Valla de Melilla | |
---|---|
Valla de Melilla (es) | |
muru de seguranza, frontera internacional (es) ![]() ![]() | |
![]() | |
Llocalización | |
Coordenaes | 35°17′58″N 2°58′28″W / 35.29944°N 2.97455°O |
Historia y usu | |
Apertura | 1998 |
Arquiteutura | |
Altor | 6 m |
![]() |
La valla de Melilla ye una barrera física asitiada nes llendes de la ciudá española de Melilla con Marruecos, nel norte d'África y en territoriu español. El so propósitu ye enzancar o torgar la entrada d'inmigrantes illegales.
La frontera de Melilla, xunto cola de Ceuta, son los dos úniques fronteres terrestres de la Unión Europea n'África.[1]
Empezó a construyise en 1998, primeramente yera una sola valla y más palantre dos valles paraleles de tres metros d'altor. En 2005 alzar hasta los seis metros, en 2006 realizáronse arreglos, en 2007 añadióse un sirga tridimensional de 3 metros d'altor ente dambes y en 2014 añadiéronse mallas "antitrepa".[2]
Llevantar en 1998 y el so costu foi de 5500 millones de pesetes. Consiste en 12 km de dos valles paraleles de 6 metros d'altor con alambres d'escayos enriba. Esisten puestos alternaos de vixilancia y caminos ente les valles pal pasu de vehículos de vixilancia. Cables sol suelu conecten una rede de sensores electrónicos de ruiu y movimientu. Ta fornida con lluces d'alta intensidá y videocámaras de vixilancia, según equipos de visión nocherniega. El so altor doblóse a 12 metros por cuenta de la crisis d'inmigrantes en masa en setiembre y payares del 2005 provenientes del cercanu campamentu del monte Gurugú.
Los intentos d'engatar vense atayaos poles carauterístiques retráctiles de lo so parte final. Ente la primera y la segunda esiste un treme a manera de tela d'araña con cable d'aceru ensin elementos cortantes, que ralentiza la maniobrabilidad.
Incorpora sensores de presencia, cámares automátiques y tola información centralizar nun puntu de xestión. Supón un aforru de personal de vixilancia que ronda'l 50%.[3]
En 2013 y 2014 asitióse una malla metálica na que nun se pueden introducir los deos pa engatar. Tamién s'incorporó al equipu de vixilancia de la Guardia Civil un segundu helicópteru y el primeru fornir con una cámara térmica y un focu pa vixilar mientres la nueche'l territoriu marroquín. Dos Módulos d'Intervención Rápida de la Guardia Civil ocupar de repeler los asaltos.[4]
En 2005 instalar na verja alambres con cuchielles que provocaben fondos cortes nes manes y piernes de quien intentaben saltar. Tres les denuncies de distintes persones y coleutivos, y en demostrándose que causaben importantes mancadures, el presidente del Gobiernu, José Luís Rodríguez Zapatero, comprometer a quitar en 2006. Fueron retiraes en 2007 y sustituyíes por una sirga tridimensional.
En 2013, el Ministeriu del Interior volvió asitiar cuchielles nos alambres de la parte alta de la verja a lo llargo d'un terciu del so percorríu.[4]
La esperanza d'un futuru meyor atrai cada añu a cientos de subsaḥarianos a les proximidaes de la valla coles mires de saltala y entrar asina n'España. Los que consiguen faelo tienen derechu, según la llexislación española, a ser acoyíos temporalmente nun Centru d'Estancia Temporal d'Inmigrantes (CETI), onde se-yos apurre un techu y trés comíes al día. Pueden tamién circular llibremente per Melilla mientres se tramita per vía alministrativa'l so procedimientu d'espulsión como inmigrantes illegales que son. Una parte d'ellos son treslladaos a la península pal so ingresu en Centros d'Internamientu d'Inmigrantes (CEI), asitiaos en ciudaes como Madrid, Barcelona, Murcia, etc., onde van tar reteníos mientres un periodu máximu de 60 díes, tres los cualos van ser deportaos a los sos países d'orixe si completóse'l procedimientu, o en casu contrariu van quedar en llibertá.
N'ochobre del 2005, más de 700 inmigrantes subsaḥarianos desarmaos intentaron entrar en territoriu español dende la frontera marroquina. Munchos d'ellos fueron tirotiaos pol personal de vixilancia marroquina. Decenes de persones fueron deportaes dende la contorna de la valla y fueron abandonaes nel desiertu.[5]
Diverses organizaciones de la sociedá civil como APDHA denunciaron lo asocedío ensin nengún tipu de respuesta poles autoridaes marroquines nin españoles al respeutu.[6]
Amnistía Internacional[7] y Médicos ensin fronteres[8] acusaron al Gobiernu de Marruecos d'abandonar a mamplén de refuxaos nel Desiertu d'El Sáḥara ensin comida y ensin agua en 2006.
Tres el temporal que solmenó a Melilla n'ochobre de 2008, unes 65 persones intentaron trespasar la valla, 45 consiguir[9]
Aprovechando los desperfectos que sufrió l'alambrada tres los hinchentes de finales d'ochobre, más de 200 persones realizaron dos asaltos masivos, repelidos poles policías española y marroquina y la Guardia Civil con material antidisturbios y gases lacrimógenos.[10]
El trés de xunetu morrieron trés persones al intentar pasar. Dos d'elles nel llau marroquín y una del llau español.[11]
Siete persones saltaron n'ochobre de 2010 [12]
Cuatro persones llograron saltar la valla en xunetu de 2011 tres dellos meses ensin rexistrase nengún intentu. [13]
N'ochobre otra persona consiguió pasar. [14]
Trenta persones pasaron la doble valla n'agostu de 2012 en dos intentos coordinaos na mesma nueche (aproximao 70 y 80 persones cada unu). Los trenta que llegaron a territoriu español fueron ingresaos nel Centru d'Estancia Temporal d'Inmigrantes (CETI) dependiente del Imserso.[15]
Cuatro díes más tarde otru grupu d'alredor de 450 persones realizó otru intentu masivu pa saltar la valla y unes 60 consiguir. La Delegación del Gobiernu en Melilla informó que toos ellos van ser deteníos y va aplicáse-yos la llei d'extranxería y van ser internaos nel Centru d'Estancia Temporal d'Inmigrantes (CETI) que va llegar a los 720 internos.[16]
El 2 de setiembre hubo un intentu fallíu de 60 persones y otres 70 persones consiguieron aportar a la isla de Tierra, nel archipiélagu d'Alhucemas, de soberanía española. El 3 de setiembre, 160 intentar de nuevu anque namái ente 5 y diez consiguieron llegar al otru llau.[17] Ante l'aumentu d'intentos de saltu, treslladar a Melilla n'agostu axentes del Grupu de Reserva de Seguridá (GRS) de la Guardia Civil, dedicaos al control de mases.
EL 21 de setiembre, cruciaron ente 20 y 30 persones d'un total de 150 que lo intentaron.[18][19]
N'abril de 2013, un grupu d'unes 200 persones intentó saltar la valla y alredor de 50 consiguir.[20]
En xunu de 2013, un grupu d'unes 300 persones intentó saltar la valla y alredor de 100 consiguir.[21]
En xunetu de 2013, un grupu d'unes 100 persones intentó saltar la valla y alredor de 40 consiguir.[22] Trés periodistes fueron deteníos cuando taben cubriendo la noticia.[23]
En payares de 2013 un grupu d'ente 150 y 200 persones consiguió pasar a Melilla al traviés de la valla.[24] Una persona finó al cayer de lo alto de la valla mientres el saltu.[25]
N'avientu de 2013 un grupu d'unes 100 persones intentaron saltar la valla pero torgar l'actuación de la Guardia Civil.[26]
Ente xineru y febreru de 2014, más de 4000 persones intentaron saltar la valla y unes 600 consiguir.[27]
Ante les devoluciones irregulares que la Guardia Civil realiza na valla, diverses organizaciones sociales arrexuntaes en Migreurop soliciten el fin a les devoluciones sumarias y el respetu a la llexislación nacional , europea ya internacional.[28]