Lomatia hirsuta | ||
---|---|---|
Estáu de caltenimientu | ||
Esmolición menor (IUCN)[1] | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Rosidae | |
Orde: | Proteales | |
Familia: | Proteaceae | |
Subfamilia: | Grevilleoideae | |
Tribu: | Embothrieae | |
Xéneru: | Lomatia | |
Especie: |
Lomatia hirsuta Diels ex J.F.Macbr. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
El radal, raral o nozal montés, (Lomatia hirsuta), ye una especie botánica d'árbol siempreverde de la familia de les Proteaceae. Crez nos montes templaos de Chile, y d'Arxentina, ente los 35 y los 44º de llatitú Sur. En Chile crez dende la IVª a Xª rexón.
Esti árbol o arbustu de fronda persistente, amuesa aguyes pubescentes. Cohabita con especies como'l ciprés del Cordal y el maitén. Tien fueyes llargues (4 a 12 cm), simples, brillantes, ovales, serruchaes; y flores blancucies. Reproducir por granes y vilta del tocón.
Llántase como ornamental; empecipióse'l so cultivu n'España[2] y introducióse nes Islles Britániques tan al norte como Escocia.[3]
Usar pa lleña por causa de la so bayura relativa en ciertos llugares, como la provincia de Palena o la rexón de Aisén, onde esta planta creció como anuevo dempués de que los montes orixinales fueren amburaos a mediaos del sieglu XX y casi sumieren les especies de bona calidá pa lleña. Sicasí la so madera, en parte abuxada amarellentada y en parte castaña en distintos tonos, tien un veteáu de tonos violáceos, que fai que sía usada p'artesaníes, muebles, chapes y compensaos. La so madera ye bien apreciada n'Arxentina pola so bien curiosu granu.
La so corteza, llamada llecha o rethra, utilizar nel tiñíu de llana pa llograr un color café escuro.
Nel Departamentu de Fitobioloxía, Royal Veterinary & Agricultural University, Dinamarca, evaluóse fervinchu de fueyes de radal (Lomatia hirsuta) aisllando 2-metoxijuglona (antifúngico).[4] Tradicionalmente nos pueblos orixinarios el consumu de té de radal trataba problemes bronquiales, asma.[5] L'estractu de fueyes reveló actividá antifúngica contra el fungu Candida albicans.
Lomatia hirsuta describióse por Diels ex J.F.Macbr. y espublizóse en Bibliotheca Botanica 29(Heft 116): 82 1937.[6]
Wikispecies tien un artículu sobre Lomatia hirsuta. |