Nuphar lutea ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Dilleniidae | |
Orde: | Nymphaeales | |
Familia: | Nymphaeaceae | |
Xéneru: | Nuphar | |
Especie: |
Nuphar lutea L. Sm. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Nuphar lutea,[1] ye una especie de planta acuática perteneciente a la familia de les ninfacees.
Ye nativa d'Eurasia onde crez en llagos y estanques d'agua duce, colos sos raigaños fixos na tierra y les sos fueyes llexando na superficie de l'agua.
Planta de raigañu rizomatusa. Fueyes fuertes de forma plana, ovalada y daqué apuntiada. Tarmu floral solitariu, terminal, de 40 cm de llargu, de los cualos dellos centímetros sobresalen de l'agua. La flor mide unos 6 cm de diámetru con forma de taza, ye hermafrodita y polinizada polos inseutos. Floria de xunu a setiembre nel hemisferiu norte. Les granes tán conteníes n'aquenios redondos y con bárabos a semeyanza de verrugas que son distribuyíos pola corriente d'agua. Puede crecer na agua d'hasta 40 cm de fondura.
Mientres enforma tiempu foi utilizada na medicina tradicional, el raigañu aplicar a la piel y comíense tanto'l raigañu como les granes pa tratar distintes afecciones. Les granes, comestibles, pueden molese hasta amenorgales a farina. El raigañu tamién ye comestible, pero puede resultar increíblemente amargosa en delles plantes.[2]
Nuphar lutea describióse por L. Sm. y espublizóse en Florae Graecae Prodromus 1: 361. 1809.[3]
|
Ambudillo, botellera, cobertera, coberteras, cubiletes, cuenques del Guadiana, embudillo, escudete mariellu, fueyes de carambuco, lampazo del Guadaira, maravía de ríu, maravíes de ríu, nenúfar, nenúfar mariellu, nenúfar de flor mariella, ninfa mariella, ninfea mariella, ninfea de flor mariella, torteres.[6]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Nuphar lutea. |