![]() | |
---|---|
estrella[1] y near-IR source (en) ![]() | |
Datos d'observación | |
Ascensión reuta (α) | 186,30997843542 °[2] |
Declinación (δ) | 0,76970742788 °[2] |
Distancia a la Tierra | 552,303 pc |
Magnitú aparente (V) | 6,6 (banda V) |
Constelación | Virgu |
Velocidá radial | 2 km/s[4] |
Parallax | 1,8106 mas[2] |
Tipu espectral | C-N:3_C2_5_MS3_tau2_SiC1[5] |
Otros nomes | |
Ver llista
| |
![]() |
Coordenaes: 12h 25m 14.395s, 0° 46′ 10.947″
SS Virginis (SS Vir / HD 108105 / HIP 120212)[6] ye una estrella variable na constelación de Virgu. Alcuéntrase a aproximao 1820 años lluz de distancia del Sistema Solar.[7]
SS Virginis ye una estrella de carbonu de tipu espectral CII catalogada como variable semirregular SRA.[8] Esta clase de variables son xigantes de tipos espectrales tardíos (M, C, S o Me, Ce, Se) qu'amuesen periodicidá persistente y de normal pequeñes amplitúes, menores de 2,5 magnitúes en banda V. Los sos periodos tán nel rangu de 35 a 1200 díes —el rellumu de SS Virginis bazcuya ente magnitú aparente +6,0 y +9,6 a lo llargo d'un ciclu de 364,14 díes.[8] Munches d'estes estrelles difieren de les variables Mira namái en que les sos amplitúes son menores. Coles mesmes SS Virginis ye —al igual que RU Virginis, tamién en Virgu— una estrella de carbonu, que la so atmósfera estelar contién más carbonu que oxíxenu, siendo la so rellación C/O de 1,08. La so lluminosidá ye aproximao 8200 vegaes mayor que la lluminosidá solar.[9]
Investigaciones d'alta resolución na banda K del infrarroxu cercanu pol métodu d'ocultación dexaron determinar un valor bien precisu del diámetru angular de SS Virginis, esto ye, 8,37 ± 0,07 milisegundos d'arcu.[10] D'alcuerdu a la so distancia envalorada, tien un radiu aproximao 500 vegaes más grande que'l radiu solar. Si tuviera asitiada nel llugar del Sol, estender hasta'l cinturón d'asteroides, quedando englobados los cuatro primeros planetes —incluyida la Tierra— nel so interior. Per otra parte, SS Virginis ye una estrella desaxeradamente fría, con una temperatura efectivo de namái 2445 ± 40 K.[10]