Llingües talodi-heiban | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Montes Nuba del Kordofán meridional, | |
Países | Sudán | |
Filiación xenética | Talodí-Heiban | |
Subdivisiones |
Talodí Heibán | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües talodi-heiban son un subamilia de llingües Níxer-Congu falaes nos montes Nuba de Sudán, asitiaos nel Kordofán meridional. Les llingües talodi y les llingües heiban, son clarametne distintes pero esiste un parentescu ente elles.[1]
Tantu les llingües talodi y les llingües heiban constitúin claramente dos grupos filoxenéticos escamplaes dientro de les llingües cordofanas. Estos dos grupos fueron consideraos por Joseph Greenberg (1963) como parte d'un grupu cordofano dientro de les llingües Níxer-Congu. Darréu les agrupaciones de Greenberg fueron definíes, y anguaño considérase que les llingües talodí (tamién llamaes talodi-masakin), y les llingües heiban (tamién llamaes heiban-koalib o koalib-moru) formen xuntes una caña independiente de les llingües Níxer-Congu y nun se postula una cercanía con otres llingües cordofanas, como les del grupu rashad o katla.
Roger Blench seála que tanto la familia talodi como la familia heiban, tienen clases nominales carauterístiques de munchos grupos Níxer-Congu, ente que les llingües katla nun presenten nengún rastru de diches clases nominales (a diferencia de les llingües kadu o les llingües katla, que paecen desenvolver esi sistema de resultes d'un Sprachbund). A partir d'esos fechos Blench conclúi que les llingües cordofanas nun constitúin un grupu filoxenéticu auténticu, sinón siquier tres grupos distintos (y de fechu asitia a les llingües kadu dientro de la llingües nilo-saḥarianes).
Talodi–Heiban |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les llingües lafofa (tegem), dacuando considérense como llingües talodi diverxentes, yá que presenten elementos léxicos diferenciales, polo que dellos autores asitiar como otra caña Níxer-Congu independiente.
Los numberales en distintes llingües heiban son:[2]
GLOSA | Oriental | Central | Occidental | PROTO- HEIBAN- KOALIB | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Warnang | Laro | Utoro | Koalib | Moru | Tira | ||
'1' | ŋɔ̀ʈːɔ́r | kʷɛ̀tɛ̀ | wɛ̀dɔ́ŋ | -ɛ̀t̪ːɛ̀ | gónto | kɛ̀nːɛ | *kʷ-ɛt̪ːɛ |
'2' | ŋèrcːácːény | rɔ́m | kútèn | -iɽɐn | lə́ɡə́ʧan | kɪ̀ɽɪcàn | *kʷ-tan |
'3' | ŋèrːátːén | tə̀ɽìl | t̪èɽel | tɔɔɽɔl | lə́ɡɪ́ʧɪn | kɪ̀ɽɪcɪ́n | *-yɽil(?) |
'4' | ŋèlàmlàŋ | kʷɔ̀ɾɔ̀ŋɔ́ | kɔ̀ɽɔŋ | twaɽŋan | márlon | maɬɽʊ̀ | *kʷoɾoŋo/ *maɽlo |
'5' | ŋyera ŋoʈːor | tʊ̀dìní | t̪ɔ̀ðːnɛ | toðne | ðénə́ŋ | ðɛ́nɛ̀ | *t̪oðene |
'6' | 5+1 | ɲə̀rlə̀l | ɲɛ̄ɽɛl | ɲerlel | 5+1 | ɽɪ̀cín ɽɪ̀cɪ̀n (3+3) |
*ɲyɽlel |
'7' | 5+2 | kʷɔ̀ɾátə̀ɾìl (4+3) |
kɔ̀ɽɔ t̪yɽel (4+3) |
ɗòvɔ̀kkwóɽɔ̀n | 5+2 | 4+3 | *4+3/ *5+2 |
'8' | ŋelamlaːŋɔ (4x2?) |
ɗúbə̀ | dúbə | ɗòvɔ̀kkwópːà | 5+3 | ɔ́bːɔ̀ | *ɗubə |
'9' | ŋyera ŋoʈːor wanoe (10-1?) |
5+4 | 5+4 | kwúnɐ̀tːùrːí | 5+4 | 5+4 | *5+4 |
'10' | kicːukurːɐ | dí | dìː | rúi | rɛ́θ | ʊ́rːɪ̀ | *ɗui |
Los numberales en llingües talodi son:
GLOSA | Talodi | Tegem | Tocho | PROTO- TALODI- TOCHO | ||
---|---|---|---|---|---|---|
Dagik | Nding | Lafofa | Acheron | Lumun | ||
'1' | j-ɜlːʊ | -álːâŋ | tleidi | bulluk | cʊ́lʊ́kʊ̂ | *-a elːʊ(k) |
'2' | j-ɛːɽa | -étːâ | padɛrin | weɽʌk | mɛ̀ɽá | *-ɛːɽa(k) |
'3' | j-ɜt̪ːɜk̚ | t-atːák | pataːdIn | wʌt̪ːʌk | mɽaβʊ́ɾʊ̀k | *-at̪ːak |
'4' | bɽandɔ | -ibːíñik | keːka | bɽando | mɔ́ʲɔ̀ɽɪ̀n | |
'5' | si-s-ɜlːʊ | ciβiñ cálːâŋ | liəgum | zəɡoŋ zulːuk | mʊ́ɣʊ́lʊ̀k | |
'6' | na-j-ɜlːʊ | 5+1 | 5+1 | 5+1 | mɽakʊ́ɾʊ̀k | *5+1 |
'7' | na j-ɛːɽa | 5+2 | 5+2 | mɛ́ɽɛ̀ɽàβʊ́ɾʊ̂k | *5+2 | |
'8' | na j-ɜt̪ːɜk̚ | 5+3 | 5+3 | mámɔ̀ɾmɔ̀ɾ | *5+3 | |
'9' | na bɽandɔ | 5+4 | 5+4 | mʊ́ɣʊ́lláʲɔ̀ɽɪ̀n | *5+4 | |
'10' | n̪ipɽa | ñíβá ñûk | tiəɽum | gurruŋ | mɑ̀tul |