Parinari campestris | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
(ensin clasif.): | Eudicots | |
(ensin clasif.): | Rosids | |
Orde: | Malpighiales | |
Familia: | Chrysobalanaceae | |
Xéneru: | Parinari | |
Especie: |
P. campestris Aubl. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Parinari campestris ye una especie d'árbol na familia de plantes Chrysobalanaceae que ye nativu de Trinidá y Tobagu, les Guayanes, Venezuela y Brasil. Tien fama de tener propiedaes aafrodisiaques.
La especie ye un árbol qu'algama un tamañu d'hasta 25 metros d'altu. Les cañes nueves son peludas pero lleguen a tar ensin pelo cola edá. Les fueyes, son de 6-13 centímetros de llargu y 3-6,5 centímetros d'anchu, son llises y brillantes nes sos superficies cimeres. La superficie inferior de les fueyes ye peluda coles venes plantegaes prominentes. Les estípules son amplies na base, pero estrechándose a un puntu; que son alredor de 3 centímetros de llargu. Les flores son hermafrodites, con cinco pétalos blancos, siete estames y siete o ocho estaminodios. El frutu ye una carnosa drupa de 4.6 centímetros de llargu y 2.3 centímetros d'anchu.[1]
Parinari campestris crez en montes abiertos y avérase a los cantos de sabanes y riberes de los ríos. Estender dende Trinidá y Tobagu, nel norte, al traviés de partes de Venezuela, Guyana, Surinam y el norte de Brasil.[1]
Parinari campestris ye una de delles especies, incluyendo Richeria grandis y Roupala montana que conoz col nome común bois bandé. Estes especies tienen fama de tener propiedaes aafrodisiaques.[2] La especie tamién s'utilicen ritualmente nel winti, una relixón afro-Surinamesa.[3]
Los estractos de les fueyes de P. campestris demostraron tornar la interacción ente'l factor de crecedera endotelial vascular A y de crecedera endotelial vascular del factor receptor 1.[4]
Parinari campestris describióse por Jean Baptiste Christophore Fusée Aublet y espublizóse en Histoire des Plantes de la Guiane Françoise 1: 517, t. 206. 1775.[5]
Wikispecies tien un artículu sobre Parinari campestris. |