Llingües del Pacíficu central | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Polinesia, Fixi | |
Países |
Islles Fixi Ḥawai (EUA) Islla de Pascua (CHI) Islles Cook Niue Nueva Zelanda Polinesia Francesa (FRA) Samoa Samoa Americana (EUA) Tokeláu (NZ) Tonga Tuvalu Wallis y Futuna (FRA) | |
Filiación xenética |
Austronesia central | |
Subdivisiones |
rotumano-fiyiano occidental Llingües fiyianas orientales Polinesiu | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
El grupu de llingües del Pacíficu central, tamién llamáu llingües fiyiano-polinesies, ye característicu de la rexón Polinesia y de Fixi, y ye una caña de les llingües oceániques. Son 45 llingües clasificaes de la siguiente manera:[1]
Llingües del Pacíficu central |
| ||||||||||||
El mesmu analís amuesa que la mayor rellación d'esti grupu ta coles llingües micronesies, con un aproximamientu al 70%.
La mayor llingua ye'l fiyiano, con 450.000 falantes y pertenez al grupu fiyiano-oriental.
Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de llingües austronesies del Pacíficu central son:
GLOSA | Fixiano Occidental[2] |
Fixiano Oriental[3] |
PROTO- POLINESIU |
PROTO- PACÍFICU CENTRAL[4] |
---|---|---|---|---|
1 | fila | *dua | *taha | *ta |
2 | rua | *rua | *rua | *rua |
3 | tolu | *tolu | *tolu | *tolu |
4 | βaa | *vaa | *faa | *vaa~ *vati |
5 | rima | *llima | *llima | *llima |
6 | ono | *ono | *ono | *ono- |
7 | βiʧo | *vitu | *pitu~ *whitu |
*vitu |
8 | walu | *walu | *walu | *walu |
9 | ðiwa | *ciwa | *iwa | *śiwa |
10 | sini | *sagavulu | *ŋa-pulu | *[sa]-[ŋa]-pulu- |