Coordenaes: 10h 32m 48.672s, 9° 18′ 23.709″
Rho Leonis (ρ Lleo / 47 Leonis / HD 91316)[10] ye una estrella na constelación de Lleo, asitiada a 8 minutos d'arcu de la eclíptica. Dacuando recibe'l nome de Shir, del persa «lleón». Na antigua Babilonia señalaba la decimosesta constelación eclíptica, Maru-sha-arkat-Sharru, que'l so significáu pue ser el «cuartu fíu» o «el fíu de cuatro años tres el rei».[11]
Rho Leonis ta bien alloñada de nós y, al igual que Deneb (α Cygni), la so distancia nun puede midise per aciu paralax. Una estimación de la mesma pue ser 3650 años lluz. Ye una estrella binaria, que la so componente visible, Rho Leonis A, ye una superxigante azul de tipu espectral B1Ib y magnitú aparente +4,4. Extraordinariamente lluminosa, relluma con una lluminosidá 165.000 vegaes mayor que la del Sol. Como otres superxigantes tamién ye llixeramente variable, con una variación irregular de rellumu en redol al 7%. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 55 km/s, implicando un periodu de rotación inferior a 21 díes. 23 vegaes más masiva que'l Sol, la so masa ta bien percima de la llende en que les estrelles rematen los sos díes en forma de supernova, siendo ésti'l final que lu espera a esta estrella. Anque la so edá averada ye de namái 7 millones d'años, yá terminó nel so interior la fusión d'hidróxenu, y nun va trescurrir enforma tiempu primero que sobrevenga la esplosión final.[12]
Sobre Rho Leonis B poco se sabe, nin siquier el tipu espectral. Lo que sí ye seguro ye qu'hai de ser bien masiva tamién, yá que apenes ye media magnitú más tenue que Rho Leonis A.
El sistema estelar Rho Leonis ta relativamente alloñáu del planu galácticu, llugar de nacencia de la mayor parte de les estrelles, lo que suxure que foi movíu dende ellí por dalguna interaición gravitatoria, pudiendo ser consideráu una versión menor de les llamaes estrelles fuxitives.[12]