Nieta del intelectual Sebastià Farnés, autor de la Paremioloxía catalana comparada, y fía de Aureli Capmany, folclorista y collaborador en revistes infantiles, pasó la so mocedá nel pisu de la familia al pie de la Rambla de Barcelona. Estudió nel Institutu-Escuela de la Xeneralidá y llicencióse en Filosofía na Universidá de Barcelona de la posguerra.[10]
Prauticó la docencia mientres les décades de 1940 y 1950 nel Institutu Albéniz de Badalona y na Escuela Isabel de Villena de Barcelona. Tamién trabayó grabando vidriu, oficiu qu'aprendiera na so dómina d'universitaria.[10]
Cola so primer novela Necessitem morrer (publicada en 1952) quedó finalista del premiu Joanot Martorell de 1947, premiu que ganó al añu siguiente con El cel non és transparent. El so prestíu como narradora llegó-y con noveles como Betúlia, El gust de la pols y Un lloc ente els morts, esta última premiu Sant Jordi de 1968. En 1981 recibió'l Premiu Ramon Fuster, dau pol Colexu Oficial de Doctores y Llicenciaos en Filosofía y Lletres y en Ciencies de Cataluña, y en 1983 ganó'l Premiu Crítica Serra d'Or de Lliteratura Infantil y Xuvenil col El malefici de la reina d'Hongria.[11]
Foi una escritora catalana más polifacétiques, yá que amás de la narrativa y traducción; cultivó'l teatru, l'ensayu y otros xéneros lliterarios.
Nel campu de la dramaturxa, fundó (1959) al pie de Ricard Salvat la Escuela d'Arte Dramático Adrià Gual. Exerció de profesora, d'actriz y de direutora. Amás, estrenó obres propies, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret foi un destacáu abogáu de los obreros de Cataluña que morrió asesináu en 1920.
Como ensayista sobresal poles sos obres sobre la situación de la muyer, sobremanera con La dona a Catalunya: consciència i situació, de 1966. Tamién dedicó numberosos artículos a diversos aspeutos de la cultura y de la sociedá catalana. Asina mesmu, destaquen los sos llibros de memories Pedra de toc (1 y 2), Mala memòria, y Això era i no era.
Participó ya intervieno nel "Míting de la Llibertat" (22 de xunu de 1976) y nel procesu constituyente del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (payares de 1976).
Foi rexidora y responsable de les árees de Cultura y d'Ediciones nel Conceyu de Barcelona mientres les primeres llexislatures pol Partíu de los Socialistes de Cataluña (PSC), y miembru de la Diputación de Barcelona dende'l 1983 hasta a la so muerte.[10] Foi tamién miembru de l'Asociación d'Escritores en Llingua Catalana, y presidenta del Centru Català del Pen Club.
Finó tres una llarga enfermedá'l 2 d'ochobre de 1991 na ciudá de Barcelona y foi encenrada nel Campusantu de Collserola.[12]
Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [con Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
Ca, barret! [con Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984
Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Hestories de Barcelona [fotografíes d'A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La Dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
↑ 2,02,1Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 118858927. Data de consulta: 10 ochobre 2015. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
↑Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0133102. Data de consulta: 20 xunetu 2016. Llingua de la obra o nome: inglés.
↑Dale May Barbara (2000) “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volúmen VI (catalán/gallego/vasco) Barcelona:Anthropos páxs.92-99
Dale May Barbara (2000) “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volúmen VI (catalán/gallego/vasco) Barcelona:Anthropos
Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
(1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.
(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.
(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.
(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.
(1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.
(2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.
Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.
Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)[1]