![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Provincia | Álava | ||
Comarca | Montaña Alavesa (es) ![]() | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcalde de Lagran | José María Martínez Fernández | ||
Nome oficial | Lagrán (es)[1] | ||
Nome llocal | Lagrán (es) | ||
Códigu postal |
01118 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 42°37′32″N 2°35′04″W / 42.625555555556°N 2.5844444444444°O | ||
| |||
Superficie | 45.62 km² | ||
Altitú | 751 m | ||
Llenda con |
| ||
Demografía | |||
Población |
170 hab. (2024) - 87 homes (2019) - 70 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
100% de Montaña Alavesa (es) ![]() | ||
Densidá | 3,73 hab/km² | ||
![]() |
Lagrán ye un conceyu de la provincia d'Álava (País Vascu).
El so nome deriva de larra-gan: sobre'l prau.
El conceyu ta formáu por 3 pueblos, que de la mesma formen conceyos:
La web oficial del Conceyu de Lagran ye www.lagran.org
Lagran atópase al sur de la provincia d'Álava. Ta asitiáu a 756 m d'altitú, y a menos de 3 km del pueblu hai altores de más de 1.400 m. Atóase nun valle nel cual naz el ríu Ega. La parte baxa del valle ta ocupada por cultivos de pataca, cebera, etc. Nes zones marxinales del valle nacen frondosos montes, de fayes na zona sur y de carbayos y castañales, etc. escontra'l norte. Hai bayura de xabalinos, caza menor y tien especial importancia la "pasa de palombos".
En 2015 tien 163 habitantes,[2] ye cabecera del Conceyu del so mesmu nome, y del cual formen parte tamién Pipaón y Villaverde. Pertenez a la Cuadriella de Campezo-Monte Alavés.
L'orixe de Lagran ye un tanto inciertu, sabiéndose qu'esistía yá nel añu 1165.
En 1377 el rei Enrique II de Castiella dexó les villes alaveses de Lagran, Peñacerrada y Marquínez a Diego Gómez Sarmiento,[3] que foi mariscal de Castiella[4] y adelantado mayor de Castiella y de Galicia[5] y taba casáu con Leonor Enríquez de Castiella, señora de Salinas de Añana y nieta del rei Alfonsu XI de Castiella.[6][7] Y el historiador Hegoi Urcelay Gaona señaló que la villa de Lagran foi-y vencida al mariscal Diego Gómez Sarmiento xunto con tolos sos derechos, rentes, xusticia civil y criminal y el pixín y mistu imperiu.[8][3]
En 1515 yá tenía rangu de Villa. Escontra la segunda metá del sieglu XV pasó de pertenecer al Reinu de Navarra al de Castiella. Lagran, xunto cola so aldega de Villaverde formó parte de les "Tierres del Conde de Salinas" y darréu a los sos socesores los "Duques de Híjar".
Percorriendo les sos cais puede trate que nel so tiempu tuvo cercada, quedando restos de dalgún de los paños de la muralla xunto a unu de los sos antiguos portales, el "Portal de Cristu". Nel centru del pueblu, na so parte más alta atópase la "Ilesia Parroquial de La nuesa Señora", obra del sieglu XVI, d'estilu platerescu según queda reflexáu tantu nel so interior como na so portada. Na parte sur del pueblu destaca'l "Palaciu de los Viana", edificiu d'arquiteutura barroca que foi trubiecu de personjes importantes (relixosos, políticos, lliteratos...) mientres el sieglu XVIII.
Gráfica d'evolución demográfica de Lagrán ente 1900 y 2000 |
![]() |
Gráfica d'evolución demográfica de Lagrán ente 1988 y 2008 |
![]() |
Partíu políticu | 2015[9] | 2011[10] | 2007[11] | 2003[12] | 1999[13] | 1995[14] | 1991[15] | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Partíu Nacionalista Vascu (EAJ-PNV) | 57,02% | 4 | 40,72% | 4 | 36,18% | 2 | 48,32% | 4 | 57,34% | 4 | 64,89% | 5 | 50,00% | 5 |
Partíu Popular (PP) | 26,32% | 1 | 6,59% | 0 | - | - | - | - | 13,29% | 0 | - | - | - | - |
Partíu Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) | 6,14% | 0 | 17,37% | 0 | 0,66% | 0 | 2,01% | 0 | - | - | - | - | 23,81% | 0 |
Agrupación Independiente de Lagran, Villaverde y Pipaon | - | - | 24,55% | 1 | 26,97% | 1 | 31,54% | 1 | - | - | - | - | - | - |
Agrupación Independiente Conceyu de Lagran (AIAL) | - | - | - | - | 40,79% | 2 | - | - | - | - | - | - | - | - |
Eusko Alkartasuna (EA) | - | - | - | - | 0,66% | 0 | - | - | - | - | - | - | - | - |
Ega Independiente (EGA.I.) | - | - | - | - | - | - | 14,09% | 0 | - | - | - | - | - | - |
Unidá Alavesa (UA) | - | - | - | - | - | - | 2,68% | 0 | 18,18% | 1 | 22,14% | 0 | 7,94% | 0 |
Cunta asina mesmu Lagran con una zona deportiva (pista de tenis, polideportivu, bolera) según con un Campu de Golf de nueve hoyos (esti campu de golf foi cerráu nel 28 de febreru de 2013) y con "Escuela de Golf". Cuenta asina mesmu'l pueblu con un Frontón y con 2 Chigre-Restorán.
Tien Lagran una "Zona d'Acampada" xunto a la "Ermita de San Bartolomé" que cunta con abellugu (con lliteres, agua, gas butanu, lluz etc.), fonte y merenderu. Pa tener accesu al abellugu ponese en contautu col Conceyu de Lagran.
Les fiestes de Lagran n'honor de "San Bartolomé" celebrar del 20 al 23 d'agostu. Son conocíes polos sos Grandes Verbenes[ensin referencies]. Otres Fiestes son:
SIENDA DE LES CARBONERES A-PR-50
Esta sienda que lleva dende Lagran a la Cruz del Castillo, d'antiguo sirvió pa comunicar los puertos del Mar Cántabrico colos pueblos de la Rioja y proceder al comerciu d'aceite, pan, llana...., en cuenta de carbón, cal, pataques, pescáu en salmoria, etc. Nesta sienda pueden vese tres representaciones qu'espliquen el procesu de fabricación del carbón vexetal, una de les mayores riqueces culturales de la contorna; amás indíquense delles especies arbóreas que contribúin al esfrute d'un agradablo paséu.
SIENDA DEL LLAVADERU O MOYÓN DE L'ABLANAR A-PR-51
La sienda que parte del llavaderu de Lagran ilustra al pasiante con variaos cartelos de flora y fauna, según diverses esplicaciones del paisaxe cársticu. Tamién puede apreciase l'antigua calera, los restos d'un aserradero nel monte, ya inclusive s'esplica la importancia del usu de los moyones nel monte, terminando la sienda nel "Moyón de l'Ablanar".
SIENDA DEL MONTE JAUNDEL A-PR-52
A lo llargo de la sienda vamos conocer diversos aspeutos d'un paisaxe cársticu, la importancia de les urascas, les balses artificiales pal ganáu y los montes comuñeros ente dos pueblos. Tamién vamos atopar con diverses especies animales y vexetales, y con un interesáu artiluxu denomináu "burru", que yera utilizáu pal tresporte de lleñes delgaes a les carboneres.
SIENDA DE LAGRÁN A PIPAÓN A-PR-53
Esta sienda xune los dos nucleos rurales percorriendo parte del antiguu camín esistente y travesando la balsa de riego "La Salmoria", tornando dempués pol fayedal. Nella esisten cartelos esplicativos de distintes especies animales y vexetales. Vas Poder ver los restos d'una texería y una cantera de magre. Tamién s'esplica la esplotación d'un monte de fayes y vas ver los restos d'una antigua central hidroeléctrica qu'abastecía de lluz a Lagran; de la mesma pudiendo pasar una ratada nel observatoriu d'aves qu'esiste na balsa. Nel pueblu de Pipaón vas poder visitar el "Muséu Etnográficu" realizáu pola Asociación Cultural Usatxi de dicha llocalidá.
SIENDA DE SAN BARTOLOMÉ A-PR-54
Atopar nuna "Zona d'Acampada" pa grupos, habilitada con meses, bancos, barbacoes y un edificiu-abellugo que dispón de lliteres, lluz, baños, duches etc. (Pal usu de dichu abellugo consultar col Conceyu de Lagran). Este puede ser el puntu de partida más indicáu pa percorrer el conxuntu de les siendes del Municipioo de Lagran. Esta ruta, anque pudiendo apurrir aspeutos interesantes a tou tipu de persones, ta escurrida pa los mozos, yá que se trata d'un percorríu indetermináu, con variaos cartelos partíos pela zona, y a los cualos pueden llegase dende distintos llugares. Ta creada por que puedan dar llugar a la realización de xuegos nes acampaes (esisten cosadielles sobre animales, un nial de formigues coloraes, nómense delles fontes que formen parte de la nacencia del ríu Ega, etc...).
SIENDA DE LAGRÁN A VILLAVERDE A-PR-55
Esti percorríu comparte camín nel so entamu cola sienda del Moyón de l'Ablanar, pasa pola "Escuela de Golf" y llega a Villaverde. Nella vais poder ver retazos de la vexetación esistente na zona (fayedal, quejigal, marojal, encinar), se muestan cartelos de microfauna (royedores) y esplíquense les egagrópilas de los rapazos y otros animales monteses. Tamién vais ver torques, restos d'un aserradero nel monte y una calera.
SENDERU GR-1
SENDERU HISTÓRICU NATURAL MEDITERRANEU-MESETA-ATLÁNTICU
Esti senderu xune Ampurias (Girona) con Finisterre (La Coruña) travesando Cataluña, Aragón, Navarra, País Vascu, La Rioxa, Castiella y Lleón, Cantabria, Asturies y Galicia, al traviés d'un trazáu que busca les muertes históriques de cada tierra. Dichu senderu pasa a un quilómetru de Lagran, travesando'l fayedal asitiáu al sur del pueblu, siguiendo la ruta Bernedo-Peñacerrada.