Llingües lezgui![]() | ||
---|---|---|
Países |
![]() ![]() | |
Filiación xenética | L. Lezguias | |
Códigu Glottolog | lezg1248 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües lezgui o lezguias constitúin un subgrupu filoxenéticu dientro de les llingües caucásiques nororientales. Esti grupu inclúi'l lezguio nuclear, xunto'l udi y el archi.
La clasificación interna de les llingües lezguias ye:
Los numberales en distintes llingües lezguias son:[3]
GLOSA | Archi | Lezgui nuclear | Udi | PROTO- LEZGUI | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Aghul | Budukh | Kryts | Lezgui | Rutul | Tabasaran | Tsakhur | ||||
'1' | vos | sɑd | säb | sæ- | sɑd | sɑ | sɑb | sɑ- | sɑ | *sɑ- |
'2' | qˤʷʼy | qˤʼud | kʼab | qʷʼɑ- | qʷʼed | qˤʷʼɑd | qˤʼub | qˤʼo- | pʼɑˤ | *qˤʷʼɑ~ *qˤʷʼy |
'3' | ɬeb | xibud | şub | ʃibɯ- | pːud | xibɯd | ʃubud | xeb- | xib | *Łebu- |
'4' | ebqʼ | jɑqʼud | juqʼub | juqʼo- | qʼud | juqʼud | jɑqʼub | joqʼo- | bipʼ | *jɑ-qʼo |
'5' | ɬːo | jyfyd | fub | fɯ- | wɑd | xud | xub | xo- | qɔ | *(ji-)Łʷo- |
'6' | diɬ | jerxid | kɪxhɪb | rɯxɯ- | rəɡid | rɯxɯd | jirxub | jixɨ- | oˤq | *jirxɨ- |
'7' | witɬ͡ | jerid | ji'ib | jiɣɯ- | erid | jiɣud | urɣub | jiɣɨ- | wuˤq | *wirɣo- |
'8' | metɬ͡y | mujid | mɪjɪb | el mioɣɯ- | el mioʒid | mɯjed | el mioʒib | molʲo- | muˤɣ | *muɣi- |
'9' | oʧʼ | jerkʼyd | viçɪb | jiʧʼi- | kʼyd, ʦʼyd | huʧʼud | urʧʷʼub | juˤʧʼo- | wuj | *wirkʼy- |
'10' | wiʦʼ | jiʦʼud | jiʦʼɪb | jiʦʼɯ- | ʦʼud | jiʦʼɯd | jiʦʼub | jiʦʼɨ- | wiʦʼ | *wiʦʼɨ- |
Les llingües lezguias presenten un cambéu fonolóxicu tipológicamente interesante y relevante pa la hipótesis glotálica tocante a la reconstrucción del proto-indoeuropéu. Esti cambéu consiste en que dalgunes consonantes eyectivas sordes hanse sonorizado, tal como se la hipótesis glotálica sostién que tamién pasó en protoindoeuropéu de manera independiente. Magar en lezgui les correspondencies fonétiques nun fueron bien estudiaes (el rutul amuesa delles inconsistencies), dellos exemplos d'esta sonorización son los siguientes:
En llingües nakh esiste un cambéu similar en posición non inicial.[4]