![]() 'chhiw lüsñchi chhun' | |
---|---|
Faláu en | ![]() |
Rexón | Departamentu de La Paz |
Falantes | Llingua muerta (sieglu XX o principios del sieglu XXI) |
Familia | Llingües uru-chipaya |
Estatus oficial | |
Oficial en | Bolivia |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 |
|
ISO 639-3 |
El uru o uruquilla foi una llingua orixinaria de la etnia de los uru, antiguos habitantes de les islles del llagu Titicaca y les veres del ríu Desaguadero. A la llingua falada polos urus de Irohito (Bolivia), güei práuticamente sumida, denominar tamién uchumataqu (Hannss, 79:2009). Esta llingua taría fuertemente rellacionada col chipaya, col cual conformen la familia de llingües Uru-Chipaya (Velasco Rojas, 2010).
El uru foi reemplazáu, principalmente, pol aimara y el castellán. Nel añu 2000, quedaben tan solu dos falantes nativos, d'un grupu étnicu d'ente cien y cientu cincuenta persones de la Provincia de Ingaví (La Paz, Bolivia). Según Hannss (79:2009), los urus d'esta rexón, más específicamente de la comunidá d'Irohito, esperimentaron un desenvolvimientu político y social positivu a partir de la década de los 90, lo que resultó na fundación de la Nación Orixinaria Uru (NOU) en 2001. Esta organización ta conformada polos chipaya, los murato del Llagu Poopó, los urus d'Irohito, los urus de les islles flotantes de la badea de Puno (Perú), los habitantes de San Juan de Coripata (departamentu de Carangas) y los isluga nel norte de Chile. A pesar d'esti desenvolvimientu, como señala Hannss, los urus de Irohito esperimenten un fenómenu, bien común tamién n'otres comunidaes: la migración de la xente nuevo escontra la ciudá o escontra países vecinos en busca de trabayu.
Los urus de Irohito, comunidá fundada nun momentu en que gran parte de los urus yá s'había vueltu aimara, arriendes de les polítiques emplegaes primero pol gobiernu incaicu y darréu polos españoles, caracterizáronse por tener una economía basada na caza d'aves acuátiques y la pesca (Hannss, 2009: 79). Sicasí, esta actividá siempres foi motivu de despreciu d'otros grupos indíxenes y de los colonizadores españoles. La so forma de vida foi acabada por una seca estrema na década de los 40 que non yá fizo que los urus abandonaren la so economía tradicional sinón tamién significó'l final del uchumataqu (o uru), como llingua d'usu diariu na comunidá.
El uchumataqu (uru) pertenez, xunto col chipaya, a la familia uru-chipaya, la que, según Hannss (2009), pue ser meyor considerada como una familia llingüística aisllada del altiplanu bolivianu.
Hannss (2009:87) propón el siguiente esquema de consonantes pal uchumataqu:
Billabiales | Dentales | Alveolares | Prepalatal | Palatales | Velares | Uvulares | Glotal | |||||||||
Oclusives | p | t | k | q | ||||||||||||
Aspiraes | ph | th | kh | qh | ||||||||||||
Glotalizadas | p´ | t´ | k´ | q´ | ||||||||||||
Labializadas | tw | kw | ||||||||||||||
Dentalizadas | tk | |||||||||||||||
Nasales | m | n | ɲ | |||||||||||||
Vibrante | r | |||||||||||||||
Fricatives | s | x | h | |||||||||||||
Africaes | ts | č | ||||||||||||||
Glotalizadas | ts´ | č´ | ||||||||||||||
Aproximantes llaterales | l | ʎ | ||||||||||||||
Semivocales | w | y |
L'autora propón, amás, el siguiente esquema de vocales:
Anteriores | Posteriores | |||
Allargamientu medianu | Llarga | Allargamientu medianu | Llarga | |
Altes | i | i: | o | o: |
Altes-medies | y | y: | o | o: |
Baxes | a | a: |
En cuanto al léxicu y les clases de pallabres en kallawaya, puede señalase lo siguiente (Hannss, 2009:90-93):
(1) | pastu-čai | nin-ki |
planta.melecinal-DCL | aquella-TOP | |
'Aquella ye una planta melecinal.' (Vellard 1951: 22) |
(2) | čuni | soni-naka |
bonu | home-PL | |
'bon home' (Uhle 1894: 28.2) |
(3) | utča-kasi-čai |
pequeñu-PRED-DCL | |
'ye pequeñu'(Vellard 1949: 152) |
(4) | qhi:pi | oqlay-a |
rápido | dir-IMP | |
'¡Ve rápido!' (Uhle 1894: 98.1) |
(5) | ana | matni | tukun wawa |
NEG | fértil | mújer | |
'una muyer non fértil; una muyer manera' (Métraux 1935: 90) |
(6) | yuk[i] | q'a: |
enforma | dineru | |
'enforma dineru; un montón de dineru' (Uhle 1894: 29) |
(7) | čhep | kalo | čep-či-či |
trés | diez | trés-POS-POS | |
'trenta y tres' (Vellard 1951: 18) |
(8) | sisa | pek-o-čai |
conocer | deseyar-1-DCL | |
'Deséu conocer.' (Vellard 1967: 19) |
Tocantes a les traces que caractericen la morfoloxía del uchumataqu, puede señalase los siguiente (Hannss, 2009: 94-104):
(9) | čuluras-kama | sel-aki-čai | am-ki |
cuando-TER | ser-FUT-DCL | usté-TOP | |
'¿Hasta cuándo va tar usté (pescando)?' (Uhle 1894: 68.2) |
(10) | wir-ki | pataki | wat[a]-či-čai |
yo-TOP | cien | añu-POS-DCL | |
'Tengo cien años d'edá'. (Métraux 1935: 91) |
(11) | thune-s | tek-čai | wakpača | suni-taki |
sol-CL.3 | entrar-DCL | toa xente-BEN | ||
'El sol entra / llevantar pa tola xente.' (Inda & Muysken 2005: 73) |
(12) | haske-l | ox-čai | ma:-ki | kona | tuki | ana | kun-s-xapa | piči | katan-s-xapa |
lloñe-¿? | dir-DCL | madre-TOP | ensugar | antes | NEG | recordar-NMLA-PURP | pechu | escaecer-NMLA-PURP | |
'La madre allóñase antes d'ensugase, por que [el neñu] nun recuerde'l pechu [= ser dau de mamar], pa escaecelo.' (Vellard 1967: 18) |
(13) | am-tani | ok-[s]i | pek-o-čai |
tu-COM | dir-NMLA | deseyar-1-DCL | |
'Deséu dir contigo […].' (Métraux 1935: 110) |
(14a) | čuni | suni-naka-čai |
bonu | home-PL-DCL | |
'(Ellos son) bonos homes' (Uhle 1894: 66) |
(14b) | wir-i-l-i | nin-wiči-tani | oka-s-o(-čai) |
yo-VC-CL.1-VC | él/ella-PL-COM | dir-S-PAS1-DCL | |
'Yo fui con ellos.' (Métraux 1935: 90) |
wir | 'yo' |
am | 'tu' |
nin | 'él, ella, ello' |
ninaka | 'ellos' |
očumi | 'nós (incl)' |
wisnaka | 'nós (excl)' |
amčuka | 'ustedes (toos)' |
(15) | wes | huntani-čai | potsi |
potsi | sobre;enriba-DCL | cuchiellu | |
'El cuchiellu ta sobre la frazada.' (Uhle 1894: 64) |
(16) | kesu-kači-čai |
cerca.de-PRED-DCL | |
'Ye cerca.' (Vellard 1951: 14) |
(17) | ti | tapa | čo[ki] | xin-kin[a] | yá-ki | maska-ki[na] | mora |
esta | pimienta | nós | caldu-DIR | poner-TOP | olla-DIR | mediu | |
'Pongamos esta pimienta nel caldu, dientro de la olla nel mediu.' (Métraux 1935: 101) |
(18) | wir-i-l | kui[a] | kos-ta | ikan-s-n-a-čai |
yo-VC-CL.1 | casa | dientro-LOC2 | permanecer-S-O2-FUT-DCL | |
'Voi Permanecer dientro de la casa.' (Vellard 1967: 30) |
(19) | ana | kwasi | tun-n-aki-čai | tiks-n-aki-čai |
NEG | agua | venir-O2-FUT-DCL | morrer-O2-FUT-DCL | |
'Nun va venir agua [= agua], nós vamos morrer.' (Vellard 1949: 152) |
(20) | čul[o] | am-ta | tkris-in-ki |
qué | tu-INT | trabayu-PAS.HAB-TOP | |
'¿En qué trabayes tu [usualmente]? (Vellard 1967: 6) |
Tocantes a la sintaxis del uchumataqu, puede mentase lo siguiente (Hannss, 2009:104-111):
(21) | wir-i-l | el to:s-wintani | tek'kus | na-čai |
yo-VC-CL | balsa-dientro | palu | poner-DCL | |
'Yo pongo'l palu [pa emburriar la balsa] dientro de la balsa' (Vellard 1967: 28) |
(22) | lul-a |
comer-IMP | |
'¡Come!' (Métraux 1935: 100) |
(23) | hekis-kistana | kuya-xwi |
quién-ABL | casa-TOP.INT | |
'¿De quién ye esta casa?' (Vellard 1951: 34) |
(24) | kwasi | lik | kun | pek |
agua | beber | tu | deseyar | |
'¿Deseyes tu beber [daqué de] agua?' (Vellard 1967: 11) |
(25) | kotat-ksi | tusa-naka-ki |
llagu-LOC1 | balsa-PL-TOP | |
'Nel llagu hai balses.' (Métraux 1935: 99) |
(26) | kauani-ku | oč-o-čai |
xirar-SUB | cansase-1-DCL | |
'Xirando, canso.' (Uhle 1894: 94) |