Llingües beboides![]() | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | África subsaḥariana | |
Países |
![]() ![]() | |
Filiación xenética |
Níxer-Congu | |
Subdivisiones |
Beboide oriental Beboide occidental ?Furu | |
Códigu Glottolog | bebo1243 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües beboides son un grupu de les llingües bantoides meridionales falaes nel suroeste de Camerún, anque dos de les llingües (bukwen y mashi) fálense sobre la frontera con Nixeria. Les llingües beboides orientales podríen de fechu tar más rellacionaes coles llingües tivoides y llingües momo, anque'l beboide occidental, si ye que ye un grupu filoxenéticu, podríen tar más rellacionaes coles llingües ekoides y les llingües bantús.
La investigación previa inclúi un estudiu de les clases nominales nes llingües beboides de Jean-Marie Hombert (1980), Larry Hyman (1980, 1981), una disertación de Richards (1991) sobre la fonoloxía de les tres llingües beboides orientales (Noni, Ncane y Nsari), Lux (2003) un léxicu del y Cox (2005) una fonoloxía del Kemezung.
Los informes sobre encuestes del SIL International han prporcionado más detalles del beboide oriental y occidental (Brye & Brye 2002, 2004; Hamm et al. 2002). Hamm (2002) ye una curtiu compendiu del grupu completu. El beboide oriental ye una unidá filoxenética claramente válida, los sos falantes reconocen la rellación ente les sos llingües y la so distribución actual ye la resultancia de movimientos de población recién, reflexáu na cercanía llingüística. Per otra parte, el grupu beboide occidental como unidá filoxenética ye más dudosu, ye posible que tea más estrechamente emparentáu coles llingües de los pacionales que col beboide oriental, ya inclusive el grupu beboide occidental podría nun constituyir un grupu, anque dicha asunción caltiénse entá como hipótesis de trabayu (Good, 2009). Blench (2011) clasifica a les llingües beboides orientales y occidentales como cañes distintes dientro del bantoide meridional.
Bikya (Furu) ye seique una llingua beboide, anque la so clasificación como beboide ye incierta.
Los numberales en distintes variedaes de llingües beboides orientales son:[1]
GLOSA | Cung | Bebi-Kemezung | Naki | Ncane-Mungong-Noone | PROTO- BEB. OR. | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bebe | Kemezung | Saari (Nsari) |
Ncane | Noni (Noone) | ||||
'1' | ḿmū | mʷɛ | mò (miu) | āmū | ŋk͡paŋ³ | m⁴ba³ka⁴ | māŋ̀ | *mbɑ- |
'2' | fā | bifʷé | fé | ífə | fɛː⁴ | fĩ³ | fɛ́ː | *fai |
'3' | tálé | bitɔ | té | ítāt | tɛː⁴ | tə³lə² | tɛː | *tali |
'4' | n̄nā | binwà | nà | īnāː | nɛː⁴² | nə³⁴ | nɛ | *nai |
'5' | ítī | bitîŋ | tɨ̀ŋ | ítɪː | tiŋ⁴² | tĩ³⁴ | tin | *tiŋ |
'6' | só | buɬɔ | búsí | úsiː | bu³sɔː³ | so³⁴ | sɔːtʃàn | *buso |
'7' | ńnānítá | fùmáɲàŋ | fùmbá | fùmádʒâŋ | ɱfo²mɛ⁴ɲaːŋ² | bu³so³fwɪ⁴ | sɔːʃwî | * |
'8' | ńɲáŋ | ɲàŋ | yàŋ | dʒàŋ | ɲaːŋ² | ɲa³⁴ | ɲàŋ | *ɲaŋ |
'9' | bʷùkə̀ | fùmájufi | fùmbóò | fùmádzófu | ɱfo²mɛ⁴joː²⁴fi⁴² | bvu³kə⁴ | bvùːkɛ | * |
'10' | dʒófí | jufi | yɔfu | dzófú | joː²⁴fi⁴² | ju³fə⁴ | joːfè | *jofi |
Pa les variedaes beboides occidentales o yemne-kimbi los numberales son:
GLOSA | Abar | Missong | Ajumbu | Mundabli | PROTO- BEB. OCC. |
---|---|---|---|---|---|
'1' | -m̩̀ | -mù | mʷə̀ | m¹.mö³² | *-mo |
'2' | -fìn | -fá | fʲə̂ŋ | m¹.fɪy³² | *-fiaŋ |
'3' | -tì | -tēè | tò | n¹.tɔ³² | *-tai |
'4' | -ɲ̩̀ | -nì | ɲì | n¹.de² | *-ne |
'5' | kpáān | kpōa | kpɛ̂ | kpɔn² | *kpan |
'6' | lētɛ̀ | -lētè | kʲàtò | tʃi²ta² | *-de-tɑi |
'7' | -ɲ̩̀tɛ̄ | -ɲītɛ | nàtò | nɔ¹³tɔ² | *ɲɑ-tɑi |
'8' | -nə̀nè | -nə̄nè | nànà | ne¹ne¹ | *-añada |
'9' | kpánə̀ɲ̩̀ | kpānāɲì | kpɛ̂ɲì | kpa²ne¹ | *kpani |
'10' | dʒūhɛ́ | dʒóhó | kòɲ | dzo²fɯ² | *dʒofe |