Áed mac Boanta

Plantilla:Infotaula personaÁed mac Boanta
Biografia
Mort839 Modifica el valor a Wikidata
Llista de reis de Dál Riata
833 – 839
← Domnall mac Caustantín, Óengus II – Eóganan mac Óengusa → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata


Áed mac Boanta (mort el 839) va ser un rei de Dál Riata.

L'única referència a Áed als anals irlandesos es troba als Annals d'Ulster, on consta que "Eóganán mac Óengusa, Bran mac Óengusa, Áed mac Boanta, i d'altres gairebé innombrables (és a dir, l'elit de la noblesa escot i picta del regne de Fortriú)" van morir en una batalla lliurada pels homes de Fortriu. contra els víkings el 839.[1]

El Duan Albanach enumera un "Áed An" que va governar durant quatre anys sobre Dál Riata després dels 9 anys d'Oengus mac Fergusa,[2] i els Sincronismes de Flann Mainistrech el situen entre Caustantín mac Fergusa i Eóganán mac Óengusa, nebot de Caustantín.[3] La historiografia dubta que tant Caustantín com Eóganán haguessin governat realmement sobre Dál Riata, en canvi sí que es creu que Áed va ser rei.[4] Contràriament a la tesi “clàssica” recolzada especialment per Alfred P. Smyth,[5] Alex Woolf considera que és dubtós que Eòganán mac Oengus hagués estat un rei de Dalriada, tot i que no descarta que sí que hio hagués estat de Fortriú. Calcula que Áed mac Boanta va ser, com a successor de Domnall mac Caustantin, un rei subordinat (sub-regulus) de Dalriada des del 835 fins al 839.[6]

En qualsevol cas, segons els Annals d'Ulster, tots dos van morir en una gran batalla contra els "pagans" (invasors víkings). el 839. Aquest desastre va permetre a Kenneth I d'Escòcia reclamar la doble reialesa des del 842.

Áed podria haver estat precedit com a rei per Domnall mac Caustantín.[4] No se sap quins reis el van seguir, si és que n'hi hagués hagut cap, abans que la regió caigués sota el domini dels nòrdic-gaèlics, com els Uí Ímair, a la darrera part del segle IX.

Recerències

[modifica]
  1. ↑ Anderson, 1990, p. 268–269.
  2. ↑ Forbes Skene, 1867, p. 62.
  3. ↑ Anderson, 1990, p. cxxxiv–cxxxv.
  4. ↑ 4,0 4,1 Broun, 1998, p. 86–87.
  5. ↑ Smyth, 1984, p. 179-180 i 182-184.
  6. ↑ Woolf, 2007, p. 63-64.

Bibliografia

[modifica]
  • Anderson, Alan Orr. Early Sources of Scottish History A.D 500–1286 (llibre). vol. 1. Stamford: Paul Watkins, 1990. ISBN 1-871615-03-8. 
  • Broun, Dauvit. Pictish Kings 761-839: Integration with Dál Riata or Separate Development (llibre) (en anglès). Dublín: Sally Foster (ed.) The St Andrews Sarcophagus: A Pictish masterpiece and its international connections. Dublin: Four Courts Press, 1998. ISBN 1-85182-414-6, 1998 (The St Andrews Sarcophagus). ISBN 1-85182-414-6. 
  • Skene, W. F.. Chronicles Of The Picts,Chronicles Of The Scots, And Other Early Memorials Of Scottish History (llibre). Edinburgh: H.M General Register House, 1867. «Reimprès per Kessinger Publishings's (2007) ISBN 1432551051» 
  • Smyth, Alfred P. Warlords and Holy men Scotland AD 80~1000 (llibre). Edimburg: Edinburgh University Press, 1984. ISBN 0-7486-0100-7. 
  • Woolf, Alex. From Pictland to Alba, 789-1070. Edinburgh University Press, 2007.