Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
---|---|---|
Constelación | Cefeo | |
Ascensión reuta (α) | 22h 11min 30,58s | |
Declinación (δ) | +59º 24’ 52,2’’ | |
Mag. aparente (V) | +5,05 | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | O6If(n)p | |
Masa solar | 33 - 62 M☉ | |
Radiu | (21,1 R☉) | |
Magnitú absoluta | -3,84 | |
Gravedá superficial | 3,41 (log g) | |
Lluminosidá | 337.000 L☉ | |
Temperatura superficial | 38.900 ± 866 K | |
Metalicidá | [Fe/H] = +0,03 | |
Periodu de rotación | ≤ 3 díes | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | -74 km/s | |
Distancia | ~ 1955 años lluz | |
Paralax | 1,65 ± 0,22 mas | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
Otres designaciones | ||
22 Cephei / HD 210839 / HR 8469 / HIP 109556 / SAO 34149 / BD+58 2402 / GC 31066 / AG+59 1498 | ||
[editar datos en Wikidata] |
Lambda Cephei (λ Cep / 22 Cephei)[1] ye una estrella na constelación de Cefeo de magnitú aparente +5,05. Ye una estrella alloñada que la so distancia respectu al Sistema Solar, d'alcuerdu al nuevu amenorgamientu de los datos de paralax del satélite Hipparcos, ye de 1955 años lluz.[2]
Lambda Cephei ye una superxigante azul de tipu espectral O6I. La so temperatura superficial ye estraordinariamente alta —38.900 ± 866 K—[3] y la so lluminosidá ye unes 377.000 vegaes superior a la del Sol, la mayor parte de la so radiación emitida na rexón ultravioleta.[2] Sicasí, nel espectru visible, la so lluminosidá inda ye 15.000 vegaes mayor que la lluminosidá solar.[4]
Anque Lambda Cephei ye una estrella bien masiva, nun esiste consensu en cuantes al valor exautu de la so masa. D'alcuerdu al so tipu espectral, pue ser 62 vegaes más masiva que'l Sol, pero otros modelos asitien la so masa en redol a les 33 mases solares.[5] Tien un radiu envaloráu 21 vegaes más grande que'l del Sol y xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 200 km/s.[6] Amuesa un conteníu metálico bien paecíu a la solar ([Fe/H] = +0,03).[3] Magar el so estatus de superxigante, suxirióse qu'entá podría siguir fundiendo la so hidróxenu internu en heliu. La so edá más probable ye de namái 2,9 millones d'años,[7] malapenes un 0,06% de la edá actual del Sol. Tocantes a la so evolución, va rematar la so vida españando como una brillosa supernova; el remanente estelar va ser una estrella de neutrones ya inclusive podría dar llugar a un furacu prietu.[4]
L'alta velocidá relativa de Lambda Cephei en rellación al Sol -83 km/s, unos cinco vegaes mayor que'l valor habitual— apunta a que ye una estrella fuxitiva; éstes son estrelles que se mueven al traviés del espaciu con una velocidá inusitadamente alta en comparanza con otres estrelles de la so redolada. Ello ye que'l so movimientu al traviés del espaciu indica que fai 2,5 millones d'años Lambda Cephei salió despidida de l'asociación estelar Cepheus OB3.[4] Suxirióse que la so condición d'estrella fuxitiva pue ser la resultancia d'un alcuentru con un sistema binariu masivu.[8]