Llingües anglofrisies | ||||
---|---|---|---|---|
Distribución xeográfica | Escontra'l sieglu V, islles Britániques, mariña del Mar del Norte dende Frisia a Xutlandia | |||
Falantes | ~ 500 millones | |||
Filiación xenética | L. anglofrisies | |||
Subdivisiones |
Ánglico Frisónfrisón y Llingües ángliques | |||
Códigu Glottolog | angl1264 | |||
Distribución actual de les llingües anglofrisies n'Europa
| ||||
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües anglofrisies formen un grupu filoxenéticu dientro de les llingües xermániques occidentales formaes pol inglés antiguu, el frisón antiguu y los sos modernos descendientes.
El grupu anglofrisio ta formáu por:
L'ingaevónico, tamién llamáu xermánicu del Mar del Norte, ye un grupu postuláu dientro de les llingües xermániques occidentales qu'entendería tantu l'antiguu frisio, como l'antiguu inglés, y l'antiguu saxón.[1] Dicha agrupación nun se concibe necesariamente como una unidá filoxenética descendiente d'una protollingua homoxénea, sinón más bien como un grupu de variedaes estrechamente rellacionaes qu'exercieron influencia mutua desenvolviéndose traces d'área llingüística.[2]
Esta agrupación foi propesta per primer vegada en Nordgermanen und Alamanen (1942) pol llingüista y filólogu alemán Friedrich Maurer (1898–1984), como una alternativa al árbol filoxenéticu estrictu que se fixera popular a partir del trabayu del llingüista alemán del sieglu XIX August Schleicher.[3]
Les llingua anglofrisies estremar del restu de les llingües xermániques occidentales parcialmente por dellos cambeos fonéticos:
church y frisón oc. tsjerke frente a neerlandés kerk, so alemánKerk, Kark, alemán Kirche.
Orixinalmente, les comunidaes anglofrisies y les comunidaes baxosajonas ocupaben árees abondo cercana como por que se formara un área llingüística d'evolución converxente, razón pola cual comparten delles traces adicionales.[4] Sicasí, a pesar de los oríxenes comunes el ánglico y el frisio diverxeron notablemente, especialmente pola importante influencia del nórdicu y el normandu nel inglés y similarmente del neerlandés y el baxu alemán nel frisio. La resultancia ye que'l frisio converxó escontra'l neerlandés y los dialeutos baxoxermánicos axacentes, ente que el ánglico estructuralmente convirtióse nun grupu estreme con gran parte del so léxicu tomáu del francés o'l llatín.
El siguiente ye un resume de los principales cambeos fonéticos qu'afectaron a les vocales n'orde cronolóxicu: [5]
Les siguiente tabla compara los numberales del unu al diez en diverses llingües anglofrisies:
LLINGUA | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Ánglico | Anglosaxón | án | twá | þri | féower | fíf | six~syx | seofon ~syofn |
eahta | nigon | tien~týn |
Inglés | one | two | three | four | five | six | seven | eight | nine | ten | |
Scots | ane ae* |
twa | three | fower | five | sax | seiven | aicht | nine | ten | |
Yola | oan | twye | dhree | vour | veeve | zeese | zeven | ayght | neen | dhen | |
Frisón | Frisón occidental | ʔiən ien |
twɑ twa |
trɛjjə trije |
fjɔwwər fjouwer |
fiːf fiif |
sɑjs~sɛjs seis |
sɔːn sân |
ʔɑxt acht |
njoɣən njoggen |
ʦiən tsien |
Frisón del Sater | aan | twäi twäin twoo |
träi | fjauwer | fieuw | säks | soogen | oachte | njugen | tjoon | |
Frisón septentrional (dial. de Mooring) |
iinj ån |
tou tuu |
trii tra |
fjouer | fiiw | seeks | soowen | oocht | nüügen | tiin | |
PROTO-ANGLOFRISIO | *ān | *twā~*twai | *þrī | *fiower | *fīf | *sēks | *seoven | *ōht | *ninɣun | *tjen~tēn |
Les siguiente tabla amuesa les innovaciones compartíes pol frisio y l'inglés frente a les traces calteníes n'otres llingües xermániques occidentales:
GLOSA | Anglofrisio | Xermánicu del interior | ||
---|---|---|---|---|
Frisio | Inglés | Holandés | Alto Alemán | |
'día' | dei | day | dag | Tag |
'agua' | rein | rain | regen | Regen |
'camín' | wei | way | weg | Weg |
'uña' | neil | nail | nagel | Nagel |
'quesu' | tsiis | cheese | kaas | Käse |
'ilesia' | tsjerke | church | kerk | Kirche |
'xuntos' | tegearre | together | samen | zusammen |
'hermanu/a' | sibbe | sibling | verwante | Verwandte |
'llave' | kaai | key | sleutel | Schlüssel |
'foi' | hai west | have been | ben geweest | bin gewesen |
'dos oveja' | twa skiep | two sheep | twee schapen | zwei Schafe |
'tener' | hawwe | have | hebben | haben |
'nos' | ús | us | ons | uns |
'caballu' | hynder | horse | paard | Pferd |
'pan' | brea | bread | brood | Brot |
'pelo' | hier | hair | haar | Haar |
'oreya' | ear | ear | oor | Ohr |
'puerta' | doar | door | deur | Tür |
'verde' | grien | green | groen | Grün |
'dulce' | swiet | sweet | zoet | süβ |
'al traviés' | troch | through | door | durch |