Ètica mèdica

L'ètica mèdica és la reflexió filosòfica sobre els principis normatius de l'activitat dels professionals de la salut, i dels deures i obligacions que se'n desprenen.^[1]

Els escrits de l'il·lustre metge de l'antiguitat, Hipòcrates, van ser uns dels primers documents d'ètica mèdica que influeixen fins avui els principis de l'exercici de la professió mèdica. Per això per molts és considerat com el pare de l'ètica mèdica.^[2] Una ètica mèdica consistent contribueix a protegir els professionals contra la ingerència política, el control públic i la burocràcia.^[3]

Deontologia mèdica

La deontologia mèdica és el conjunt de principis, deures i regles ètiques que han de guiar la conducta professional del metge.^[4]

Molts països van organitzar per llei un organisme que ha de vetllar el respecte del codi deontològic, que ha adaptar-lo a l'evolució del progrés científic i tècnic i que sovint pot intervenir tot i sancionar quan un metge no respecta el codi. A l'Estat Espanyol aquest paper incumbeix a l'Organització Mèdica Col·legial (OMCE), com a representant dels metges col·legiats. L'OMCE assumeix com un dels seus objectius prioritaris la promoció i el desenvolupament de la deontologia professional i publica un Codi d'Ètica i Dentología Mèdica, que regularment està actualitzat. «Les normes del Codi de Deontologia, que són de compliment obligatori, tenen la funció de regular el comportament professional d’una manera objectiva, amb poc marge per a la interpretació subjectiva.»^[5] L'incompliment d'aquests principis constitueix una falta disciplinària tipificada als Estatuts Generals de l'OMCE. Té una comissió de deontologia en cada província del regne.^[6]

Principis fonamentals d'ètica mèdica

• El secret professional
• La beneficència
• L'autonomia
• La justícia
• La no-maleficència (Primum non nocere)

Vegeu també

• Bioètica
• Deontologia
• Deontologia professional
• Jurament Hipocràtic
• Equilibri clínic

Enllaços externs

• Código de deontología médica, guia de ética médica (castellà) Arxivat 2013-06-12 a Wayback Machine. (En catala: Codi de Deontologia Mèdica. Guia d'Ètica Mèdica), Madrid, Organització Mèdica Col·legial d'Espanya, 2011, 142 pàgines
• Comissió de Deontologia i Dret Mèdic Arxivat 2012-06-20 a Wayback Machine.
• Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC).

Referències

1. Certs autors distingeixen entre ètica (la reflexió cièntífica) i la moral (l'aplicació personal de l'ètica) però segons l'Enciclopèdia: «És més difícil, en canvi, d’establir la diferència existent entre ètica i moral; etimològicament signifiquen el mateix i sovint l’ús d’un terme o de l’altre és convencional.» «Ètica mèdica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. N.N., L'ètica en la medicina, [consulta el 10 de setembre de 2013]
3. Hans Thomas, Hipócrates fuera de juego (castellà) Arxivat 2014-04-19 a Wayback Machine. (traduït de l'alemany), Nueva Revista, nº 117, 2008 (en català: Hipòcrates fora de joc)
4. [https://web.archive.org/web/20121010190133/http://www.actasanitaria.com/fileset/doc_65737_FICHERO_NOTICIA_59946.pdf Arxivat 2012-10-10 a Wayback Machine. Arxivat 2012-03-22 a Wayback Machine. Arxivat 2012-10-10 a Wayback Machine. Arxivat 2012-10-10 a Wayback Machine. Código de deontología médica: guía de ética médica (castellà)] Arxivat 2012-10-10 a Wayback Machine. Consell General de Col·legis Oficials de Metges d'Espanya, Madrid, Organización Médica Colegial, 2011, 58 pàgines (en català:Codi de Deontologia Mèdica. Guia d'Ètica Mèdica)
5. Marius Morlans i Pilar Arrizabalaga, «Informe sobre l’activitat de la Comissió de Deontologia 2012 i les guies d’ètica mèdica», Deontologia mèdica, 2012, pàgina 26
6. «Real Decreto 757/2006, de 16 de junio, por el que se aprueban los Estatutos generales del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos» Arxivat 2013-07-10 a Wayback Machine., Butlletí Oficial de l'Estat, 2006, n° 144, pàgines 23167-23177