Llingües chimaku | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Mariña Occidental de Norteamérica (Oregón) | |
Países | Estaos Xuníos d'América | |
Falantes | < 10 (2009)[1] | |
Subdivisiones |
Chemakum (†) Quileute | |
Códigu Glottolog | chim1311 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
La familia de llingües Chimaku consta de dos llingües falaes nel noroeste de Washington, Estaos Xuníos, na península Olympic. Ye parte del área llingüística del Mosan, y una de les sos llingües ye famosa por non tener consonantes nasales. Les dos llingües rellacionar ente sigo como l'idioma inglés y l'idioma alemán.
El chemakum anguaño ta estinguíu, falar hasta la década de 1940 na cara esti de la península Olympic, ente Port Townsend y la canal Hood. El nome chemakum derivar de la pallabra salish usada pa denominar a la etnia chemakum.
El quileute atópase en serio peligru de desapaición, falar apenes una poques persones na mariña oeste de la península Olympic, al sur de cabu Flattery en La Push y nel baxu ríu Hoh. La pallabra quileute deriva de kʷoʔlí•yot' [kʷoʔlíːjot'], el nome d'una población en La Push.
El sistema de soníos (pre-)proto-Chimaku contenía trés vocales, llarga y curtia, y acentu prosódicu. l'inventariu de consonantes taría formáu por:[2]
Llabial | Alveolar | Palatal | Velar | Llabiu- velar |
Uvular | Llabiu- uvular |
Glotal | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
central | llateral | |||||||||
Oclusiva | simple | *p | *t | *k | *kʷ | *q | *qʷ | *ʔ | ||
eyectiva | *pʼ | *tʼ | *kʼ | *kʼʷ | *q | *qʼʷ | ||||
Africada | simple | *ʦ | *t͡ɬ | (*ʧ) | ||||||
eyectiva | *ʦʼ | *t͡ɬʼ | (*ʧʼ) | |||||||
Fricativa | *s | *ɬ | (*ʃ) | *x | *xʷ | *χ | *χʷ | *h | ||
Sonante | simple | *m | *n | *l | *y | *w | ||||
glotalizada | *m̰ | *n̰ | *l̰ | *y̰ | *w̰ |
En Proto-Chimakua la serie palatal [ʧ, ʧʼ, ʃ] sería'l principal alófonu la vocal /i/. Per otru llau, [kʷ, kʼʷ, xʷ] sería'l alófonu principal ante les vocales /a, o/. Estes series pueden aportar a fonemes separaos primero que'l Chimakum y el Quileute biforcárense, pero si asina fora, paez claru que fueron alófones non muncho antes d'ello.
En Quileute l'acentu prosódicu quedó afitáu na penúltima sílaba, anque los cambeos subsecuentes facer impredicible, y les sonantes glotalizadas fixéronse alofóniques con secuencies glotales oclusivu-sonantes, nun pudiendo yá ser considerada fonémica. Les sílabes abiertes desenvolvieron vocales llargues. Quiciabes nel sieglu XIX, les nasales /m n m̰ n̰/ pasaron a ser plosivas de voz /b d ʔb ʔd/.
En Chemakum, les vocales acentuaes frecuentemente aportaron n'oclusives glotales; /ʧ ʧʼ ʃ/ despalatalizó a /ʦ ʦʼ s/, ente que /k kʼ x/ palatalizó a /ʧ ʧʼ ʃ/; sonantes perdieron el so glotalización; y les aproximantes /y w y̰ w̰/ pasaron a /ʧ kʷ/ na redolada de les vocales acentuaes.
Los numberales del 1 al 10 en chemakum y quileute son:
GLOSA | Chemakum | Quileute | PROTO- CHIMAKU |
---|---|---|---|
1 | kwaaɬ | waaɬ | *kwaaɬ |
2 | ɬakwa | ɬaʔwa | *ɬakwa |
3 | qwalii | qwaʔli- | *qwaʔli- |
4 | el mioʔiis | baʔyas | *maʔyas |
5 | |||
6 | ʦiɬaas | ʧiɬaas | *ʦiɬaas |
7 | ʦquuʔul-kwant | ||
8 | qwayii-kwant | ||
9 | kwiiʦχal | ||
10 | ʧʼiitaʔa |