hoti,
joti, shikana, yuwana | |
---|---|
Faláu en | Venezuela |
Falantes | 300-500 (1997)[1] |
Alfabetu | Llatín |
Estatus oficial | |
Oficial en | Venezuela |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 |
|
ISO 639-3 | yau
|
Situación del hoti (18) ente les llingües aisllaes d'América del sur. |
L'idioma hoti (tamién joti, hodï , waruwaru, yuwana o shikana) ye una llingua aisllada faláu polos hoti na zona del estáu Amazones al Este y Nordeste de San Juan de Manapiare.
El hoti ye una llingua de mala clasificación y nun esiste alcuerdu sobre cual ye'l so parentescu. Según Migliazzi, hai un 20% de léxicu similar al yanomamö.[2] Pola llarga vecindá, rexistra frecuentes intercambios de pallabres cola llingua piaroa, de la familia sáliba[3] y Coppens señala la posibilidá d'un parentescu xenéticu ente'l hoti y esa familia.[4] La mesma opinión sostienen Egleé y Stanford Zent[5] y amás Jolkesky.[6] Otros investigadores atoparon similaridades léxiques coles llingües makú y propunxeron clasificar l'idioma hoti dientro de la familia Puinave-Makú.[7][8]
El primer analís fonolóxicu foi sío realizáu por Diana Vilera[9]
Vocales
orales | nasales | |||||
---|---|---|---|---|---|---|
anterior | central | posterior | anterior | central | posterior | |
zarraes | i | ɨ | o | ĩ | ɨ͂ | ũ |
medies | y | ɘ | o | ẽ | ɘ͂ | õ |
abiertes | a | ã |
Consonantes
llabial | alveolar | palatal | velar | labiovelar | glotal | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
simple | aspirada | simple | aspirada | simple | aspirada | simple | aspirada | simple | aspirada | simple | aspirada | |
oclusives sordes | t | ʰt | ç | ʰç | k | ʰk | kʷ | ʰkʷ | ʔ | |||
oclusives sonores | b | ʰb | d | ʰd | J | ʰJ | ||||||
fricatives | h | |||||||||||
vibrantes | ɾ | ʰɾ | ||||||||||
aproximantes | w | ʰw | j | ʰj |
Les oclusives sonores realícense como nasales n'ambiente vocal nasal.