguir pal bon desendolcu de la llingua.
Esencialmente, distínguense cuatro, recíprocamente comprensibles ente toes elles. La distinción básase na terminación común de los sustantivos de la viniente forma: