Llingües keresanes | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Nuevu Méxicu | |
Países | Estaos Xuníos d'América | |
Falantes |
~7.500 (1980);[1] ~8.000 (2009)[2] | |
Filiación xenética | Azteco-tañoano (?) | |
Subdivisiones |
Keresano occidental Keresano oriental | |
Códigu Glottolog | kere1287 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües keresanes, tamién llamaes keres son un grupu de siete llingües rellacionaes ente sigo y falaes por delles naciones d'indios pueblo en Nuevu Méxicu (Estaos Xuníos). Caúna d'elles ye intelixible pol restu del grupu. Hai diferencies significatives ente'l grupu occidental y l'oriental.
La clasificación de les llingües keresanes nun ye concluyente, dellos autores considerar una pequeña familia de llingües ensin parentescos claros con otres families. Per otra parte un bon númberu d'autores apuntó a posibles parentescos:
Toes estes propuestes fueron llargamente refugaes polos especialistes. Más apocayá Irvine Davis (1979) señaló una pequeña llista de posibles congandos ente'l proto-keresano (pK) y el keres de Santa Ana (KSA) d'un llau y el proto-utoazteca (pUA) del otru llau:
Onde nes formes (6) y (7) presentaríen palatalización /k /> /č/ ante la vocal /i/.
L'inventariu fonolóxicu del proto-keres foi reconstruyíu por Miller & Davis (1963), a partir de datos de tres llingües keres (Acoma, Santa Ana y Santu Domingu):[3]
Llabial | Dental | Palatal | Retroflexa | Dento- Palatal |
Velar | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
obstruyente non-continua |
simple | *b | *d | *dʸ | *ẓ | *z | *g |
aspirada | *p | *t | *č | *c̣ | *c | *k | |
glotalizada | *pʼ | *tʼ | *čʼ | (*c̣ʼ) | *cʼ | *kʼ | |
obstruyente continua |
simple | *s | *š | *ṣ | |||
glotalizada | (*sʼ) | *šʼ | *ṣʼ | ||||
Sonante | simple | *w | *r | *y | |||
glotalizada | *wʼ | *rʼ | *yʼ | ||||
simple, nasal | *m | *n | |||||
glotalizada, nasal | *mʼ | *nʼ |
La consonante /*c̣ʼ/ namái apaez como alófono de /*ẓ/ o de /*c̣/. Tien De tenese en cuenta que nel cuadru anterior emplegar signos alfabetu fonéticu americanista qu'en dellos casos difier del alfabetu fonéticu internacional y les siguientes convenciones:
Ente los cambeos morfofonémicos atopaos nes llingües keresanes tán:
Forma báscia | Aspirada | Glotalizada | Palatalizada |
---|---|---|---|
d | t | tʼ | dʸ |
t | č | ||
tʼ | čʼ | ||
g | k | kʼ | z |
k | c | ||
kʼ | cʼ | ||
ẓ | – | c̣ʼ | d |
c̣ | c̣ | c̣ʼ | č |
La estructura silábica vien dada pola fórmula: