Llingües iranies occidentales![]() | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Oriente Mediu | |
Países |
![]() ![]() ![]() | |
Falantes | ~125 millones | |
Filiación xenética | Iraniu occidental | |
Subdivisiones |
Noroccidental Suroccidental | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Los idiomes iranios occidentales son un subgrupu de los idiomes iranios, atestiguaos dende los tiempos del persa antiguu (sieglu VI e. C.).
Los dos sub-cañes son:
La oposición d'estos dos grupos de dialeutos rescampla yá nos tiempos iranios antiguos, cola oposición ente'l persa antiguu y el medo.
Los idiomes iranios noroccidentales son una caña del grupu idiomáticu iraniu occidental, faláu per alredor de 40-50 millones de persones nel suroeste d'Asia. Clasificar en 9 grupos, cada unu d'ellos con subgrupos, dialeutos o idiomes individuales, contabilizándose más de 50 variedaes en total.
Un destacáu idioma iraniu antiguu d'esti grupu ye'l medo; un destacáu idioma iraniu mediu nesti grupu ye'l partu.
Los idiomes iranios suroccidentales tamién se llamen el grupu persida son un subgrupu de los idiomes iranios occidentales, ya inclúin alredor de 16 (estima SIL) idiomes y dialeutos íntimamente rellacionaos falaos por munchos pueblos n'Asia; esta familia d'idiomes ye una parte de la familia d'idiomes iranios occidentales. Cada subfamilia nesta llista contién subgrupos ya idiomes individuales.
Los numberales comparaos en diverses llingües iranies occidentales son:[1]
GLOSA | Merdionales | PROTO- INDOIRANIO SUROCCIDENTAL | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Persa | Fars-lari | Luri | |||||||
Antiguu persa |
Pahlavi | Farsi | Dari | Fārs (Davānī) |
Lari | Lori | Bakhtiari | ||
'1' | aiwa- | ēk | yek | yʌk | yā | yac | yek̂ | yæk | *aiwa/ *yac |
'2' | *duv- | dō | do | du | do | do | do | do | *dwa |
'3' | *çi- | sē | se | se | so | se | se | se | *çai |
'4' | čahar | čāhār | čɒr | ʦâ | čâr | čâr | čar | *čaθar | |
'5' | panǰ | pænǰ | pʌnǰ | paːnso | panǰ | panǰ | pænǰ | *panǰ | |
'6' | šaš | šiš / šyš |
šʌš | šiš | šiš | šiš | šæš | *šaš | |
'7' | haft | hæft | hʌft | haf | aft | haft | hæft | *haft | |
'8' | haišt | hæšt | hʌšt | haiš | ašt | haišt | hæšt | *haišt | |
'9' | *naw- | nō | noh | non | non | nō | noh | non | *naw- |
'10' | *daθ- | dah | dæh | dʌ | dā | dā | dah | dæ | *daθ- |
GLOSA | Septentrionales | PROTO- INDOIRANIO NOROCCIDENTAL | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Balochi | Caspio | Vafsi | Curdu (kurmanji) |
Ormuri-Parachi | Semnani | Talysh | Zaza | |||||||||
Baluchi merid. |
Koroshi | Gilaki | Maza- derani |
Shahmir- zadi |
Ormuri | Parachi | Sangasari | Semnani | Harzani | Tolışi | Zazaki | Hawra- mani | ||||
'1' | yʌk | yek | yek | yek | æk | yey | yɛk | səh | žo | yeke | iɐ | i | iː | žɛw | yæk | *yac |
'2' | do | do | do | do | dø |
dɞdɞ || diō || di || du || dɵ || de || dɨ || dy(dy) || due || *dui | ||||||||||
'3' | sæ | sa | se | se | sø | sɛ | sɨse | r̥i | ši | šy | hærɐ | here | seː | hire | yære | *θria |
'4' | čɑr | čâr | čəhɑr | čār | čɒr | čɑr | čʰɒɾ | ʦār | ʦōr | čār | čɒhɒr | čö | čʰō | čɛħar | čoār | *čaʷhar |
'5' | pʌnč | panš | pənǰ | panǰ | pɐnǰ | peǰ | penǰ | pẽːʣ | pōnʦ | pænǰ | pɐnǰ | pinǰ | pænǰ | panǰ | pænǰ | *panǰ |
'6' | šʌš | šyš | šiš | šyš | šyš | šiš | šɛš | šəh | xi | šæš | šɐš | šoš | šæš | šɛš | šɪš | *šaš |
'7' | hʌft | haft | haf(t) | haft | hɐft | hæf(d) | ħɛft | wō | hōt | hæft | hɐšt | hoft | hɑft | ħɛwt | ħæwt | *haft |
'8' | hʌšt | haišt | haiš(t) | haišt | haišt | hæš(d) | ħɛyʃt | hãːʃt | ʔošft | hæšt | haišt | hæšt | hæšt | ħɛšt | ħæšt | *haišt |
'9' | non | non | non(h) | non | nɐ | non | nɛhɛ | nəh | nō | næ | nɐ | nov | næv | nɛw | non | *naw |
'10' | dɑ | da | da(h) | da | dɐ | dæ(h) | dɛhɛ | dɜs | dōs | dæs | dɐs | doh | dæ | dɛs | dæ | *das |