Kochia scoparia ye un arbustu nativu de Eurasia,[1] introduciéronse exemplares en delles rexones de Suramérica y d'América del Norte,[2] onde puede topase en pacionales, praderíes y ecosistemes de desiertos arbustivos.[1]
Reproducir por aciu grana, que ye esvalixada pol vientu, l'agua, y especialmente cuando la planta entera ye arrincada y llevada pol vientu.[1] La grana puede aguantar hasta un añu nel suelu ensin granar.[1]
Kochia scoparia ye una planta fijadora de C4 del tipu NADP-ME. La subfamilia Chenopodioideae entiende delles especies d'esti tipu, y de fixación de C3.[3][4]
Les granes de Kochia scoparia utilizar pa un arreglo llamáu tonburi (とんぶり,''tonburi''?) en xaponés. La so testura ye similar al caviar, polo que suel llamá-yla caviar terrestre o caviar de monte. Les granes tienen de 1 a 2 mm de diámetru, de color verde foscu brillante.
↑Vladimir I. Pyankov; Elena G. Artyusheva; Gerald Y. Edwards; Clanton C. Black, Jr.; Pamela S. Soltis; Vladimir I. Pyankov; Elena G. Artyusheva; Gerald Y. Edwards; Clanton C. Black, Jr.; Pamela S. Soltis, «Phylogenetic Analysis of Tribe Salsoleae (Chenopodiaceae) Based on Ribosomal ITS Sequences: Implications for the Evolution of Photosynthesis Types», American Journal of Botany88: 1189, doi:10.2307/3558329
↑Muhaidat, R., «Diversity of Kranz anatomy and biochemistry in C4 eudicots», American Journal of Botany94: 362, doi:10.3732/ajb.94.3.362
↑Han LK, Nose R, Li W, Gong XJ, Zheng YN, Yoshikawa M, Koike K, Nikaido T, Okuda H, Kimura Y (ochobre 2006). «Reduction of fat storage in mice fed a high-fat diet long term by treatment with saponins prepared from Kochia scoparia fruit». Phytotherapy Research : PTR20 (10): páxs. 877–82. doi:10.1002/ptr.1981. PMID16892459.
↑Rankins DL, Smith GS, Hallford DM (xunetu 1991). «Serum constituents and metabolic hormones in sheep and cattle fed Kochia scoparia hai». Journal of Animal Science69 (7): páxs. 2941–6. PMID1885403.
↑ 9,09,19,29,3Ángel Marzocca. 1957. Manual de Maleces. Serie nº 12 de la Coleición Agropecuaria del INTA. Imprenta y Casa Editora Coni. Buenos Aires, Arxentina. Una edición más recién equí non consultada ye: Ángel Marzocca. 1993. Manual de maleces. Buenos Aires Hemisferiu Sur, Buenos Aires, Arxentina. (citáu na contratapa d'Ángel Marzocca. 1997. Vademécum de maleces melecinales de l'Arxentina.)
Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Ulmaceae through Basellaceae). 5: 1–506. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. Fl. N. Amer. 4: i–xxiv, 1–559.
Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
Zuloaga, F. O. & O. N. Morrone. 1997. Catálogu de les plantes vasculares de la república Arxentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.