(112) Ifigenia | |
---|---|
Designació provisional | A870 SA |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus D[1] Asteroide de tipus C[2] |
Descobert per | Christian Heinrich Friedrich Peters[2] |
Data de descobriment | 19 setembre 1870[1] , Observatori Litchfield[2] |
Epònim | Ifigenia[3] |
Cos pare | Sol |
Època | 17 octubre 2024 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 2,74537 ua[4] |
Periàpside | 2,12174 ua (arg (ω): 16,91188)[4] |
Semieix major a | 2,43355 ua[4] |
Excentricitat e | 0,12813[4] |
Període orbital P | 1.386,63 d[4] |
Anomalia mitjana M | 228,6244 °[4] |
Inclinació i | 2,606 ° 2,59701 °[4] |
Longitud del node ascendent Ω | 323,36116 °[4] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 69,818 km[1] |
Magnitud absoluta | 9,79[5] |
Periode de rotació | 31,466 h[1] |
Albedo | 0,039 (albedo geomètrica) 0,042 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000112 |
Sèrie | |
« (111) Ate • (113) Amaltea » |
(112) Ifigenia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Christian Heinrich Friedrich Peters des de l'observatori Litchfield de Clinton, als Estats Units d'Amèrica, el 19 de setembre de 1870. Està nomenat per Ifigènia, un personatge de la mitologia grega.[6]
Iphigenia està situat a una distància mitjana de 2,433 ua del Sol, i pot apropar-se fins a 2,12 ua. Té una excentricitat de 0,1287 i una inclinació orbital de 2,604°. Triga 1.387 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.