Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany
diputada provincial de Barcelona
diputada provincial de Barcelona
diputada provincial de Barcelona
Conceyal del Ayuntamientu de Barcelona
president of PEN català (en)
Vida
Nacimientu	Barcelona, 3 d'agostu de 1918
Nacionalidá	España
Residencia	Barcelona
Muerte	Barcelona, 2 d'ochobre de 1991 (73 años)
Familia
Padre	Aureli Capmany i Farrés
Madre	Maria Farnés Pagès
Familia	ver Eugenia Casanovas i Amat (es) (tía abuela (es) ); Sebastià Farnés i Badó (güelu maternu);
Estudios
Estudios	Universidá de Barcelona
Llingües falaes	catalán; castellanu
Oficiu	novelista, dramaturga, ensayista, escritora, traductora, guionista, política
Trabayos destacaos	Necessitem morir (es) ; El cel no és transparent (es) ; Un lugar entre los muertos (es) ; Q112242849
Premios	ver Premio Sant Jordi de Novela (1948) : El cel no és transparent (es) ; Premi Josep Yxart (1957) : Cita de narradors (es) ; Premio Sant Jordi de Novela (1968) : Un lugar entre los muertos (es) ; Cruz de Sant Jordi (1982) ; Premio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil y Juvenil (1983) ;
Movimientu	lliteratura realista
Creencies
Partíu políticu	Partíu de los Socialistes de Cataluña
IMDb	nm0133102
	fmac.org

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (3 d'agostu de 1918, Barcelona – 2 d'ochobre de 1991, Barcelona) foi una novelista, dramaturga y ensayista española. Foi tamién una destacada feminista, activista cultural y antifranquista.^[9]

Biografía

Nieta del intelectual Sebastià Farnés, autor de la Paremioloxía catalana comparada, y fía de Aureli Capmany, folclorista y collaborador en revistes infantiles, pasó la so mocedá nel pisu de la familia al pie de la Rambla de Barcelona. Estudió nel Institutu-Escuela de la Xeneralidá y llicencióse en Filosofía na Universidá de Barcelona de la posguerra.^[10]

Prauticó la docencia mientres les décades de 1940 y 1950 nel Institutu Albéniz de Badalona y na Escuela Isabel de Villena de Barcelona. Tamién trabayó grabando vidriu, oficiu qu'aprendiera na so dómina d'universitaria.^[10]

Cola so primer novela Necessitem morrer (publicada en 1952) quedó finalista del premiu Joanot Martorell de 1947, premiu que ganó al añu siguiente con El cel non és transparent. El so prestíu como narradora llegó-y con noveles como Betúlia, El gust de la pols y Un lloc ente els morts, esta última premiu Sant Jordi de 1968. En 1981 recibió'l Premiu Ramon Fuster, dau pol Colexu Oficial de Doctores y Llicenciaos en Filosofía y Lletres y en Ciencies de Cataluña, y en 1983 ganó'l Premiu Crítica Serra d'Or de Lliteratura Infantil y Xuvenil col El malefici de la reina d'Hongria.^[11]

Foi una escritora catalana más polifacétiques, yá que amás de la narrativa y traducción; cultivó'l teatru, l'ensayu y otros xéneros lliterarios.

Nel campu de la dramaturxa, fundó (1959) al pie de Ricard Salvat la Escuela d'Arte Dramático Adrià Gual. Exerció de profesora, d'actriz y de direutora. Amás, estrenó obres propies, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret foi un destacáu abogáu de los obreros de Cataluña que morrió asesináu en 1920.

Como ensayista sobresal poles sos obres sobre la situación de la muyer, sobremanera con La dona a Catalunya: consciència i situació, de 1966. Tamién dedicó numberosos artículos a diversos aspeutos de la cultura y de la sociedá catalana. Asina mesmu, destaquen los sos llibros de memories Pedra de toc (1 y 2), Mala memòria, y Això era i no era.

Participó ya intervieno nel "Míting de la Llibertat" (22 de xunu de 1976) y nel procesu constituyente del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (payares de 1976).

Foi rexidora y responsable de les árees de Cultura y d'Ediciones nel Conceyu de Barcelona mientres les primeres llexislatures pol Partíu de los Socialistes de Cataluña (PSC), y miembru de la Diputación de Barcelona dende'l 1983 hasta a la so muerte.^[10] Foi tamién miembru de l'Asociación d'Escritores en Llingua Catalana, y presidenta del Centru Català del Pen Club.

Finó tres una llarga enfermedá'l 2 d'ochobre de 1991 na ciudá de Barcelona y foi encenrada nel Campusantu de Collserola.^[12]

Obres

Obres completes

Obra completa (7 volúmenes). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edición al cargu de Guillem-Jordi Graells)

Realizó una amplia y granible obra en dellos xéneros:^[13]

Novela

Necessitem morrer. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977
L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955
Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956
Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956
Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988
Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959
El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986
La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963
El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966
Un lloc ente els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999
Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994
Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970
Quim-Quima. Barcelona: Cercu, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991
El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987
Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006
Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983
El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

Narrativa curtia

Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952
Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971
Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Taró, 1971
Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980
Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (con Pere Calders). Barcelona: Destín, 1988
Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990
De veu a veu: contes i narracions. [con Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001

Lliteratura infantil

Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
El malefici de la reina d'Hongria o-yos aventures dels trés patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993
La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989

Teatru

Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [con Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
Ca, barret! [con Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Ensayu

Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Hestories de Barcelona [fotografíes d'A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La Dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
En busca de la muyer española. Barcelona: Laia, 1982
Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [parola transcrita per Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temes de hoy, 1990
Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Dietarios y memories

Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Cómic

Dona, doneta, donota (con Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Guiones

L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978
La nina. Televisión, 1977-1978 [basáu en casa de nines d'Ibsen).
Tereseta-que-baixava-eles-escales. Televisión, 1977-1978 [basáu nel cuentu homónimu de Salvador Espriu]
Aquesta nit non vindrem a sopar. Televisión, 1978 – 1979
La nit catalana. Televisión, 1978-1979
Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casset (1979).
Les nits de la tieta Rosa. Televisión, 1980

Traducciones

Del francés

BALZAC, Honoré de: L'postrera encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
DURES, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [con Jaume Vidal Alcover]
SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
SIMENON, Georges: Liberty Chigre. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964

Del italianu

CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
LIONNI, Leo: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967
PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966

Del inglés

CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965

Referencies

↑ Afirmao en: Nou diccionari de la literatura catalana. Editorial: Edicions 62. Llingua de la obra o nome: catalán. Data d'espublización: 18 ochobre 2000.
↑ ^2,0 ^2,1 Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 118858927. Data de consulta: 10 ochobre 2015. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
↑ Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0133102. Data de consulta: 20 xunetu 2016. Llingua de la obra o nome: inglés.
↑ ISBN-13: 978-84-946982-5-5.
↑ URL de la referencia: https://llegim.ara.cat/llegim/narradora-ironica-intelligent_1_1512207.html.
↑ URL de la referencia: https://core.ac.uk/download/pdf/39080459.pdf.
↑ Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20170427100306/http://www.thesecretlarevista.com/ca/00000096/6307/Un_lloc_entre_els_morts.html.
↑ URL de la referencia: http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=7356.
↑ Dale May Barbara (2000) “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volúmen VI (catalán/gallego/vasco) Barcelona:Anthropos páxs.92-99
↑ ^10,0 ^10,1 ^10,2 «Maria Aurèlia Capmany Farnés». Diccionari Biogràfic de Dones. Associació Institut Joan Lluís Vives (CC-BY-SA vía OTRS). Consultáu'l 19 d'abril de 2016.
↑ Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (ed.): «Premis». Consultáu'l 19 d'abril de 2016.
↑ Find a grave (ed.): «Maria Aurèlia Capmany». Consultáu'l 19 d'abril de 2016.
↑ Diccionari Biogràfic de Dones (ed.): «Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista» (catalán). Archiváu dende l'orixinal, el 2013-10-20. Consultáu'l 19 d'abril de 2016.

Bibliografía

Dale May Barbara (2000) “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volúmen VI (catalán/gallego/vasco) Barcelona:Anthropos

Fontes bibliográfiques y documentales

Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
(1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.
(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.
(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.
(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.
(1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.
(2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.
Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.
Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)^[1]

Enllaces esternos

Maria Aurèlia Capmany en lletrA, la literatura catalana a internet (en español)
Páxina dedicada a la escritora Archiváu 2006-08-30 en Wayback Machine
Fundación Maria Aurèlia Capmany

↑ «"L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena". Article a NotíciesTGN». Archiváu dende l'orixinal, el 2013-06-28.

[3b260ae32945ddaff4161578943e398e06ee5df4-1] Afirmao en: Nou diccionari de la literatura catalana. Editorial: Edicions 62. Llingua de la obra o nome: catalán. Data d'espublización: 18 ochobre 2000.

[2a6211f0959bc9e299f11afa5ba5259e808c2c5f-2] 2,0 ^2,1 Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 118858927. Data de consulta: 10 ochobre 2015. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.

[fc3e4196f076112345af4086790258e7da9550c5-3] Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0133102. Data de consulta: 20 xunetu 2016. Llingua de la obra o nome: inglés.

[4f15f581ffd700fc1e1b5d467e128b5a8bcdd0e8-4] ISBN-13: 978-84-946982-5-5.

[650cc7cb95fb5b5e2a6fda94e4f7cf7512d46c02-5] URL de la referencia: https://llegim.ara.cat/llegim/narradora-ironica-intelligent_1_1512207.html.

[5dde3307ac0ee983a260d1816b5f0050a9cfcab5-6] URL de la referencia: https://core.ac.uk/download/pdf/39080459.pdf.

[a882395e0c5f2083287fb6560270f9074087caac-7] Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20170427100306/http://www.thesecretlarevista.com/ca/00000096/6307/Un_lloc_entre_els_morts.html.

[f6f3462393070a836ebe975218f84ee9fd7e104c-8] URL de la referencia: http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=7356.

[Dale-9] Dale May Barbara (2000) “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volúmen VI (catalán/gallego/vasco) Barcelona:Anthropos páxs.92-99

[DbD-10] 10,0 ^10,1 ^10,2 «Maria Aurèlia Capmany Farnés». Diccionari Biogràfic de Dones. Associació Institut Joan Lluís Vives (CC-BY-SA vía OTRS). Consultáu'l 19 d'abril de 2016.

[11] Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (ed.): «Premis». Consultáu'l 19 d'abril de 2016.

[12] Find a grave (ed.): «Maria Aurèlia Capmany». Consultáu'l 19 d'abril de 2016.

[13] Diccionari Biogràfic de Dones (ed.): «Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista» (catalán). Archiváu dende l'orixinal, el 2013-10-20. Consultáu'l 19 d'abril de 2016.

[14] «"L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena". Article a NotíciesTGN». Archiváu dende l'orixinal, el 2013-06-28.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[1]