Iota1 Librae |
---|
Estrella múltiple, Estrella binaria espectroscópica[1], estrella variable[2], near-IR source (en) [2] y UV-emission source (en) [2] |
Datos d'observación |
---|
Ascensión reuta (α) |
228,05537605958 °[3] |
---|
Declinación (δ) |
−19,79171089333 °[3] |
---|
Distancia a la Tierra |
130,7138 pc |
---|
Magnitú aparente (V) |
4,54 (banda V) |
---|
Magnitú absoluta |
−0,79 |
---|
Constelación |
Llibra |
---|
Velocidá de rotación |
54 km/s[6] |
---|
Velocidá radial |
−14,2 km/s[7] |
---|
Parallax |
7,6503 mas[4] |
---|
Radiu |
2,83 Radius solars |
---|
Tipu espectral |
ApSi[8] |
---|
Otros nomes |
---|
|
 |
Coordenaes:
15h 12m 13.29s, -19° 47′ 30.159″
Iota1 Librae (ι1 Lib / 24 Librae / HD 134759) ye un sistema estelar de magnitú aparente +4,54 asitiáu la constelación de Llibra. Alcuéntrase a una distancia de 376 años lluz del Sistema Solar.
Enantes clasificada como estrella A peculiar con un altu conteníu en siliciu, Iota1 Librae ta güei catalogada como una binaria espectroscópica de clase B9Vp.[9] Los dos componentes, denominaes Iota1 Librae Aa y Iota1 Librae Ab, son estrelles blancu-azulaes de la secuencia principal de tipu B9[10] con una temperatura envalorada de 11.000 K, que les sos lluminosidáes son 149 y 94 vegaes mayores que la del Sol. Les sos mases respeutives son 3,1 y 2,9 vegaes mayores que la masa solar.
El periodu orbital d'esta binaria ye de 23,469 años, siendo la separación media 14,9 UA, la metá de la distancia ente Saturnu y el Sol.
La órbita ye moderadamente escéntrica, lo que fai que la separación ente elles varie ente 11,3 y 18,6 UA; el próximu periastru va tener llugar en 2018.[10]
A pocu menos d'un minutu d'arcu alcuéntrase otra binaria, que les sos componentes reciben los nomes de Iota1 Librae B (de magnitú 10) y Iota1 Librae C (de magnitú 11).
Son dos nanes marielles de tipu G4 y G8. Tán dixebraes ente sí 230 UA y el so periodu orbital ten de ser de siquier 2700 años. Compañeres reales de la binaria Aa/Ab, el par d'estrelles marielles ta separáu del par d'estrelles blancu-azulaes siquier 6600 UA.[10]
- ↑ Dimitri Pourbaix (setiembre 2004). «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2): páxs. 727–732. doi:10.1051/0004-6361:20041213.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Afirmao en: SIMBAD.
- ↑ 3,0 3,1 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2): páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ 4,0 4,1 Afirmao en: Gaia DR2. Stated in source according to: SIMBAD. Páxina: I/345. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3): páxs. 897-911. ochobre 2002. doi:10.1051/0004-6361:20020943.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz (payares 2007). «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten (9): páxs. 889-896. doi:10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ Afirmao en: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Stated in source according to: SIMBAD. Autor: Nancy Houk. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1988.
- ↑ Iota1 Librae (SIMBAD)
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Iota Librae (Stars, Jim Kaler)
Coordenaes:
15h 12m 13.29s, -19° 47′ 30.159″