Mónica Jiménez![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
14 abril 2014 - 4 xunu 2016
18 abril 2008 - 11 marzu 2010 ← Yasna Provoste - Joaquín Lavín → | |||||
Vida | |||||
Nacimientu | Santiagu, 25 d'avientu de 1940 | ||||
Nacionalidá |
![]() | ||||
Residencia | Santiagu | ||||
Muerte | Santiagu, 25 d'agostu de 2020[1] (79 años) | ||||
Causa de la muerte | cáncanu | ||||
Familia | |||||
Padre | Óscar Jiménez Pinochet | ||||
Fíos/es | 5 | ||||
Estudios | |||||
Estudios |
Pontificia Universidá Católica de Chile Universidá Católica d'América | ||||
Llingües falaes |
castellanu inglés | ||||
Oficiu | política, asistenta social, diplomática | ||||
Premios |
ver
| ||||
Creencies | |||||
Relixón | catolicismu | ||||
Partíu políticu |
Partido Demócrata Cristiano (es) ![]() | ||||
![]() |
Mónica Eliana Jiménez de la Jara (25 d'avientu de 1940, Santiagu – 25 d'agostu de 2020, Santiagu) foi una asistente social, pedagoga, investigadora y consultora chilena, ministra d'Estáu mientres el primer Gobiernu de la presidenta Michelle Bachelet.
Ye fía de Eliana de la Jara Parada y Óscar Jiménez Pinochet, quien foi ministru de Salvador Allende. El so hermanu Jorge foi ministru de Patricio Aylwin.[2]
Estudió trabayu social na Universidá Católica de Chile, dende onde egresó nel añu 1962.[3][4] Darréu, en 1981, foi becaria del plan Fulbright, onde participó nel Programa p'Académicos Residentes na Universidá Católica d'América, en Washington D.C., Estaos Xuníos, graduándose de master en educación pal trabayu social.[3][4]
Ye viuda de Juan Barros Barros, con quien tuvo cinco fíos.
A empiezos de los años 1990 integró la Comisión Nacional de verdá y Reconciliación, la qu'ellaboró'l Informe Rettig sobre les violaciones a los derechos humanos que tuvieron llugar mientres la dictadura militar d'Augusto Pinochet (1973-1990).[4][5]Tamién presidió la Comisión Xusticia y Paz, organismu de la Conferencia Episcopal de Chile.
Ente 2001 y 2006 promovió'l proyeutu interuniversitario Universidá Constrúi País, que lideró y que cuntó cola coordinación de Corporación Participa y Fundación Avina. Ésti representa unu de los principales programes llevaos a cabu a nivel iberoamericanu en materia de formación de líderes socialmente responsables.[6]
En xineru de 2004 asumió la rectoría de la Universidá Católica de Temuco.[4] En tal cargu, formó parte del Conseyu Asesor Presidencial de la Educación, surdíu arriendes de les movilizaciones estudiantiles de 2006, qu'en marzu de 2007 apurrió'l so informe final a la presidenta Michelle Bachelet.
Foi parte del Conseyu Consultivu de la Fundación Paz Ciudadana, fundadora y presidenta del direutoriu de la Corporación Participa, direutora executiva de la Corporación Educativa Aprender y líder del Proyeutu Universidá Constrúi País.[3]
Asumió la cartera d'Educación tres la destitución de Yasna Provoste n'abril de 2008.[3][4][5] Nesi cargu tocó-y enfrentar a fines de 2009 les movilizaciones de los profesores pol pagu de la llamada delda histórica. Esi mesmu añu inscribir nel Partíu Demócrata Cristianu.[7]
Conózse-y más porque sufrió l'agresión per parte d'una estudiante, quien-y refundió un vasu con agua na cara cuando exerció'l cargu de Ministra d'Educación. Esto asocedió por cuenta de que'l gobiernu, estudiantes y profesores caltuvieron un llargu conflictu pol intentu de l'autoridá d'aprobar una llei que dexaba l'arriquecimientu y la selección d'alumnos nel sistema escolar.[ensin referencies]
En 2014 foi designada embaxadora del so país ante la Santa Sede por Bachelet, mientres el so segundu gobiernu,[8] hasta abril del 2016, en que foi treslladada a la embaxada d'Israel.[9]