Llingües konyak | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | NE d'India | |
Países | India | |
Filiación xenética |
Sino-tibetanu | |
Subdivisiones |
Konyak–Chang Tangsa–Nocte | |
Códigu Glottolog | kony1246 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües konyak, konyak-nocte o nagas septentrionales constitúin una pequeña familia d'una docenes de llingües sino-tibetanes falaes nel nordeste d'India. A pesar de l'asemeyanza de nome nun paecen especialmente rellacionaes coles llingües naga (), y de fechu dellos autores sostienen que podríen tener un parentescu más cercanu coles llingües bodo-garo. Les dos llingües meyor conocíes de la familia son el konyak (puramente dichu) y el idioma nocte.
Les llingües konyak estrémense convencionalmente en tres rames:
Ethnologue contién nomes pa munches más variedaes, pero ye difícil saber si son dialectos estremaos de les llingües anteriores o llingües puramente distintes.
El konyak ye una llingua sobre la que se trabayó pocu. A parte de dellos llibros escritos polos británicu nun se fixo trabayu de campu apocayá. Esiste una gran variación dialeutal, yá que cada aldega konyak separtaes unes d'otres unos 2 km, paez falar una variante de la llingua, al puntu que tienen variedaes franques pa comunicase.
Los numberales en distintes llingües konyak-nocte son:
GLOSA | Konyak-Chang | Tangsa-Nocte | khiam- niungan |
PROTO- KON.NOC. | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Konyak | Chang | Wancho | Phom | Tangsa | Nocte | |||
'1' | tʃɑ˧ | tɕè | a-tʃa | hɨk | βy˦si˩ | -tʰé | tsak | *ti-a |
'2' | ɳi˦ | pə́ɲì ɲî |
a-ɲi | ɲì | βy˦nin˨ | -ní | ni-me | *-ni |
'3' | lim˧˨ | sɤ̀m | a-d̩əm | cʌm | βy˦dim˨ | -rə́m | səme | *səm |
'4' | pə-li˧ | lɛî | bɪdʒi a-li |
ə-lì | bɤli˨ | bə-lí | pə--y | *b-li |
'5' | ŋɑ˦ | ŋâw | a-ɲia | ŋà | ba˩ŋy˨ | bə-ŋá | pə-ŋo | *b-ŋa |
'6' | wɔk˧˨ | lɐ̂k | agɔk | wɔk | tə˨ruk˩ | ə-rók | luok | *k-rok *t-rok |
'7' | ɳɪʔ˧˨ | ɲɛ̂t | a-nat | ɲʌt | meʔ˨si˩ | ə-ŋít | tʃi-niat | *-niat |
'8' | təʔ˧˨ | sɤ̂t | a-sat | ʃʌt | təcʰɤt˩ | ə-sét | pə-tʃei | *t-cat *b-ʧat |
'9' | el to˧ | kɯ̂ | a-ku | ʃɯ̀ | təku˧ | ə-kʰú | lə-kʰao | *t-ku *d-ku |
'10' | pən˧˨ | ân | ban | ʌn | ro˩si˩ | ə-cʰí | tʃy | *pan *cʰi |
Los númberos, les tildes y los símbolos a la fin de sílaba son formes distintes d'indicar los tonos.