Takelma 'Taakelmàʔn' | |
---|---|
Faláu en | Estaos Xuníos d'América |
Rexón | SO d'Oregón |
Falantes | estinguida hacia 1940 |
Familia | Penutia (?) / Aisllada (?) Takelma-Kalapuya |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 |
|
ISO 639-3 | tkm
|
Estensión del takelma |
El takelma yera la llingua del pueblu takelma, orixinariu del suroeste d'Oregón. El autónimo usáu polos takelma yera taakelmàʔn (de < taa-kemá-aʔn: a.lo.larg-río-persona, 'persona [que vive] a lo llargo del ríu').
Esiste posiblemente un dialeutu cow creek faláu tamién nel sureste d'Oregón a lo llargo del ríu Umpqua Sur, Myrtle Creek y Cow Creek.
El takelma ye una llingua aisllada, dellos autores proponen que podría esistir parentescu col kalapuya y falen d'una familia takelmana (o Takelma-Kalapuyana) xunto a les llingües kalapuya (Swadesh 1965, Shipley 1969). Sicasí, una recién publicación de Tarpent y Kendall (1998) atopa esta rellación infundada en razón a les estremes dferencias ente les estructures morfolóxiques del takelma y de les llingües kalapuya.
Entá subsiste muncha especulación alrodiu de si'l tekelma (xunto col grupu kalapuya y otros) pueda formar parte de la hipotética macrofamilia de llingües penutíes, d'alcuerdu a Edward Sapir (1921).
Los primeros datos llingüísticos sobre'l takelma fueron arrexuntaos por Hazen (1857), Barnhardt (1859), Dorsey (1884), St. Claire (1903-04). El principal trabayu ye'l realizáu por Sapir que trabayó con una sola falante, Frances Johnson, mientres un mes y mediu nel branu de 1906 na reserva de Siletz, sobre la base d'esti trabayu Sapir publicó un esbozu gramatical (1912) y recoyó numberosos testos. F. Johnson falaba so takelma (takelma puramente dichu). En 1933 Harrington compiló un diccionariu trabayando con F. Johnson y otros dos falantes. En 1934 Philip Drucker trabayu con un falante llamáu Willie Simmons, falante de latkawa (hanesak).
L'inventariu de consonantes del takelma ye'l siguiente:
Billabial | Alveolar | Postalveolar o palatal |
Velar | Glotal | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
central | llateral | sonora | sorda | |||||
Oclusiva | non aspirada | p | t | k | ʔ | |||
aspirada | pʰ | tʰ | kʰ | |||||
Eyectiva | pʼ | tʼ | kʼ | |||||
Africada | Eyectiva | ʦʼ | ʧʼ | |||||
Fricativa | s | ɬ | ʃ | x | h | |||
Nasal | m | n | ||||||
Aproximante | l | j | w | ʍ |
[kàːʔm] - dos
[deaːhal] - cinco * [haiʔiːmìʔs] - seis
[haiʔiːxín] - ocho * [haiʔiːkó] - nueve * [ìxtiːl] - diez