Nom original | (cs) Štěpán Trochta | ||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
Naixement | 26 març 1905 Francova Lhota (Txèquia) | ||||||||||||||||||||||||||
Mort | 6 abril 1974 (69 anys) Litoměřice (Txèquia) | ||||||||||||||||||||||||||
Causa de mort | accident vascular cerebral | ||||||||||||||||||||||||||
Sepultura | Litoměřice 50° 32′ 21″ N, 14° 07′ 07″ E / 50.5392°N,14.1186°E | ||||||||||||||||||||||||||
Cardenal de l'Església Catòlica | |||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||
Residència | Praga | ||||||||||||||||||||||||||
Grup ètnic | Alemanys | ||||||||||||||||||||||||||
Religió | Església Catòlica | ||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
Camp de treball | Església | ||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Kroměříž | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1947–), prevere catòlic de ritu romà (1932–) | ||||||||||||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||||||||||||
Orde religiós | Societat Salesiana | ||||||||||||||||||||||||||
Consagració | 1947 | ||||||||||||||||||||||||||
Proclamació cardenalícia | 28 d'abril de 1969 in pectore 5 de març de 1973 per Pau VI | ||||||||||||||||||||||||||
Altres ocupacions | Bisbe de Litoměřice | ||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||
Actio - Sacrificium - Caritas | |||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Štěpán Trochta S.D.B. (Francova Lhota, Vsetín, 26 de març de 1905 - Litoměřice, 6 d'abril de 1974) va ser un bisbe txec de l'Església Catòlica, que patí primer la persecució dels nazis i després del règim comunista de la República Democràtica Txecoslovaca. Durant els seus darrers anys va ser cardenal in pectore.
Va néixer a Francova Lhota el 26 de març de 1905. Va rebre l'ordenació sacerdotal a Torí, on havia completat els seus estudis a l'Institut Filosòfic Salesià, el 29 de juny de 1932. Va ser minyó escolta Junák quan era un religiós salesià.[1] Enviat a Moràvia, va haver d'interrompre la seva activitat didàctica i organitzativa després de l'ocupació nazi de Txecoslovàquia. Durant la guerra va ser un cap de la resistència. Després de l'atemptat contra Reinhard Heydrich, el governador nazi del Protectorat de Bohèmia i Moràvia, va ser detingut, torturat i empresonat als camps de Mauthausen i Dachau, on va sobreviure miraculosament.
El Papa Pius XII el nomenà bisbe de Litoměřice el 1947; tot i que el règim comunista txec li impedí realitzar la seva activitat episcopal. Entre 1948 i 1949 va ser el portaveu de la Conferència Episcopal Txecoslovaca en les negociacions amb el govern comunista. El 1953 va ser detingut pel Servei de Seguretat Txecoslovac, i després d'un judici de dos dies, el Tribunal Suprem el sentencià a 25 anys d'empresonament per espiar pel Vaticà.[2] Va ser amnistiat el 1960, sent alliberat de la presó, però se li prohibí realitzar tota activitat pastoral. El 1969 el Papa Pau VI el nomenà cardenal in pectore, fent-se públic el 1973.
Va morir el 6 d'abril de 1974 a Litoměřice.
Precedit per: Antonin Alois Weber |
Bisbe de Litoměřice 1947 - 1974 |
Succeït per: Sede vacante entre 1974 i 1989 |
Precedit per: Federico Callori di Vignale |
Cardenal diaca de San Giovanni Bosco in via Tuscolana (títol pro illa vice) 1969-1974 |
Succeït per: Bolesław Filipiak |